"...el principi de parsimònia: és un principi emprat a les disciplines científiques, que afirma que l'explicació correcta de qualsevol fenomen és la més senzilla que poguem concebre a partir de les dades que tenim, mentre no es demostri el contrari.""L'home que coneixia l'infinit" és un film que ens conta la història d'un matemàtic hindú de principi del segle XX totalment fora de sèrie. De família molt pobre, a penes tenia cap fonament d’educació formal, però va arribar a viatjar a Anglaterra, a treure-s'hi un doctorat i a ser admès en un dels cercles intel·lectuals anglesos més privilegiats a una edat molt jove i amb una forma de fer matemàtiques única, molt ràpida i per això incomprensible. Aquest matemàtic va existir, deixant un llegat importantíssim per a les matemàtiques, la física i la tecnologia. Ell mateix afirmava que l'inspirava la deessa Namagiri, la seva cita més famosa és "per jo, una equació no té sentit, fins que no representa el pensament de Déu".
Poc després d'aquest film es va publicar a un diari conegut un article firmat per uns matemàtics d'un organisme important a nivell espanyol. Aquests autors volien desmuntar l'argument de la biografia advertint que probablement no era cert. Venien a dir que el matemàtic no devia imaginar els comptes que feia com a obres d'art, com podem veure a la pel·lícula, sinó que possiblement – afirmaven – el que passava és que feia els comptes per escrit però els ocultava «per interès personal», o els feia en una pissarra «per manca de doblers».
Chapeau per la llibertat d'expressió, sempre que no posem l'opinió d'aquests matemàtics per damunt de la dels biògrafs.
Actuar per manca de doblers i per interès personal és una cosa a què tots estam acostumats. És, de fet, com ells afirmen, generalment la hipòtesi més probable. I en aquest punt, voldria explicar què és el principi de parsimònia: és un principi emprat a les disciplines científiques, que afirma que l'explicació correcta de qualsevol fenomen és la més senzilla que poguem concebre a partir de les dades que tenim, mentre no es demostri el contrari.
No voldria posar en dubte la utilitat del principi de parsimònia, ara bé: no sempre s'acompleix.
Un exemple proper de mal ús del principi de parsimònia el trobam en el treball de Bartomeu Paieres i Tomeu l'Amo sobre El nacimiento intrauterino de Dalí. El científic artista colonier, amb la intuïció que era una obra de Dalí es va dirigir als experts espanyols, els quals sense ni veure-la van decidir que no era de Dalí, senzillament perquè a la firma aquest pintor tan enigmàtic havia posat una data anterior a la del seu naixement.
Sort que en el món no tots som tan parsimoniosos com aquests matemàtics, i en canvi a algunes ens agrada unir-nos al clam del poeta que al carrer Gran Via d'Artà un dia va cridar de viva veu:
-Tinc set de l'innombrable!
Referències: Ágata Timón i Antonio Córdoba, "La intuición matemática de Ramanujan", El País, edició digital, 2 de juny de 2016, Emili Sánchez Rubio, Breviari de les antípodes, Editorial Documenta Balear
Aquest és un article d’una col·lecció que observa el món de la física des d’un altre punt de vista.
Ja s’han publicat anteriorment els articles:
- Què és el temps II: el passat
Agnès Torres
11 de setembre de 2019
