El turisme som tots. Tots en qualque moment de la nostra vida hem estat o serem turistes. Hem estat i serem turistes ignorants i innocents en terres desconegudes només pel simple fet d'haver produït una reserva per Internet a la primera oferta que estava bé de preu, en autèntics paradisos naturals a l'altra cap de món, per desconnectar un poc de la nostra vida quotidiana. Esser un turista és una circumstància que pot passar a qualsevol persona dins això que anomenam comunitat humana, som una societat turística per naturalesa. Així i tot, el turisme, així com el coneixem, o millor dit, així com ens ha dit el Sistema com hem de percebre el turisme, és una invasió. Una invasió positiva, sense exèrcits, sense violència ni res de tot això. Necessitam aquesta invasió perquè el Sistema ens ha fet plenament, al 1000%, dependents d'aquest fenomen anomenat turisme. Hi va pràcticament la nostra subsistència econòmica, dins aquesta invasió. Emperò, malgrat tot, això no deixa d'esser una invasió. Encara que aquesta circumstància representi la nostra subsistència vital, no deixa d'esser una invasió en tota regla. Per tant, quan una altra terra és invadida per hordes de turistes es comencen a produir el primers efectes negatius d'aquest fenomen. Platges massificades sense poder pràcticament moure's, a més d'aguantar les bauxes que es produeixen allà; carreteres plenes de cotxes, on la circulació ha esdevengut un autèntic calvari per als autòctons; locals com bars, discoteques, restaurants o terrasses que no tenen cap respecte ni un per als seus veïns, amb l'activitat que desenvolupen amb la complicitat i passivitat vergonyant de les mateixes institucions que aproven i treuen ordenances ridícules per adaptar-se a la manera de funcionament d'aquests locals; així com els mateixos turistes, que tampoc tenen cap classe de respecte pels habitants dels llocs que visiten, fent tota classe de desbarats pels carrers quan precisament surten d'aquests locals de camí cap als seus hotels. Són tantes coses que podria esmentar... Bé idò, tot això, és ni més ni manco la nostra subsistència, el nostre pa de cada dia. Això és sistemàtic i aquest Sistema és el que ha perdurat durant dècades, empitjorant any rere any. I perquè dic que ha empitjorat i empitjora any rere any? Primerament ho diré pel motiu que no ho dic. No ho dic perquè el nombre de turistes no hagi minvat. No ho dic perquè es creïn llocs de feina, ni ho dic perquè la gent en lloc d'anar-se'n a a Alemanya a trobar feina no hi vagi perquè Alemanya ve aquí- Ho dic precisament per tot el contrari. Aquesta invasió no significa plenament que aquestes circumstàncies de subsistència siguin certes del tot. 

És sistemàtic perquè el fet qui hagi locals oberts sense cap respecte pels seus veïns, el fet que les platges estiguin massificades, el fet de que les carreteres estiguin saturades, i tantes altres coses que són així, és perquè es tracta d'allò que suposadament volen trobar-se el turistes. Sense cap altra alternativa, és més, una alternativa a tot això seria ridícula. I aquí és precisament quan es produeix a l'interior de les persones aquest efecte anomenat solastàlgia. Aquesta paraula es pot definir de la següent manera: sentiment de tristor i enyorança per part de les persones quan veuen el seu entorn desaparèixer o transformar-se. Com si el fet d'anar-se'n d'un lloc i sentir nostàlgia i enyorança d'aquell lloc es fes a la inversa. És el lloc i l'entorn d'abans el que se'n va per no tornar més, davant els propis nassos dels habitants que es queden bocabadats i no diuen res perquè han de poder pagar les seves hipoteques i lloguers. Així es podria definir més o manco aquesta paraula. 

De cada vegada són més els governs mundials que prenen mesures davant el fenomen de turisme de masses. De cada vegada són més les mesures que prenen ciutats i països del món davant les massificacions i saturacions que es produeixen, emperò no surten gaire pels nostres mitjans de comunicació a no ser per dir que els seus habitants fan pintades en contra dels mateixos visitants. Només cal xerrar amb gent que ha estat per distints països i ciutats i escoltar el que diuen. A Creta, per exemple, l'illa més grossa de Grècia, han enviat una missiva al govern britànic així com a les seves agències de viatges fent-los saber que rebran amb els braços oberts als seus súbdits com a turistes emperò que s'abstenguin de dur turisme ni grups de bauxa i gatera perquè seran expulsats immediatament, des de l'aeroport. Això és el que deia l'altra dia el diari. Cosa molt paradoxal perquè tots sabem que Grècia és un estat molt endeutat, que precisament necessita fonts d'ingressos de tots els vessants. Així i tot no han dit el que es diu per aquí: “És que vivim del turisme...” Cosa curiosa, perquè el mateix govern britànic investigarà les reclamacions falses que fan els turistes, fins i tot hi haurà sancions econòmiques i penals si es demostra que són falses. Aquí els qui manen són els propietaris de les discoteques, de les terrasses (que ara pareix s'han transformat en terrasses no només per als qui perden el seny amb l'alcohol sinó també per a ludòpates, almanco a Cala Rajada) dels bars... L'any passat, als aeroports britànics es va dur a terme una curiosa activitat anomenada Operation Disrupt, que consistia a no deixar embarcar cap passatger amb símptomes d'embriaguesa cap a destinacions com Magaluf, Lloret de Mar... Ah que no ho vareu escoltar en cap mitjà de comunicació? Venècia està en estat “crític” com tots ja haureu pogut escoltar.

A Islàndia, que fa devers vuit anys va donar una lliçó al món sencer empresonant els responsables del desgavell econòmic, fent el contrari del que feren tots els països, el seu govern ha detectat que els grups d'excursionistes que visiten els paratges naturals es massifiquen de cada vegada més i ha dit que prendran les mesures necessàries... Creis que varen dir: “és que vivim del turisme...”? Fins i tot el mateix batle de Palma es va reunir amb els cònsols alemany i britànic per fer saber que qualque cosa està passant amb el turisme i no és precisament agradable. Emperò quan xerram de Cala Rajada o s'Arenal les coses canvien. Crec que tenim una idiosincràsia única en el món. Aquí una platja que no estigui estibada de turistes gats o una terrassa que no s'ompli de gom a gom als vespres són automàticament qualificats com a sinònim que no podràs pagar la teva hipoteca. I així estan les coses aquí.

Perquè, quina és la definició més correcta d'anomenar al turisme? O més ben preguntat: Qui són els millors turistes? Els millors turistes són aquells que no es transformen, aquells que demostren una gran saviesa del lloc que visiten i que no demostren una ignorància insultant per als autòctons i que no exigeixen, amb la seva simple presència, que canviï res dels llocs que visiten, llevat que no sigui per a la millora i seguretat per a rebre'ls.

El turisme s'ha de transformar, s'han de fer autèntics canvis dins la manera de concebre el turisme per part dels autòctons i sobretot per part de les autoritats, que només serveixen i conceben una única forma de fer turisme: la del tot o res. O sigui, passam del tot inclòs al tot o res. I així és cap on va el nou model turístic que es prepara.