Documentació Gabellina i Oriental (46) 
Un text de 1899 sobre el Castell de Capdepera

 

Segurament, com sempre, fou l’amu Antoni Coix qui em parlà primer d’aquest text que avui ens ocupa. Me’l va mostrar o me’l va donar, no ho sé. El cas és que no me’n recordava fins que l’altre dia, després d’una conversa amb l’Editor dels Bous, me vaig posar a trescar dins el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i va retornar aquest article de Joan Serra, prevere. No sé res d’aquest Joan Serra i no és objecte d’aquest text, per ara, de trobar noves sobre aquest articulista. No sé si era gabellí o no. O si va estar de mossèn a Capdepera o només era un simple devot de l’Esperança.

En tot cas, aquest text resulta ser un dels més antics dels que conec, encara que és molt possible que sigui estricta ignorància aquesta afirmació, perquè és més que probable que en llibres anteriors o en altres articles es parli de Capdepera i del seu castell, com per exemple Joaquim Maria Bover (1810-1865) a Castillos y palacios de Mallorca publicat el 1955, encara que òbviament és anterior.

Sigui com sigui, aquest text és de 1899 i ens presenta un castell d’aquell moment, fet bastant malbé i ens confirma, una vegada més, que l’odre de passar a residir dins els seu recinte no fou molt ben rebuda per la població gabellina.

És a dir, pels gabellins la relació amb el seu castell no sempre han estat tot flors i violes, sinó que també va tenir un component de forçós internament degut als «perills» de la mar i, potser, dels interessus dels senyors i dels reis.

En tot cas, el castell és una part molt important de Capdepera, amb les seves realitats i les seves llegendes, per això està bé que al final d’aquest text visualitzem alguns llibres que en parlen, que ja són uns quants i, com he dit, és segur que en queden d’altres que no surten en aquesta relació. Ara bé, com es pregunta i es respon Guillem Morro a la introducció del seu important llibre: «La història de Capdepera és la història del seu castell? Òbviament, no. La història del castell en forma part –sens dubte, important–, però no és la història del poble de Capdepera».

Hem deixat el text de Joan Serra tal com es va publicar. Per això el lector ha de tenir present la data, 1899, quan tot just s’iniciaven les tasques de redreçament lingüístic i cultural. Malgrat tot, un lector actual encara pot gaudir de les paraules i frases d’aquest nostru català de Mallorca, que ens il·lumina des de Ramon Llull ençà.

 

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea

 

 

 

EL CASTELL DE CAPDEPERA

 

A l’extrem de Mallorca que mira a sol ixent se troba dalt d’una altura el poble de Capdepera, axi anomenat de la punta de terra que allà mateix entra dins la mar. Lo primer qu’es veu cuant un s’hi acosta son las muradas d’un antich castell, curiós exemplar, com diu D. Jusep Quadrado, d'una plaça d’armes del segle XIV gornida per contadas familias baix lo mando d’un Alcaide. Sembla que antes de la conquista els serrahins tenian ja alguna talaya o fortalesa en aquest punt, per ser un dels mes ben situats d’aquells contorns, allavores pobladisims, com conta Marsili; es probable per lo tant que el Conqueridor no volgués deixarlo abandonat, y que poch després, com se pot deduir dels datos que poseim, si be incomplets, se donas orde de axecar aquella antiga fortelesa, que es encara avuy una de las relliquias menos derruidas y mes dignas d’atenció que nos quedan d’aquells temps gloriosos. La extensió tencada dins el redol d’aquellas muradas es de 80 áreas, 68 centiarcas, y en el punt culminant hi ha encara els restos de la primitiva fortelesa, les parets de la cual son de terra pastada ab grava, formant un cos durisim qu’ha desafiat els segles y els temporals; lo demés d'aquella gran obra está construït ab mares qu’abunda molt per aquells contorns. Las muradas d’aquella fortificació son per l’estil de las romanas y de gran alsada: cuatre son les torras distribuidas per el costat mes exposat d’aquella fortelesa y dues les portes, una que mira al llevant y l’altra a mitjorn, la primera, que es la que ha estat sempre patent, está defensada per dues torras y els seus corresponents matacans; l’altre porta está paredada y s’anomena del rey En Jaume, perquè suposen que aquell monarca en passà y per respecte a ell la tapiaren. Mirant cap al nort hi ha una esglesieta gótica, perfectament orientada, segons la tradició cristiana, las parets del ábside y del costat dret forman part del circuit amurallat; en aquesta real capella fundà el rey D. Sanxo una capellania, y es digne de notarse lo que sembla fou el primitiu oratori qu’es lo mes airós y ben acabat d’aquell sagrat edifici.

Un complet abandono, y més encare mans destructoras, han destrossat molt aquella fortificació, si bé l’oratori, ahont may ha faltat el culto, se conserva relativament molt be, gracias i la devoció dels gabellins a n’aquell lloch sant y á la generositat d’una nobilísima familia.

La disposició de la fortalesa indica que ja desde el principi se destinà à lloch de refugi en las continuas incursions d’algerins, que feyen presa en les families escampadas per aquells valls y serreladas, que encare que tenguesen vivendas construidas aproposit per sa defensa, com avuy se veu en diferents punts, no se alliberaven de caure en mans de la morisma; lo cual mogué al rey D. Jaume II à ordenar que tots se esteblisen dins el recinto murat. Moltes dificultats posaren el gabellins perqué els sabia greu deixar las sevas antigas casas y encara perque els faltaven medis per construir las novas. El rey D. Sanxo insistí en que tots se recullisen dins aquell lloch segur y los oferí alguns medis, y no contents ells ab tals oferiments demanaren ademes s’els alliberàs de pagar certs drets y censals; finalment en temps de D. Felip de Mallorca, oncle y tutor de D. Jaume III, se donà orde terminant de construir la població dins el castell; y desde allavors l’oratori real quedà al mateix temps convertit en ajuda de parroquia y filial d’Artà. A principis d'aquest sigle no era ja capas el castell de contenir dins ses muradas el vecindari, que comensà a vessar costa avall, fins que en 1849 axacada la nova església se establí definitivament fora de la fortelesa; pero el real oratori, encara que despullat de tots els seus arreus, conservà una molt venerada imatge de la Verge de l’Esperança, quedant convertit desde allavors en devot santuari, ahont aquell poble hi te posat el seu cor y confiansa, gracias a una piadosa tradició y bellíssima llegenda, de que esperam ocuparmos, si Deu ho vol, ab mes detenció, com de tot lo relatiu al dit Castell de Capdepera.

 

Joan Serra, Prevere

Publicat a BASAL, febrer 1899

 

 

 

Bibliografia

 

Com apuntàvem més amunt, ens limitarem a posar les cobertes d’algunes de les publicacions relacionades amb el Castell de Capdepera.

 

 

 

Una de les més importants, sense dubte, és la recopilació documental que feren Llorenç Lliteras i Antoni Gili, que abraça tot el període històric de la comarca d’Artà entre els segles XIII i XVII.

 [clicant sobre la imatge es pot descarregar la publicació]

 

Una primera publicació gabellina i important és obra de Josep Terrassa; publicada originalment el 1985, el 2017 se’n va fer una edició digital que es pot descarregar a la Biblioteca de Cap Vermell.

 

 

 

El 2003 Guillem Morro va publicar un llibre molt documentat sobre la Capdepera medieval. Sens dubte un dels importants.

 

 

 

Antoni Gili i Bartomeu Caimari publicaren el 2007 un estudi sobre els governadors del castell entre els segles XIV i XIX que ens aporta molta informació sobre els personatges i les seves circumstàncies.

 

 

El 2018 Catalina Garau, Maria Massanet, Bernat Oliver i Gregori Rexach, arxivers i arqueòlegs, donaren a conèixer una publicació amb dades sobre la recuperació del castell i també sobre els treballs arqueològics realitzats al seu recinte les darreres dècades.

 

 

 

Finalment, el 2020 Àngel Aparicio publicà el seu llibre sobre la telegrafia òptica a les Balears, que inclou un capítol sobre l’estació del castell de Capdepera.

 

 

Per acabar, cal dir que amb totes aquestes publicacions ja es pot fer un treball de síntesi i, per tant, intentar donar una visió de conjunt d’aquest monument gabellí que encara necessita aprofundir més en el seu estudi i, especialment, divulgar-lo. Tota aquesta bibliografia és una bona base per començar.

 

 

Post Data

Una vegada gairebé enllestit aquest text, he recordat que potser Joan Miralles i Montserrat s’hauria fixat en aquest text de Joan Serra a la seva gran obra Antologia de textos de les Illes Balears, publicat el 2007 per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Efectivament, s’hi va fixar i el va publicar al Volum III. Segle XIX. Primera Part, p. 49-50.

Joan Miralles tampoc no va poder identificar l’autor i es limita a dir: «No hem pogut identificar aquest Joan Serra que signa l’article. Sembla que deu tractar-se d’algun mossèn bon coneixedor de la zona de sol ixent de Mallorca. Es tracta d’un dels pocs articles de caire historiogràfic pròpiament dit en català, a les acaballes de la centúria. Al segle XIX per aquest tipus de textos se solia emprar el castellà tret naturalment de la documentació pròpiament dita, en català i/o en llatí, que s’adjuntava a l’article o a l’obra en qüestió.