En la primera part, publicada a Cap Vermell el passat 17 d’agost, vàrem veure l’origen del concepte de futur. El futur, dèiem, es troba més enllà del nostre camp de visió,... és la cara que no veim d’allò que veim: en un bosc de pins, darrere dels pins, quan escric en ordinador, darrere la pantalla...
Després d’investigar on es troba el futur en allò que ens envolta, el nostre protagonista va poder descobrir on és el passat.
El passat es troba també implícit en allò que veim, però, com el futur, està amagat i ho està de manera diferent al futur. Hi hauria la temptació de pensar que es troba a la nostra esquena, però en girar-nos i mirar cap a l’horitzó, el que veim llavors, torna a ser futur...
Així, per a viatjar al passat, què hem de fer?... Hem d’interioritzar, anar a allò que hem guardat al fons del bagul,... el passat s’ha de desenterrar, i com més antic més capes el cobreixen...
Com que aquest és un conte de la cultura oral, requereix ser experimentat. Per a fer-ho, hauries de caminar qualque dia i tractar d’identificar la idea del futur amb tot allò que es troba darrere del que veus i en canvi, el passat amb la interioritat de les coses.
Cultures mil·lenàries així ho han testimoniat i així és i no és.
Caminant cap a l’horitzó vaig descobrint que el futur es converteix en present. Passant pàgina faig que el present es converteixi en passat.
I tu, com ho vius tot això?
Agnès Torres
1 de setembre de 2019
