Cal que el Govern reconeixi la necessitat d’una transició ecosocial urgent a les Illes.
Durant l’audiència amb la Presidenta Prohens, els representants del GOB Mallorca han reiterat a la cap de l’executiu autonòmic, la seva posició crítica en relació a les mesures anunciades i executades en aquest primer any de legislatura: decret llei habitatge, llei de simplificació administrativa, eliminació de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, segon intent de legalització en sòl rústic com a continuïtat a la impulsada per Gabriel Company, anunci aixecament de la moratòria turística, etc… tot plegat unes mesures que fan preveure una nova onada inversora, turística i immobiliària que agreujarà la pressió sobre els recursos, la situació de saturació i els impactes més negatius sobre el territori i la societat, ja que implicaran major precarietat laboral i empobriment dels habitants, en particular de les persones joves, dones i comunitats migrants. Cada cop són més les famílies traballadores que no arriben a final de mes i tenen quasi impossible aconseguir un lloguer digne. S’han esmentat qüestions com aquestes i també la Presidenta ha parlat de la Llei Turística i de la Llei de Costes que prepara l’executiu, sense entrar en cap detall, i que des del GOB es consideren clau i determinants per acabar de copsar l’horitzó polític d’aquest Govern. La Presidenta Prohens ha declarat de manera contundent i defensiva el seu compromís amb l’assumpció dels límits a l’activitat turística, un plantejament que des del GOB qüestionam fortament i que s’haurà de materialitzar en fets si la Presidenta vol mantenir la credibilitat: parlam de límits als creuers, places turístiques, nous mercats, productivitat turística, límits als cotxes de lloguer, etc. Temes que de moment semblen anar en direcció contrària al que assenyala la Presidenta.
Des del GOB s’ha recordat que el Govern té com a responsabilitat l’aplicació de la Llei de Benestar de les Generacions Futures a la que més de 12.000 persones varen donar suport i que és una norma pionera en tot l’estat espanyol i gairebé l’única en el context europeu, després de Gal.les. Balears pot esdevenir referent en l’aplicació d’una llei d’iniciativa popular que garanteix que les polítiques que es decideixen avui, tenen en compte el benestar de les generacions presents i futures, en termes ambientals i ecològics però també en termes d’habitatge, cultura, joventut, igualtat, salut, cohesió. I que l’argument de la simplificació administrativa no pot servir d’excusa per no aplicar una llei d’extrema rellevància en el context actual.
Per altra banda, es va aconseguir que a les Balears es constituïssin les assemblees ciutadanes pel clima que varen culminar el seu procés de democràcia deliberativa amb tot un seguit de propostes, avalades amb més del 90% de suport, i que cal tenir en compte i implementar-les.
El GOB considera que en l’actual situació de crisi climàtica i ecològica global, cal fer cas d’aquestes iniciatives i avançar-se per que les Balears avancin en la transició ecosocial i siguin un territori resilient vers les crisis que es desencaderan com a conseqüència del canvi climàtic, l’exhauriment dels combustibles fòssils, i les creixent tensions internacionals i conflictes bèl·lics per l ’accés als recursos. El decreixement no és una opció, és una realitat i cal planificar-ho. L’horitzó de la productivitat en contextes d’escassesa toparà amb la realitat tard o d’hora.
La comunitat científica parla clar i fort en aquest sentit i han pres part per tal que els responsables polítics els escoltin. Ara es troben imputats i amb possibilitat d’entrar a presó – és el cas del filòsof, poeta, activista ecologista i professor universitari Jorge Riechmann que va prendre part de l’acció al Congrés dels Diputats impulsada pel col·lectiu “Rebel.lió Científica”. Igualment, els pobles i la gent s’aixeca davant la sensació de que es fa cas omís de les seves demandes i situació vital, com ha estat i és el cas de Canàries, on el passat dissabte 20 d’abril “Canarias tiene un límite” va convocar una mobilització que va resultar històrica a totes les Illes de l’arxipèlag i on 6 persones del col·lectiu “Canarias se agota” han estat 20 dies en vaga de fam reclamant una moratòria turística, la paralització de macroprojectes turístics i que s’escolti el poble. El GOB adverteix que la situació també és una situació límit a les nostres illes, que aquestes tensions van en augment i que les mobilitzacions poden reproduir-se aquí on hi ha una llarga trajectòria d’accions i mobilitzacions massives en defensa del territori i contra els impactes i conseqüències del que representa el monocultiu turístic intensiu, la saturació i la massificació.
El GOB demana així a la Presidenta que escolti els actors socials i no es tanqui de manera estricta l’execució del seu programa electoral, molt marcat per la pressió dels principals actors econòmics de les Illes: promotors, inversors, constructors i hotelers. El GOB va manifestar a la Presidenta que les entitats ambientals són cada cop menys tingudes en compte, que la participació i les garanties ambientals i democràtiques no es poden considerar una trava, sinó que són un exercici sa i responsable de democràcia. Només a tall d’exemple, cal esmentar que les entitats ambientals tenen representació en la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears que desapareixerà, i que el Govern ha retirat la representació de les entitats ambientals del Consell Econòmic i Social sense previ avís.
El GOB continuarà treballant a les Illes vigilant, alertant i proposant, però també, si cal, mobilitzant a la ciutadania, perquè ens trobam en un escenari d’extrema gravetat i sense precedents i ens hi jugam la possibilitat de tenir un futur digne.
