"Per a mi, és la millor novel·la que he llegit feta a Mallorca i de les millors que he llegit mai. Mentre la rellegesc, vaig cobejant la idea que Fuster n'estigui escrivint una segona part i que sigui tan bona com la primera. És el que té descobrir una nova veu que encaixa amb tots els teus desitjos com a lector, vols una segona epifania, sentir-te tocat de nou com el primer pic".

La força de la primera vegada. Fins i tot, de les primeres vegades. La força d'aquells instants viscuts de manera tan intensa que ens acompanyaran fins a la fi. Els cervells dels humans funcionen així. I, sovint, n'hi ha que es passen la vida enyorant la força amb la qual es va gravar aquella empremta i, en molts casos, cercant una intensitat similar. I hom, de vegades, perd l'esperança que res el torni a fer brillar d'aquella manera. Però, de cop, esclata davant seu allò, tant o més intens com el primer pic. És el que explica Billy Steinberg a la lletra de la cançó que va fer famosa Madonna, "Like a virgin". Steinberg havia acabat una relació que l'havia deixat tocat per sempre, o això pensava. De cop, es va trobar enamorat de nou d'una altra persona, capaç d'estimar profundament, com ho havia fet en aquella relació trencada. Perduda l'esperança, un dia s'adona que no, que se sent "Com si fos verge, tocat de nou com si fos el primer pic". El seu cervell havia posat el marcador a zero i tot li tornava a semblar nou, excitant, meravellós. La tonada superficial de la cançó i el fet que fos un èxit comercial a escala mundial, potser ens va allunyar de la bellesa i l'ensenyança del missatge d'esperança que transmet la lletra.

Si sou aficionats a les sèries de plataformes com Netflix, segur que heu sentit l'"orfandat de sèrie". Depèn de l'impacte que t'hagi causat la sèrie que més t'ha agradat, pot durar mesos, fins i tot anys. En el meu cas, "Breaking bad" va marcar l'altura del llistó i, durant uns anys, tot em pareixia poc. Vaig veure moltes sèries que estaven bé, però res al nivell d'aquesta. I enguany he tengut la sort de trobar-ne un raig que m'han encantat. Destacaria "New Amsterdam", una série crua sobre la realitat d'un hospital on sóc capaç d'endinsar-me perquè sé que tot acabarà bé. Si els musicals tenen música i cançons, "New Amsterdam" té bondat i històries on aquesta és exacerbada fins al punt que algunes persones no la poden mirar per la sobredosi de sucre. Bé, és comprensible, també hi ha gent que no suporta els musicals.

Al programa "Quèquicom", en un capítol sobre la memòria, la meva companya, Samantha Vall, va entrevistar un senyor que cada dia veia "Star Wars" com si fos el primer pic. Oblidava per complet que l'havia vista feia 24 hores i en gaudia "Like a virgin". Jo tenc guardades al calaix algunes novel·les esperant que me n'oblidi prou per a tenir una sensació similar, un gaudi proper al del primer pic. És el futur que li espera a l'obra que acaba de publicar l'editorial Documenta Balear, "Mirant el silenci": primer la llegiré dos o tres pics més i llavors la guardaré, com un bon vi, a un calaix, per assaborir-la de nou d'aquí a una dècada aproximadament. És la primera novel·la de Jaume Fuster, un home que va estudiar filologia catalana de gran, que havia escrit poesia i que ara, ja jubilat, ha decidit que ja havia arribat l'hora. Reconec que sóc un consumidor de cultura una mica impacient: vull contingut, ràpid, ben explicat; girs constants de guió i històries paral·leles; salts temporals agosarats; fonaments sòlids, especialment quan es tracta de novel·la històrica, on es noti el treball de l'autor; necessit elegància i tacte, sensibilitat; pas gust de veure fórmules noves a l'hora de narrar; oh, i si tot això passa en un escenari que conec, si hom és capaç de fer-me volar a ca nostra, uf, el gaudi és extrem. I Jaume Fuster aconsegueix això i molt més. Per a mi, és la millor novel·la que he llegit feta a Mallorca i de les millors que he llegit mai. Mentre la rellegesc, vaig cobejant la idea que Fuster n'estigui escrivint una segona part i que sigui tan bona com la primera. És el que té descobrir una nova veu que encaixa amb tots els teus desitjos com a lector, vols una segona epifania, sentir-te tocat de nou com el primer pic.



Miquel Piris