Aquest estiu he tengut la sort de visionar el brillant documental de Wim Wenders (sí, el mateix de la ja mítica Buena Vista Social Slub) La sal de la vida (2014), sobre el fotògraf Sebastião Salgado. A part de recomanar-vos-en el visionat, idò, aprofit per presentar-vos aquest fotògraf a través, precisament, de les seves fotografies (la millor manera d’observar la seva qualitat, més enllà de les meves buides paraules).

Sebastião Salgado és únic; no només  a l’hora d’enfocar la imatge (per la qual cosa es necessita una sensibilitat especial), sinó que també per la varietat de la seva temàtica: té des de retrats individuals, fins a imatges dels grups socials més recòndits que habiten la Terra, passant per conflictes i drames mundials o la fauna salvatge en la seva màxima expressió. Per això he classificat la seva fotografia en tres grups: de naturalesa, de grups humans i de  conflictes (en els quals s’exposa el drama que s’hi viu).

• Retrats de la naturalesa en la seva màxima esplendor: 

• Retrats de grups humans provinents de  totes les parts del món.  Personatges, tribus, civilitzacions… 

• Retrats de conflictes que malauradament han acompanyat la humanitat. El genocidi de Ruanda, la fam d’Etiòpia, l’explotació minera de Serra Pelada, al Brasil, etc...