Francesc de Borja, nascut a Gandia el 1510 mort a Roma el 1572, fou beatificat per Benet XII el 1721 i la seva festa es celebra el 3 d’octubre.
Es un personatge que ens ajuda a explicar la concepció del celibat eclesiàstic que tenia la família Borja. Ell era renét de Roderic de Borja, el Papa Alexandre VI, i aquest era net de Domingo de Borja, que fou bisbe de Valencia i cardenal, el que no va impedir que fos el pare de l’altre Papa Borja, Calixte III, i d’almenys tres fills més. Roderic que arribarà al soli pontifici, tingué quatre fills amb Vanozza Cattanei i un fill amb una altre dona. El fill de Roderic, Pere Lluis, serà el primer duc de Gandia i es casarà amb Maria Enriquez, en morir Pere Lluis molt aviat, la seva vídua es casarà amb Joan el germà petit del seu marit. Joan heretera el títol de duc de Gandia i es el pare de Joan, el tercer duc, que es casarà amb Joana d’Aragó que a la vegada era neta del rei Ferran el Catòlic i de la seva amistançada Aldonça Roig. Del matrimoni de Joan i Joana naixeran divuit fills un dels quals Francesc que es casarà amb Leonor de Castro, que li donarà vuit fills.
Francesc de Borja, cavaller major de l'emperadriu Isabel de Portugal la dona de Carles V (1), va veure com aquesta moria el primer de maig de 1539 a Toledo, als 36 anys, i es l’encarregat de portar les seves despulles a Granada. El viatge que durarà quinze dies fa que el cos de la reina entri en descomposició i en obrir el fèretre arribant a la Capella Reial granadina Francesc es sent fortament impressionat (2). Aquest mateix any es nomenat virrei de Catalunya (3), càrrec que ostentarà fins el 1546 en que morirà la seva dona i ell decideix ingressar a la companyia de Jesús, deixant la família (4) i marxant a Roma i cedint el títol de duc de Gandia al seu fill major Carles. El 1558 serà el marmessor de Carles I i a la imatge es veu Francesc amb el monarca a Yuste (5). 
El 1565 es nomenat general de la companyia de Jesús i a la seva iconografia es representa contemplant el crani coronat de la reina (6). I com a exorcista el trobem al quadre de Goya que es troba a la catedral de València (7).
