EL CORSARI GROC (4)

No sé què, no sé qui, no sé com, no sé quan, no sé a on....

-Es collons Mesents, pareix que passis el rosari, o que ets colló tan de no sé tan de no sé...

-Te vols callar Tescolt !! No veus que hi ha gent que ens està llegint, per un cop en la teva vida procura ser un poc educat.

-I jo que sé que putes fas, com sempre has estat tan misteriós i llunàtic que sempre t’ho he hagut de treure tot a cops de puny o de males maneres.

- Doncs per una vegada Tescolt, fer el favor de escoltar i callar.

- Ja t’he sentit Mesents, me sents?

- Idò, anem per feina. Estimada i venerable audiència, em dirigeixo a vosaltres amb la intenció d’explicar-vos que fem el meu germà Tescolt, i, un servidor, en Mesents, nedant dins una mar de papers, tinta, pensaments, sensacions i emocions de tota casta.

La nostra història ve de molt lluny, o, tal vegada de la cantonada, qui sap, la vida sempre té preparada una muntanya russa al lloc més inesperat.

Intentaré ser el més fidedigne a la història de la família, tenint present que al meu discurs, possiblement hi regirà la subjectivitat del narrador, atenent a les bufades de vent, o, millor dit al vent de les paraules, tot i  fent honor al polièdric creador Fusterinci, paisà de la nostra contrada....

(Continuarà)