No fa gaire el professor Grimalt, amb la seva gràcia i ocurrència habitual, va escriure un article on, entre altres coses, ponderava l'efecte benefactor de les oronetes – oronelles, també dites-. En destacava, entre altres aspectes, l'estètica: tant la del cromatisme de les plomes com la gràcia del vol. A més, ho contraposava a l'efecte perniciós i impúdic dels coloms de ciutat. També, ho hagués pogut fer de les invasores i depredadores gavines.

Les paraules del professor Grimalt se'm feren ben presents quan contemplava la tertúlia dels tres consellers de Cultura dels Països Catalans, esdeveniment ocorregut a  Sueca, dilluns passat, a l'Espai Joan Fuster. Aquest espai està format per dues cases, la de l'escriptor, on hi ha el gruix diguem de la memòria fusteriana i la del costat, la casa Messeguer. Ambdues estan comunicades. I del pati, se n'ha fet un espai comú on, en fer bon temps, s'hi poden fer activitats de diversa índole. Des d'aquí s'hi va emetre en directe el programa El matí de Catalunya Ràdio.

Mentre na Terribas conduïa l'entrevista i els tres consellers responien així com podien a les preguntes, plàcidament, un estol d'oronetes volaven pel patí, de forma quasi quadrada, a estones xisclaven i peixien amb maternal o paternal naturalitat les cries que treien el caparrí del niu, en un cornaló d'aquell espai. I encara que es parlà de Països Catalans d'una manera oberta a les pobres oronelles res no els passà. Ni tampoc feren un excessiu xivarri, ni xiscles que permetessin pensar en algun trasbalsament de les aus. Potser, tenien present aquell episodi de la Crònica de Jaume I que, estant el Conqueridor a prop de Borriana, en la seva anada cap a la conquesta de València, va consentir esperar que les cries d'oronella haguessin pogut sortir del niu abans de desmuntar la tenda i el campament. Tal vegada, en senyal de gratitud o, senzillament i modesta, per una qüestió d'estricta normalitat.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: