M’ha arribat fins a Barcelona la notícia de la qual molta gent parla aquests dies al poble, la Banca March tancarà la seva oficina de Capdepera el pròxim 5 de març. El nucli urbà de Capdepera quedarà sense cap oficina bancària oberta després del tancament de les sucursals de Sa Nostra (ara Bankia), la Caixa, el Banc Popular (ara Santander) i la Banca March. Segurament, deixar a tots els veïns del poble sense cap oficina i obligar-los a desplaçar-se fins al nucli de Cala Rajada per anar al banc obeeix a una política bancaria generalitzada arreu de l’estat basada en la retallada de despeses de personal, prioritzant així les operacions en línia a través de les diverses aplicacions i webs d’aquestes entitats financeres. Aquesta política ha afectat i afectarà sobretot als més majors, la majoria dels quals no estan tan acostumats a utilitzar la tecnologia en el seu dia a dia, però com és sabut, també ajuda i molt a l’augment de les cues i el temps d’espera a les sucursals de Cala Rajada.
El que venc a comentar, no és únicament aquesta orfandat bancària, sinó el continu tancament del comerç al centre de Capdepera. Arran de conèixer aquesta notícia, vaig començar a pensar en què dos grans locals situats a la Creu, un al cantó de l’altre, quedaran buits o únicament amb la presència d’un caixer i especialment en la imatge de poble fantasma que donarà això. El més trist de tot, és que uns segons després em vaig adonar que no eren 2, sinó gairebé 10 els locals que hi haurà buits en qüestió de només 300 metres en el transcurs que vas des del carrer Major fins a la plaça de l’Orient pel carrer Centre i torna fins al carrer Sud pel carrer Llum.
En les darreres dècades han anat tancat progressivament la majoria de negocis del centre de Capdepera (forns, botigues d’alimentació o de roba, drogueries, bancs, etc.) i dels pocs que han obert, la majoria no han durat gaire temps. Pareix que els únics que aguanten, encara que sigui d’aquella manera, són els bars i restaurants. Segurament podria imaginar que alguns dels motius que han provocat el tancament d’aquests negocis han estat la creixent influència del nucli turístic de Cala Rajada, l’obertura de grans superfícies comercials, l’augment de les compres per internet o el cansament i/o jubilació dels seus propietaris, entre d’altres.
Potser els habitants del poble, jo inclòs, en tenim bona part de la culpa per passar de llis del nostre comerç local i de proximitat i tirar-nos als braços de les grans multinacionals que a través de les anomenades economies d’escala i de la forta pressió que poden exercir sobre els proveïdors per l’alta quota de mercat, aconsegueixen abaixar els preus de tal manera que al petit comerç els hi és impossible fer-hi competència, provocant així la seva mort i l’augment de la riquesa d’aquestes grans fortunes, arribant a acumular cada vegada més poder. Tristament aquests hàbits ja són irreversibles a hores d’ara, ja que al cap i a la fi, la societat actual viu totalment alienada a una societat globalitzada, consumista i capitalista que ens imposen les grans multinacionals. Encara que mai morirà l’esperança de veure una mobilització popular en contra d’aquests tancaments i la mort del comerç del centre gabellí, però malauradament pareix que la gent només es mobilitza quan hi ha el turisme pel mig.
Però el que realment em ronda pel cap és saber que han fet les institucions, especialment l’Ajuntament per, almanco, intentar frenar aquesta constant mort del teixit comercial del centre de Capdepera. Tret d’algunes campanyes de promoció amb molt poc pressupost i que no han resultat gens efectives, no s’ha fet cap política específica pel centre de Capdepera ni s’ha plantejat cap pla econòmic per revertir aquesta precària situació. L’única proposta que record en relació amb el tema tractat és la intenció del govern local del PSOE de cedir un solar municipal a un altre gran superfície comercial alemanya a canvi de la construcció de la nova comissaria de la Policia Local, una iniciativa de difícil execució per l’aprovació el 2019 del PECMA per part del Consell de Mallorca, un pla que limita fortament la construcció de nous establiments comercials de grans dimensions. A canvi d’estalviar-se alguns milions d’euros (que per cert s’estan gastant innecessàriament ara al Carrer Ciutat) l’ajuntament volia ser còmplice directe en la tasca d’ajudar encara més a la futura mort dels pocs negocis que encara queden oberts al poble.
Està clar que l’ajuntament no té mecanismes legals per prohibir el tancament de les sucursals dels bancs o dels diversos negocis del centre de Capdepera, però sí que existeix un ampli ventall de polítiques de promoció, d’ajuda o fins i tot en matèria fiscal, que es podrien aplicar per solucionar aquesta problemàtica. Bastaria fixar-se una mica en com ho fan i han fet a molts altres pobles veïnats amb centres dels nuclis urbans plens de vida i comerç.
És hora d’ajudar als que encara tenen intenció de quedar, revertir el tancament pròxim d’uns quants que ja ho han anunciat o que en tenen intenció i sobretot fer feina per la nova obertura d’altres negocis en els locals actualment buits. Després de la pandèmia encara més que mai, si les administracions no hi posen remei i no ajuden a la reactivació econòmica del centre de Capdepera, pot suposar la mort definitiva del que havia estat fins fa algunes dècades, el centre neuràlgic del nostre municipi. És hora de proposar solucions i alternatives que no passin explícitament pel turisme i que alhora ajudin a dotar de vida al centre del poble i a revertir el monocultiu turístic existent, un sistema que especialment amb la pandèmia del COVID-19 ha quedat demostrat que no és viable tal com el coneixíem fins ara.
Hi ha vida més enllà de Cala Rajada i el turisme, o si més no, n’hi hauria d’haver.
Joan Campins Melis
