Però és a les nostre mans...Sigui com sigui, després
ve que la naturalesa
floreix entre la pandèmia,
i arriba curulla, plena,
reblerta de mil colors
i exuberant de bellesa,
com si res hagués estat.
Una vertadera ofrena.
I hom se n'omple la mirada
i sent hom que s'asserena
l'ànima mortificada
per aquesta quarentena.
I és així que ens adonam
que tot és naturalesa,
inclús allò que ens tenalla
i que l'ànima ens rosega
i ens entrebanca la vida
com si no tengués esmena.
Però és a les nostre mans
d'emparar la bona empresa
de fer rebrostar la vida
més ufana, sempre verda,
amb aquell bri d'esperança
que en el fons del cor batega.
Jaume Fuster
