Benvolguts companys,

M'he passat tota la vida laboral als hotels i sé molt bé com funciona aquesta indústria. Entenc les vostres preocupacions perquè també són les meves i les de qualsevol persona que s'ha passat quasi tota la vida als hotels. Sabem, els treballadors, com pensen els empresaris i els empresaris saben com funcionem els treballadors; i, també, els empresaris saben com funcionen altres empresaris i els treballadors saben també com funcionen altres treballadors. Lliçons cap ni una. Vull dir que sé molt del que xerrau.

Així i tot, el vostre manifest, a parer meu, no s'acaba d'ajustar a la realitat de la magnitud. És cert, però no del tot. Primer de tot així com comença: "... La pandèmia mundial..." Dir pandèmia mundial és ben igual que dir aigua banyada. Ambdós són pleonasmes i indica el grau de coneixement de la paraula pandèmia.

A parer meu, la protesta no s'hauria de dirigir a com s'ha gestionat la pandèmia a nivell autonòmic o estatal. S'hauria de dirigir, en primer lloc, als deures que no hem fet. Tanta sort que només foren tímides obertures de l'hoteleria!! Tanta sort que hi tornà a haver restriccions!! Així i tot, els bars i terrasses estigueren plens i el govern es va veure obligat a tancar Magalluf, per mor de turistes que feien el gambirot, com cada any. També hi havia turistes que asseguraven que s'havien contagiat a Mallorca... Cosa vergonyant en temps de pandèmia. 

Fa quatre anys que cobrem l'ecotaxa. On són aquests doblers? Se suposava que aquest impost havia de millorar-ho tot. De llavors ençà, el turisme no ha fet més que empitjorar en qualitat. Turisme més agressiu i infraestructures més agressives, alhora. Això dona un exemple ben clar de l'espoli fiscal que pateixen aquestes Illes. I aquí també és cap a on s'haurien de dirigir les protestes.

Mai, des que faig feina als hotels, havia percebut aquesta preocupació tan sentida pels hotelers cap a la sanitat pública, ni fa un any tampoc, almanco públicament. Sí que hi va haver idees d'habilitar hotels per als malalts. Benvingudes, mai no és tard. Emperò si de debò volem ajudar els qui estan en primera línia, si de debò volem donar una empenta a la sanitat pública, el primer de tot hauria d'ésser no provocar la saturació dels hospitals. No hi ha cap garantia de salut pública amb bars plens. L'hoteleria no pot actuar com a amplificador de la pandèmia.

Fa un any teníem una arma ben poderosa, el sentit comú. Està ben clar que ens va fallar aquesta arma. Primer de tot era fer caixa sabent que hi havia risc alt de contagis. Avui en tenim una altra, d'arma: la vacuna. És en aquesta en què hem de confiar. Si no tenim confiança en la vacuna, ja no sé en què hem de confiar. El sentit comú ens va fallar la primera vegada per mor de la nostra incredulitat. Gràcies a les vacunes podrem fer feina més tranquils, podrem viatjar més tranquils, podrem fer tantes altres coses més tranquils... Els turistes, també, en la seva gran majoria, vendran vacunats i nosaltres també ens vacunarem.

El que necessitem no són jutges ni decisions col·legiades, sinó ciència. I sobretot fer cas a la ciència. Necessitem exemples, unitat i molta solidaritat per tirar endavant. Des del llogater més petit fins al banc més poderós. S'haurien de rebaixar lloguers, hipoteques, productes bàsics... Actuar com un. I també mirar a  l'exterior. Mirem a Nova Zelanda, per exemple.

A l'agost, el govern neozelandès va confinar la regió d'Auckland i va tallar de soca-rel el darrer brot important de la malaltia. De llavors només han aparegut casos escadussers a la comunitat. Després d'aïllar els malalts, les autoritats sanitàries han localitzat tots els contactes possibles, gràcies a l'aplicació de rastreig, i no s'ha trobat cap més contagi. 

Cala Agulla / Nova Zelanda

Nova Zelanda té avantatges naturals (igual que Mallorca?) que han sigut claus per frenar l'avanç del virus. Com el fet d'ésser una illa i tenir baixa densitat de població (com Mallorca?). Però l'èxit també recau en la  gestió de la primera ministra Jacinda Andern i el seu equip que, amb mesures radicals i ràpides, han aconseguit minvar l'impacte de la pandèmia a 2.300 infectats i 25 morts, en una illa gairebé de 5 milions de persones. La líder laborista s'ha guanyat la confiança dels ciutadans, gràcies a un discurs comunicatiu basat en la proximitat i l'empatia. Va deixar ben clar als ciutadans que no fessin cas als polítics, però sí a la ciència. Totes les decisions polítiques que ha pres estan basades en recomanacions científiques, i no de jutges. El govern va prioritzar, després d'un confinament estricte, un pressupost del benestar: és a dir, un pressupost que posa més èmfasi en la salut i el benestar de la gent que en els indicadors purament econòmics, com el PIB. Amb aquest enfocament, el govern va aplicar mesures dràstiques que van salvar vides, encara que perjudiquessin el sector empresarial, el qual, al seu torn, es va ajudar amb un paquet econòmic generós perquè sobrevisqués al confinament. Nova Zelanda té les fronteres tancades i també viu del turisme. Si l'any passat hi havia un sector de la població que exigia la reobertura del país com més aviat millor, aquest any ningú no s'ha immutat quan la primera ministra ha admès que, davant la lentitud de les vacunacions, les fronteres possiblement restaran tancades fins a final d'any.

Postdata: L'any 2009, efectivament, hi va haver una crisi, però els hotels tengueren sobre-ocupació. Els guanyadors varen ésser els de sempre i els perdedors, també, els de sempre. Com en tota crisi.