“ A Don Damián, una de las coses  que el feien més content era que haguéssim  comprat una finca exuberant, amb molts de pins, mentre a la casa que hi havia devora només n’hi havia dos  o tres”. L’arquitecte, de fet, havia insistit que compràssim una finca amb molts de pins...

- Heu trobat una finca amb molts de pins –insistia-. Els pins constitueixen una de les característiques més boniques de Cala Rajada. Durant molt de temps ningú s’adonà d’aquest fet i molts de pins foren talats indiscriminadament, fins que la seva disminució es començà a fer evident. Avui, el seu valor s’ha incrementat fins ea punt que ningú no compra un tros de terra sense que n’hi hagi qualcun. “

Senyor ahir
Aurelia Canaan


Imatge Bernat Amer

 
Aquesta visió de la relació de Cala Rajada amb els pins és de meitat dels anys cinquanta. Ens els darrers anys sembla que estam capficats a perdre "una de les característiques més boniques de Cala Rajada".

Els pins són de cada vegada menys nombrosos als nostres carrers, la seva quantitat minva d’una forma lenta però implacable. El pi és un arbre molt adaptat al clima mediterrani, que aguanta bé la sequera estival i les ventades, i creix amb certa velocitat. En relativament pocs anys es fan arbres de mida considerable. Cala Rajada s'ha construït en gran part guanyant terreny als pinars. De fet, es pot considerar part inseparable del paisatge mediterrani.

Els pins que han quedat a les voreres dels carrers, carreteres, solars sense construir o al parcs, a poc a poc es van  tallant per un motiu o altre. Moltes vegades es tracta de grans exemplars difícilment substituïbles.

Enguany se n’han tallat molts, i n'hi ha que pensen que al pas que anam acabaran desapareixent de les zones urbanes o quedaran com alguns exemplars testimonials. Passejant per Cala Rajada, encara es poden veure magnífics exemplars. Per quant de temps? Si hi ha queixes de veïns perquè aixequen les voreres, fan malbé l’asfalt o es troben massa a prop dels edificis, es tallen i llest. Ens diuen que es tallen amb informes dels tècnics municipals.

Lamentablement, no coneixem cap cas d’aplicació de solucions alternatives, com ara engrandir els escocells o ampliar voreres, o restaurar les voreres que pot ser llevarien qualque aparcament. Però es tallarien manco pins. 

I pel camí que duim, n'hi ha que pensam que no estarem molt a tenir els carrers sense cap arbre que faci ombra. El regidor de Medi Ambient va dir que es faria una gran inversió per plantar arbres al nostre municipi, "un pla ambiciós", i ens agradaria creure’l, però dissortadament ni tan sols es reposen els arbres que es tallen (realment ni es lleven les soques que queden). Sigui con sigui,  el fet és que any rere any es tallen pins i queden les soques com a record. En podem comptar desenes, pel municipi.

Sembla que els arbres no agraden als nostres governants, molts els consideren molests. De fet, exemples com els de la plaça des Sitjar (convertida en una esplanada exclusivament per a l’aparcament de cotxes) o la dels Mariners, on es llevaren exemplars magnífics que donaven verdor a l'entorn, en són mostra, que així esdevé inhòspit, especialment durant l'estiu). En algunes "reformes" de places i espais públics s'ha ignorat l'arbrat o s'han afegit a darrera hora davant les crítiques.

Mentre a molts d’ajuntaments aposten per plantar arbres per combatre l’increment de les temperatures, en els nostres nuclis urbans (Capdepera va signar el pacte de municipis contra el canvi climàtic), feim el contrari.

Es pot entendre que alguns exemplars, per perillositat, s’hagin de llevar, però s’hauria de fer una avaluació, plantejar-se diverses solucions i, en cas que al final algun s'hagi de tallar, substituir-lo tot d’una per espècies més adequades per a les zones urbanes.  Basta veure com alguns exemplars es lleven de llocs on, amb una acció mínima es podria evitar la tala, o es lleven de parcs on abans hi havia un frondós pinar i ara s'han aclarit, fent-los més vulnerables.

Alguns pins de grans dimensions s’han tallat a voreres sense enrajolar o  a jardineres... El problema, a més d'eliminar exemplars magnífics, que han estat anys i panys a arribar a tenir certa mida, no som conscients dels beneficis que aporta l'arbrat urbà. 

Som conscients dels beneficis dels arbres en zones urbanes?

Atenent les raons de la FAO (Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura), els arbres urbans són importants perquè:

- Els parcs, arbres i boscos ben gestionats a les ciutats i els seus voltants ajuden a contrarestar l'impacte que les urbs en creixement tenen en la pèrdua d'hàbitats
- Els estudis demostren que els arbres augmenten la felicitat i redueixen els nivells d'estrès. Incorporar en paisatges urbans fa dels barris llocs més habitables i millora el benestar dels seus residents.
- Els espais verds dins d'una ciutat i la ubicació estratègica dels arbres en àrees urbanes poden refredar l'aire fins a 8 graus centígrads, reduint la necessitat d'aire condicionat en un 30 per cent.
- Els arbres urbans són eficaços filtres d'aire, eliminant els contaminants nocius. També emmagatzemen carboni que ajuda a mitigar els efectes de l'canvi climàtic a les zones urbanes i els seus voltants.
- Els espais verds urbans -inclosos els boscos-, fomenten estils de vida actius i saludables, milloren la salut mental, prevenen malalties i proporcionen un lloc perquè les persones facin vida social.
...

Per diverses raons -i n'hi ha moltes-, els boscos urbans s'haurien d'incloure en la forma en què repensam les nostres ciutats actuals i futures. El medi ambient i ciutadans del futur ens ho agrairan.



És aquest el camí que seguim a Capdepera?  Per què no es vol fer un catàleg d'arbres singulars?  Per què no es prenen mesures per protegir els arbres que encara ens queden en els nostres carrers? Per què s'aposta per parcs i zones públiques "dures"? Caldria començar a repensar el poble que volem.  

G/C