M o r a l .-  Veim desfilar gent d’elevada condició per l'escena pública, gent capaç dels majors desfalcs, enganys, fraus i tot tipus de maniobres tèrboles. Cegos pel desig d’acaparar més i més. Personatges als quals la societat venera. Perquè, a algun lloc del cor, a tot hom li agrada la idea de poder tenir una situació semblant d’abundància.

“Quan el foc de l’avarícia pren dintre l’ànima, ens explicava Carles Garrido, res no l’atura. Consumeix els valors morals, el respecte als altres, l’afecte per les coses ben fetes, la creença en la justícia o en les lleis”. En aquesta terra nostra,  com comentava Cristòfol Serra, quan es posava profètic i anunciava coses del futur, patim el pitjor dels incendis, el que no s’apaga ni amb bombers ni amb Canadairs, sinó amb honestedat i consciència.

Es tracta d’un foc, d’incendis de caire moral, el foc espiritual de l'avarícia. Al llarg de la història s’han produït molts episodis on el desig cego de poder i doblers anava pel davant de qualsevol altre cosa, però, tal volta, no es disfressava tant com ara. Quan tots aparenten respecte a les regles que ells mateixos es dediquen a transgredir. En els nostres dies assistim a la combustió moral de tot tipus de valors, tot pels doblers. Veus perfectament que no es tracta de gent en estat de necessitat, quan la recerca de medis econòmics equival a supervivència. ”Tot el contrari – també ho expresa Garrido – el foc de l’avarícia consumeix, sobre tot, els que ja tenen doblers, els que volen tenir més, i quan més tenen, desitgen més i més. Com les flamarades que arrasen un bosc, cegament, fatalment. I els personatges que s’entreguen a la foguera acaben torrats, carbonitzats, desitjant, encara, més i més. 

Dret al “pataleo”.-  Nosaltres pensam que moltes coses s’han sortit de mare. I no és, solament, el tema d’acaparar  fortuna, no. També els comportaments estan en franca decadència. Sembla que, com més animalades i sortides de test es produeixen, més s’aplaudeixen i, inclús, es toleren i consenten.  No coneixem el batle de Capdepera, però al Facebook hem trobat unes manifestacions del primer edil gabellí amb aquest títol: ”Entenc que els clients del “Bombu” no poden dormir per les verbenes, i per això pugen a la terrassa de l'hotel, nus”·.  I, ens demanam, ¿tal volta, des de abaix, el batle podia contemplar amb tota plenitud nudista els turistes en qüestió?. No hi ha dubte que això que ha fet el propietari de l'hotel més antic de Cala Rajada de dur a la primera autoritat davant la Fiscalia Anticorrupció no s’havia vist mai. Però un batle el que no ha de fer és donar consells sobre educació de conscienciació, quan no s’ha aconseguit posar ordre – segons informen diferents persones d’altres establiments afectats – a les nits d’estiu de la segona o tercera zona més renouera de Mallorca. Pensam que intentar desconceptuar l’hoteler que ha interposat la denúncia, pegant tant el  batle como la seva regidora  les “potadetes”  (el “pataleo” que tothom té dret a fer, clar!) que les declaracions d’ambdós testimonien, l’únic que s'aconsegueix és que aquesta enrabiada tengui, a la llarga, un  efecte “boomerang”.  Diplomàcia, “savoir faire”, demble, tot això, s’anomena aquesta figura, senyors mandataris gabellins.

B o c a b a d a t s!.- Estimam, per les nostres arrels, tot el que sigui “gabellí” o cala-rajader. I, per aquest motiu, n’hem restat bocabadats…! Venim quasi cada cap de setmana a Capdepera;  a les festes de Carme hi hem estat presents. Creim que la cosa s’ha tret de context. Si bé, basta fer un voltinoi per veure l’estat d'abandonament de certs indrets de Cala Rajada, especialment, i coincidir – com vàrem poder fer nosaltres – amb un moment de la recollida, casa a casa, dels fems, contemplant com els recollidors ni es molestaven a tornar penjar les bosses als claus adients, tirant-les, abandonant-les  pel terra. La qüestió, semblava, era acabar d’hora, l'eficiència no importava, amb total impunitat. Talment un indret tercermundista. Però, si com  ens conten els amics, a Capdepera qui  comanda és l’empresa concessionària, de què els val als gabellins tenir regidors de vies, d’obres o de medi ambient?  Però, i el batle?, inquirim als informadors. “El batle – ens responen els nostres interlocutors – deu tenir altres ocupacions de més substància…”.

I desprès se sorprenen, els  ve de nou…, clar!