Experiments imaginaris, això sí, emperò que així i tot no deixen de ser curiosos i que expliquen molt bé el nivell psicosocial al qual hem arribat. Abans d'exposar el meu punt de vista vull deixar clar i ben clar que aquesta opinió no és cap crítica ni befa cap als artistes que hi sortiran ni menysprear ni menystenir l'estil que caracteritza la seva obra com a artistes. Concretament, em referiré a les seves expressions artístiques, que podem veure perfectament a Cala Rajada i que explicaré al final. Una al mur del moll i l'altra als jardins del Centre Cap Vermell. La primera es troba entre mural i mural enrajolat de l'obra de Gustavo i la segona està damunt un petit turó de terra als jardins del Centre Cap Vermell en forma abstracta de figures de ferro. En aquest cas no conec l'autor de l'obra però he de reconèixer que original ho és, i molt, perquè l'estil ho deixa ben clar i crec que és allò que l'autor volia transmetre quan es va decidir exposar-la de forma permanent a un edifici públic. Bé, començaré a exposar l'experiment imaginari que vull donar a entendre.

Com he dit abans, la nova obra de Gustavo està situada també entre la seva primera obra al moll de Cala Rajada, o sigui, enmig dels grans murals de rajola de colors que tots podem veure. Concretament, com tothom podrà entendre, em referesc a aquest canet o moixet, entre altres figures, de color vermell i verd, abstracte, i que caracteritza molt be l'estil d'aquest artista, que fins i tot aquí mateix, en aquesta revista digital, ha sortit retratat al costat de les vostres pantalles com a foto del mes. I ara, agafem aquesta nova obra, el moixet o el canet de Gustavo, mentalment, i la traslladam a la Torre Esbucada, devora el far de Capdepera. Imaginem-la allà mateix, entaferrada, a l'empedrat que composa la torre, en forma de dibuix, ben igual, fins el més petit detall, a la paret de la torre. Sigueu sincers i digau què pensaríeu vosaltres si un bon diumenge dematí anau passejant pel far, un dia assolellat i passau per la Torre Esbucada i vos trobau amb el canet o moixet de Gustavo a l'empedrat. Pensaríeu de debò que en Gustavo va decidir agafar uns pots de pinturaTitanlu i cometre un acte de vandalisme contra el patrimoni històric del municipi? O bé pensaríeu que un grup de joves, en un vespre d'estiu, amb les seves motos renoueres anaren a fer un botellada per no molestar ningú, a la Torre Esbucada, i mig gats els va donar per pintar un moixet o un canet amb qualsevol pintura? Vosaltres mateixos.

El segon exemple és la peça que hi ha al jardí del Centre Cap Vermell, damunt el cadafal de ciment, amb els seus costats punxeguts i cercles acompanyats amb pintura. Imaginau ara aquesta peça dins els magatzems de la ferreria Encinaluz o dins la ferreria que hi ha davant on hi havia la farmàcia de Capdepera de pujada cap el Castell. Torneu a ser sincers i digau què pensaríeu si veiéssiu aquesta peça en els llocs esmentats. Pensaríeu que l'autor la va deixar al magatzem esperant que el ferrer li donàs un retoc final seguint les seves instruccions? O bé pensaríeu que són les restes d'una feina que es va comanar als ferrers i que aquestes, per casualitat, han resultat tenir la mateixa forma que l'obra exposada al jardí del Centre Cap Vermell, sense que ningú se n'hagi adonat? Sí, podríeu anar a la ferreria i per casualitat trobar-vos amb aquesta obra a un racó del magatzem, però mai hauríeu imaginat que això fos una peça d'art, obra d'un artista super reflexiu que acabaria a un jardí d'un edifici públic. Crec que la resposta a totes aquestes preguntes és tan trista com palesa. Tots hauríeu respost l'opció que no té res a veure amb el creador de l'obra. Perquè si contestau a l'opció de l'autor és que realment sou uns autèntics experts en art abstracte i que coneixeu molt bé els moviments, obra i estil dels artistes exposats, o sigui uns autèntics historiadors de l'art i que ningú pot fer empassar-vos moix per llebre, i mai millor dit en el cas de Gustavo.

Què vull dir amb tot això? Vull dir que avui en dia això que coneixem com art és per damunt de tot allò que ens diuen que ha de ser art, i per pujar un esglaó més dins la hipocresia, sobretot i per damunt de tot el lloc on ha de considerar-se com a tal. I ja pot ser una jàssera de ferro rovellada en forma de cercle o un innocent dibuixet en forma de canet o moixet. Un dibuix de Gustavo en forma de canet o moixet a la Torre Esbucada feta per qualcú és una acte vandàlic comés per un irresponsable que no tenia res a fer. En canvi, si surt a la murada del moll devora les seves altres obres significa que l'artista ha pujat un esglaó més en la seva creació artístico-intel·lectual, digna dels més grans elogis per part de les autoritats i mitjans de comunicació, com si per art de màgia, per exemple, just darrera la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, hagués aparegut un pastor saludant l'espectador amb el bastó de manar les ovelles. I només és una figura com qualsevol altra, com les que dibuixa sovint en Gustavo. Una peça de ferro rovellada amb cercles, abandonada enmig d'un jardí d'un edifici públic seria una malifeta dels quintos del poble. En canvi, si és col·locada damunt un cadafal de ciment, damunt un turó, automàticament es converteix en una peça fruit d'un artista amb un gran encèfal pera processar tota una tendència artística.

Siguem més respectuosos amb l'art, tenguem més consideració amb allò que vol expressar l'art. O és que encara dubtau que vosaltres mateixos podríeu dibuixar un canet o un moixet com el de Gustavo i exposar-lo, per exemple, a l'escola de Capdepera, dient que és un dibuix que feren els vostres nins o néts en un dia d'activitat fora de classe? Heu vist els dibuixos de l'aparcament de baix de l'escola S'Alzinar en forma de rajola? Misteris de l'art.