El passat dimecres dia 11 de març es va dur a terme la presentació oficial, en el Parlament de les Illes Balears, de l’Informe Mar Balear. Aquest document, editat per la Fundació Marilles, ha servit per a realitzar un diagnòstic sobre l’estat i evolució al llarg del temps del Mar Balear.

Escorballs

Es tracta de la primera versió d’un document que recull 101 indicadors que prenen el pols a l’estat de conservació del medi marí de les Illes Balears, les pressions a les que està sotmès i les respostes que es poden donar com a societat. Posar tot aquest coneixement i patrimoni col·lectiu a disposició del públic ha estat possible gràcies a la col·laboració d’institucions publiques i privades que porten anys estudiant el mar Balear, i a desenes d’investigadors que han dedicat el seu temps desinteressadament en aquest projecte.

L’informe consta de 4 blocs que a través de fitxes molt intuïtives van desenvolupant els indicadors de: Estat, Pressió, Resposta i Socioeconòmics que afecten a la Mar Balear. Un indicador és una mesura quantitativa o qualitativa que ens ajuda a entendre fàcilment com canvia una variable al llarg del temps.

Dels resultats diversos que s’extreuen de l’informe cal destacar els següents tips relacionats amb el nostre municipi:

• Les praderies de Posidònia són uns importants productors d’arena. A Mallorca, el 67 % dels sediments litorals són d’origen biològic, i els alguers tenen un paper molt important en aquesta producció d’arena biogènica. Més del 50% de la superfície de Mallorca cartografiada de praderies de Posidònia es troba a l’entorn del nostre municipi.
• La biomassa i riquesa d’espècies de peixos a les reserves marines ha anat augmentant en els darrers 10 anys i que la Reserva Marina del Llevant de Mallorca – Cala Rajada és el tercer lloc de tot Balears on s’han censat més espècies de peixos, amb una xifra de 4,6 espècies/250 m², quatre vegades més que fa deu anys enrere. A més cal destacar que en el Faralló de Cala Gat, entre 2016 i 2018, la biomassa de peixos va passar de 16,6 a 23,5 kg/250 m².
• La Reserva Marina del Llevant de Mallorca – Cala Rajada i el seu entorn alberga una població important i constant al llarg de l’any del dofí mular (Tursiops truncatus) amb més presència a prop de la costa durant l’hivern. Aquests resultats són fruit del seguiment durant 7 anys, mitjançant hidròfons per a la detecció de sons emesos per aquesta espècie. 

• Des de l’any 2010, la qualitat “Excel·lent” de les aigües de bany de les Illes disminueix de 188 a 164 punts de mostratge. Pel que fa a les platges del municipi podem dir que continuen estan dins la categoria.
• Les comunitats de macroinvertebrats bentònics (cucs, crustacis, cargols, petxines, etc.) presents en una determinada àrea ens donen una informació integrada en el temps de la qualitat del sediment i alhora la massa d’aigua on es troben. La seva quantificació ens dóna un valor de l’estat ecològic dels punts de mostreig. Dins el municipi s’ha avaluat aquest índex en dos platges (Cala Agulla i Canyamel) que han passat d’estat “Molt bo” a l’any 2005 a estat “Bo” en el 2007. En els darrers anys no s’ha fet cap avaluació per actualitzar les dades.

• L’estat de les comunitats de macroalgues presents a la costa del municipi es considera “Molt bo” tot i que dintre de la categoria els valors de referència han davallat lleugerament en els darrers anys. 

• Malauradament, el municipi compta també amb punts on s’han detectat espècies invasores de flora i fauna com les algues Lophocladia lallemandii i Caulerpa cylindracea trobades a l’entorn de la reserva marina; i els crancs Percnon gibbesi i Callinectes sapidus (cranc blau), el primer estès ja des de Cala Gat fins a Font de Sa Cala i es darrer localitzat des de l’any passat al torrent i costa de Canyamel. 

• En el 2019, 30 embarcacions de neteja litoral han recollit a Mallorca 42 tones de residus flotants dels quals el 50% en pes foren plàstics. Aquests tipus de residus es degraden i es fragmenten formant microplàstics que poden ser ingerits pels organismes marins de tot tipus, principalment peixos. A Balears s’ha detectat la presència de microplàstics en diverses espècies de peixos, amb una presència en els individus d’un 58% en la boga, 27% en el moll de roca, 17% en la moixina i 14% en la sardina.
• El nombre de turistes i de places turístiques ha anat augmentant al llarg del temps, amb un increment de més de 16 milions en 59 anys. L’increment tant del nombre de places turístiques con de turistes que reben les Illes Balears té conseqüències importants en el consum de recursos i en la producció de residus. 

• L’escalfament global està produint un augment del nivell de la mar a tot el planeta, que globalment es deu a la fusió del gel de les glaceres i dels casquets polars, i en menor mesura, a l’expansió tèrmica dels oceans. Les Illes són especialment vulnerables a la pujada del nivell de la mar perquè tenen molta longitud de costa. Un estudi prediu que les platges de Balears retrocediran entre 7 i 50 metres d’aquí a finals de segle, fet que equivaldrà a una reducció a la meitat de la zona de platges. 

Si voleu consultar o descarregar-vos aquest informe, el trobareu a disposició pública en versió castellana i catalana al següent enllaç web: https://informemarbalear.org/


A la vista de tots aquests resultats podem diagnosticar que la costa gabellina de moment manté un estat de salut molt bo!!
Esperem que pugui ser el mateix per a la seva població davant de l’amenaça recent del Coronavirus.



Sandra Mallol Martínez. Biòloga del Centre Oceanogràfic de Balears. 
El seu grup de recerca ha participat en l'indicador de l'assentament dels juvenils de llagosta com a eina per a predir les captures futures i poder gestionar de forma sostenible la pesca d'aquest crustaci tant preuat a les illes balears.