M’ho haguessin dit fa mesos, m’hagués desclòs de riure. Que estaríem reclosos quinze dies; que les coes dels supermercats arribarien fins al carrer; que s’acabarien productes com farina, paper de vàter…; que molts no podríem anar a fer feina ni tan sols passejar; en resum, que tot el nostre món, capitalista i de ritme exultant, s’aturaria de cop. Només a un guió de ciència-ficció (i catastròfic, a més) hagués cregut una cosa similar. Però ja diuen que la realitat supera la ficció i en aquest cas la catàstrofe ha estat grossa, sense excepcions (afecta tant rics com pobres, d’un país que d’un altre, a totes les races…).

I quines seran les conseqüències de tot plegat? Ara per ara crec que val més anar dia a dia i superant petites proves, perquè pareix que això pot anar per llarg. La primera urgència és aturar la corba de creixement del virus per tal de no col·lapsar els hospitals (una de les grans preocupacions) i poder atendre així bé la gent que realment ho necessita. És dur, incòmode, pesat i fins i tot avorrit, però cal  fer cas de les recomanacions dels experts de quedar en casa (no és temps per sobrectuacions individuals). Aquesta és la primera fita que cal assolir com a europeus, occidentals, i, en definitiva, humans. Com més aviat ho aconseguim (millor un mes que dos), menys dura serà la sotragada que  vendrà després, en forma de crisi econòmica, atur, baixada de sous, ajudes del Govern, interrupcions de vacances… Per això cal que tots actuem amb responsabilitat i intentem que el mal sigui el menor possible, tant per ara com per al futur.

Ja hi haurà temps de criticar decisions (deixar fer manifestació de la dona, mesures tardanes, no fer cas dels avisos de la Xina…), però ara cal remar tots a la una segons les recomanacions dels experts (i no me referesc tant als polítics, sinó als científics i metges en els quals  esper que basin les seves decisions, per damunt d’altres interessos). I com totes les crisis, aquests temps veurem el pitjor de l’ésser humà (de fet, ja ho veim: el consumisme exagerat dels supermercats, gent que s’agafa la quarantena per anar a la seva segona residència de vacances…) però també el millor (hotels de Madrid que han deixat les seves instal·lacions perquè se puguin usar com a hospitals; llibreters, artistes, plataformes audiovisuals… que deixen productes gratis per afrontar la quarentena, etc.).

Pel que fa a Card.cat (*), la nostra labor continuarà envant dins la mesura de les nostres possibilitats. No publicarem un degoteig continu de notícies sobre el coronavirus a nivell estatal i internacional  (per això creim que hi ha mitjans de comunicació molt més adients i preparats), tampoc notícies sobre la crisi de poc fonament (ni és el nostre estil, ni volem provocar una alarma innecessària entre la població), simplement ens basarem en dos punts:

• • Notícies del coronavirus contrastades que afectin al nostre àmbit local. 
  • Altres notícies, vídeos i imatges que ens aïlli un poc d’aquest monotema i serveixi d’entreteniment a la població.

Per la nostra part no crec que poguem fer molt més. A tots sort, responsabilitat i, sobretot, salut.