Cap a Nirgal

Corria a gambades per les penyes mentre fugia d'un helicòpter. Es va amagar davall d'un pi molt a prop d'allà on jo era. A redòs d'aquella roca, el vaig poder observar tranquil. Tenia el cabell llarg i fi. La pell, d'un blanc translúcid, deixava entreveure una vena blava que li creuava el rostre de dalt a baix. Llavors, amb els llavis premuts va mirar cap el cel. El vent, provocat per les ales giratòries, el descambuixava. Semblava somriure quan amb una mà enguantada es va retirar una grenya que li queia sobre el front.

Pensava que ignorava la meva presència quan, ràpid i contundent, va dirigir cap a mi, com un cop de puny, la seva mirada. No va moure ni un múscul. Ell impassible i jo, desconcertat. Em vaig deixar dur per aquells ulls sense pupil·les que com un trau es tancaven sobre mi i m'arrossegaven, ingràvid, cap a un camp sideral, on diferents cúmuls de galàxies m'envoltaven. L'espai era molt ampli i un so espès i continu, com d'una remor de fons, ho saturava tot. Intuïa que si no partia d'allà aviat seria molt dificil de tornar.

L'aparell alat ja era enfora i, sense pensar-m'ho, vaig redolar muntanya avall. Mentre trontollava entre pedres i aritges no em podia llevar del cap aquella tonalitat quasi bé imperceptible en els ulls de l'estranger. Un color que jo percebia com antinatural.

Dies després en el diari digital hi vaig poder llegir un curiós peu de foto. S'havia captat una intensa aurora boreal al voltant de l'atmosfera marciana. Quan vaig mirar la imatge vaig identificar ràpidament aquella mixtura sense nom. Una forta opressió a l'estomac em va fer regirar i tot d'una em va transportar en aquell abisme absent de ninetes, on m'envaïen les matèries còsmiques i no podia escapar del que pareixia un concert de cigales i la seva música infernal.

Marta Aspachs

A:Proveïdor de productes càrnics (carnisser).
B: Cuiner de l’hotel.

B: ­­­­- Que em porta tot el que li vaig demanar?
A: -És clar que sí! Carn humana... fresca i de primera qualitat! (rialles glaçadores).

B: -A veure? Cervellets tendres de nadó de dos mesos;  ulls negres de vídues embarassades;  potons d’un sifilític paralític; freixura d’una vella xorca i els senyals nials d’un xinès embalsamat.
B: -Fantàstic... sembla que no falta res! Moltes de gràcies per l’eficàcia (més rialles esgarrifants) Adéu senyor carnisser!

A: -Fins la propera matança... doncs, senyor cuiner!  (rialles que s’allunyen)
 

Biel Torres