“És semblant el Regne del cel a un tresor amagat en un camp, que un homo troba i l’amaga, i, ple de joia, se’n va ven tot el que tenia i compra aquell camp”. Mt 13,44.

Llegit així pareix que tot és una qüestió de sort, de una casualitat inexplicable i que no escau a tothom. En canvi llegint altres comparances de Jesús, cal tenir en conte altres factors importants. La alegria del sortós demostra que no li ve de nou, que fa temps cerca el contingut amagat i que no escatima negociar com sigui sols per tenir-ne la propietat. Ho vendrà tot. Aquest negociant sap de què va tant el seu projecte de vida com el contingut del tresor.

Ampliant la reflexió jo pens que en el camp del tresor es simbolitza una misteriosa i rica realitat que està continguda en tot, absolutament en tot, perquè la misteriosa presència de Deu  es deixa percebre per tota criatura conscient. El nostre Amic escoltava la lloança de l’Amat en el cant de l’aucell de nit a dins el boscatge. L’amor era la cartilla que li descobria la profunditat divina  en tot.

El pelegrins de la fe que ja duen recorregudes moltes llegues  per muntanyes i comellars de la vida, han adquirit un sentit nou que els permet mantenir un diàleg amistós amb els tresors amagats en cada paisatge vital. El seu camí és un diàleg amb Déu, la llengua és la de les criatures, perquè com l’Amic,  en totes escolten un cant, una paraula, una presència encisant.     

Ceinos 
Ll.Tous 28/07/2021