La iniciativa que el popular Climent Crespo ha tingut pel que fa a la  possibilitat de  tornar a posar en funcionament l’emblemàtic orgue parroquial de l’església de Capdepera, una volta aconseguir l’ajut  per a la reparació adient, ens ha fet retrocedir al passat, per la qual cosa volem redactar una petita història referida a l'instrument musical esmentat:

Mig segle .- El bisbe monseñor Rafel Alvarez Lara –quan el recordat capellà Miquel Picornell Mayol exercia de rector de la nostra parròquia–,  el dia 24 d’agost de 1970, festa patronal de Capdepera, va beneir, a l’ofici major dedicat a Sant Bartomeu, la ja acabada reforma de l'orgue, tan delejada pels veïnats, especialment per la feligresía, pel que suposava de rehabilitació d’una peça important del patrimoni religiós local. L’horabaixa d’aquell 24 d’agost, amb el temple estibat de gent, l’organista principal de la Seu de Mallorca, mossèn Antoni Matheu, va oferir un selecte i solemne concert des de l’alt  tron del renovellat orgue parroquial, catalogat com un dels històrics existents a l’illa, ressenyat  en els lligalls oficials de l’arxiu diocesà de Mallorca.


Mossèn Antoni Matheu (de costat), amb un grup de cantaires

Història.- Qui fou ecònom de l’església de Capdepera, Melsion Llull Mesquida, explicava, l’any 1950, que el prevere Gabriel Artigues, vicari l’any 1888, va fer obrir una subscripció per a l’adquissició d’un orgue que donàs esplendor a les funcions litúrgiques. La seva  construcció va suposar tres anys de treballs i el seu cost fou de 3.895,95 pessetes  (s’ha de situar, el lector, a l’època indicada). L’entusiasme i participació activa i massiva dels nostres avantpassats, de la mà d’importants donacions desinteressades de famílies benestants, va produir l’ànim suficient dintre el sentiment popular a l’hora de dotar de valuosos elements litúrgics el temple catòlic, finalitzat  l’any 1849.

El bisbe Alvarez Lara

Sebastià Riera, Miquel Flaquer y Miquel Moll foren els organistes de més reconegut talent entre els qui polsaren les tecles d’aquesta mena de monument artístic i musical, orgull dels creients gabellins del passat segle. El manteniment del preuat instrument reclamava una dedicació constant per part dels responsables eclesiàstics i el seu cost, any rere any, s’anava incrementant, fins arribar a ser econòmicament difícil la seva continuïtat i, a més, els concerts en els escassos actes festius de rellevància al llarg de l’any eren reduïts.  L’harmònium del cor suplia amb escreix la faceta musical, i l’orgue –malgrat la seva imponent presència allà dalt, al centre del temple– en certa manera restà oblidat.

L'Orgue parroquial

Patronat.-  I fou  l’any  1987, concretament el 9 de desembre, quan era el rector Antoni Riutort, i a iniciativa seva, que va sorgir un moviment recolzat per algunes entitats ciutadanes que pretenien, de qualque forma, escometre una posada a punt, una nova reforma, de l'orgue. Experts tècnics en la matèria, encapçalats pel mestre organista de la Catedral de Ciutat,  Bartomeu Veny, es traslladaren  a Capdepera per dur a terme una inspecció i fer un  exhaustiu estudi, davant del deteriorat aspecte que presentava l’orgue. El presssupost estimat apujava a tres milions de les antigues pessetes, import que podría deixar degudament completada la reforma.
Bartomeu Veny

La creació d’un Patronat destinat a la cura del patrimoni cultural de la localitat, com a col.lectiu impulsor del necessari estímul de col.laboració entre els estaments oficial o oficiosos en pro de la consecució de la quantitat esmentada per a la finalització de l’obra, va cristal·litzar en la recaptació, solament, d’un cinquanta per cent del total. Es feia evident que, amb l'esgotament d’aquestes existències, l’orgue quedaría únicament adaptat per a música d’acompanyament de coral i poca cosa més, funció que l’harmònium del cor ja complía.

Climent Crespo

D’aquesta manera, per manca dels doblers necessaris per a envestir el final de la reforma, que consistia amb l’adequació de l'orgue per a la execució de concerts, de bell nou, la reforma romania inacabada.

De tot aixìo ja han transcorregut poc més de 30 anys. Així i tot, benvolgut Climent Crespo, coratge per a aquesta curolla que encobeixes, digna d’encomi.

Bartomeu Melis “Meyme”