Poemes del confinament / 1
Retrotopia
Passen els núvols allà dalt
Heinrich Heine, «El nàufrag»
Passen núvols sense ànima, que no saluden
ni plouen sinó un silenci que ens aclapara
amb records de dies i somnis mai viscuts,
núvols de pedra, insensibles a tota súplica.
Mir al cel, només hi veig aquestes estàtues,
vells deus inútils, cegos d’oblit i de fred,
que, indiferents a la meva indiferència,
aturen el meu món abans en moviment.
Però encara floreixen els vells llimoners
que perfumen els corrals. Treuen ulls les parres
i escolt també la seva veu amb il·lusió,
parlant del que fórem, del que volíem ser,
arcàdica paraula, i no sols memòria,
abans promesa i desig. Redempció.
Taller Gabellí d’Escriptura
(JF, ML, PJT)
Capdepera, març 2020
