PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa

Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)

Nova reunió a na Bagassa d’aquest estol de gent que cada vegada que ens ajuntam s’entusiasma tant que s’oblida fins i tot de menjar i beure les delicioses viandes que l’oncle Miquel té adesades. N’hi ha qualcun que surt de polleguera talment haver begut i no ha testat una galleta, i és que els temes, variats i atractius com ells mateixos, els posen a mil. Tot són papers, retalls de diari, còpies de textos de conferenciants, etc. I de tot plegat feim l’argument de la tertúlia d’es turó que desprès posam en net, aixecant l’acta –com deim en Pep i na Maria– i les arxivam, com a recordatori i memòria d’aquestes trobades, a l'arxiu del nostre coordinador “Silem”.

Pep .- ¿Que no heu llegit la noticia que “El Pí” va sortir del plenari del Consell de Mallorca quan la consellera insular de Ciudadanos, dirigint-se al president Ensenyat, va afirmar que ja havien imposat que parlàssim català i ara volen que siguem catalano-mallorquins, emplaçant-lo a aclarir si el següent serà que siguem cent per cent catalans? Idò en Miquel Ensenyat va negar que hi hagués cap imposició de la llengua, però que si ell hagués de decidir a l’hora de demanar ser català demanaria que fóssim extremenys, i així
podríem tenir, com a mínim, mil euros per a cada ciutadà per poder canviar cortines i sofàs.

Xim Monjo.- Sí, Bernat Vidal i Tomàs ja va emetre el diagnòstic, a les darreries de la dècada dels cinquanta: “Tots cabem dins un tramvia!”. Podria ser que encara quedi qualcú –comentava el filòleg Josep A. Grimalt– que pensa d’aquella manera, però ja no se correspon amb el perfil del mallorquí mitjà, que topa amb una altra realitat. Amb tantes restriccions com vulgueu, ara tenim televisió, ràdio, premsa i llibres en llengua catalana, S’ensenya a les escoles i els polítics l’empren en el Parlament.

Maria.- No sé jo! La nostra IB3 ha baixat els índexs d’audiència des que emet les pel·lícules en català i, sense anar més lluny, els multicines de Mallorca no volen ni sentir-ne l’olor, de pel·lícules en aquesta llengua nostra. A Capdepera, fa unes setmanes, projectaren una pel·lícula en català destinada a tota classe de públic, per a petits i grans, per allò que l’entrada fos més copiosa, precisament perquè l’associació que ho porta sap que els més joves no tenen cap problema amb el català i, com he dit, per poder tenir més gent. Per això unificaren el programa, el film en català, per a ambdós públics (l’han d’anar a cercar a Catalunya, que és l’únic lloc on les troben doblades a aquesta llengua, com també ho fa IB3, i les hi envien amb els tragins molt més cars), però com que el contracte amb l’Ajuntament estipula projectar, també, pel·lícules en català, idò…quin remei! I que consti que ho fan de gust, no en mancaria d’altra! Bé, idò, total d’espectadors: primera funció: 8: segona sessió: 4. Malgrat això, lvaren haver de passar la pel·lícula, com està manat, si no… no val!

   

Pep.- Això deu ser com els assistents a les matines de la nit de Nadal a Capdepera, que només foren 37 persones, o com l’assistència a algunes funcions de teatre –a les quals, moltes vegades, no s'hi veuen ni els actors locals–, les projeccions d’òperes, ballets, sarsueles, recitals i/o musicals que es programen periòdicament al Teatre Municipal de Capdepera, les quals omplen grups de gent de pobles veïnats i molts d’estrangers –encara sort–, alguns afeccionats locals a la música, pocs, ni abaratint-los l’entrada, que fa que els esquemes referits a l'“esperit musical” del que sempre bravejam es posin en entredit.

– Voleu dir que la gent del poble no hi va, a aquests concerts. O són en català?

Maria.- No, no són en català! Que n’has vist cap mai d’òpera en català, tu? Són totes amb subtítols. Però és igual, parlam de poca gent. N’hi ha que diuen –i és gent de molta sapiència musical– que prefereixen veure aquests espectacles “en directe”, com si cada mes aquestes persones (tal volta sí que poden!) poguessin anar a la Royal Opera House de Londres, a Melbourne, a Nova York, al Liceu de Barcelona, al Lido de Paris, etc. etc. I aquí, a Capdepera, –l'únic lloc de la comarca del Llevant– per un ridícul preu de la localitat ho tenen al seu abast, com passa a altres dos llocs que, de tant en tant, també en projecten a Ciutat, si bé aquí, al poble gabellí, les programen més sovint. Qui diu òperes, parla de ballet, de concerts, sarsueles, de música, en fi.

Oncle Miquel.- Idò, què et sembla, secretari? Això si que és una pena. Costa de creure! Amb la cultura que, des de sempre, ens havien fet uns avançats respecte a altres llocs de l’illa. No serà això un retrocés?, o és que la gent no ho sap apreciar?

   

Xim .- El qui no ho cregui que hi vagi una sola vegada o ho demani als que hi van… I que no ho prenguin a mal, només es tractava de parlar del “menfotisme” existent a Capdepera en segons quins aspectes. Bé, basta veure el carrers del poble, a segons quins dies i hores, més deserts i solitaris que la una. La gent només surt pels Reis, Sant Antoni i Sant Bartomeu. No és estrany que l’Esperança vulgui emigrar…! Però crec que ens hem desviat del tema a debatre avui, que era el català. Idò, tornem-hi! El professor Grimalt considera què, malgrat comptar actualment amb molts de medis per a promocionar la parla catalana, encara no s’ha arribat, ni d’enfora, a la normalització, a la normalitat. Diu ell que no hi arribarem mentre depenguem d’Espanya... No sé –afegeix– quantes dècades d’independència farien falta per a arribar-hi. La llengua catalana en una república balear no sols té un problema polític, en té un de molt més difícil de resoldre, que és el social: ha de canviar la mentalitat dels mallorquins, que va evolucionant, és vera, però molt poc a poc. Mentrestant, sobreviurem posant-hi pedaços.

Oncle Miquel.- Sabeu què vos sé dir, amics meus? Que ja no sé si parlau de llengua, de música, de cinema, o de saber-se'n fotre de tot!... Bona nit si et colgues!

PepMoll/Maria Juan/Xim Monjo/ SILEM