A la segona meitat del segle XIX , concretament entre 1868 i 1878, tingué lloc la Guerra dels 10 anys , la segona de les distintes fases de la Guerra de Cuba que va mantenir Espanya amb els independentistes. La dels 10 anys o Guerra Llarga va començar la nit del 9 al 10 d’octubre de 1868. Deu anys més tard, amb la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà va culminar aquest conflicte bèl·lic no sense, abans, haver-se tornat a alçar pel descontent i la insatisfacció de reductes que s’havien fet forts enfront dels incompliments de promeses fetes pel govern espanyol.

”Molt més es va perdre a Cuba”, resa la dita popular.

Sí, així resta escrit a la Libreta de ajuste del Ejército de Ultramar en Cuba, en la categoria de guardia segundo del Escuadrón de la Comandancia de todas las Armas e Institutos del Ejército de la Isla de Cuba. Segurament, i no se'n coneix el motiu, els cognoms del gabellí Joan Francesc podien estar deteriorats per la pronunciació i serien Orpí Terrassa. Però no es pot donar per segur, aquest extrem, tota vegada que els seus descendents – entre els quals es troba qui aquest article subscriu – que ens faciliten els documents que s’acompanyen com a il·lustració d’aquesta verídica historia del nostre paisà, repadrí segon meu (per segones núpcies amb la repadrina) – asseguren que això de Arpí i Tarrassa es tractaria d’una distorsió literària.



Exèrcit d'Ultramar a Cuba                  Francisco Arpi Tarrasa

La llibreta on es deixaven palesos els sous que cobraven els guàrdies civils a la seva estada a Cuba, concretament els de segona categoria, com el nostre protagonista, detalla que l’abonament s’efectuava cada trimestre. La paga mensual era de 69 pessetes amb 80 cèntims; per les hospitalitzacions de cura de ferides o atenció mèdica per malaltia es percebia, en cas de rebre aquest servei, l’import de 43’82 pessetes; per compra de tabac per fumar, una pesseta mensual i per a peces de roba, civils, tricornis (a compte del usuaris, fins que es va derogar la norma) i roba interior, 42’30 pessetes. Això pel que respecta als anys de 1872 a 1874, que és quan va exercir Joan Francesc el seu càrrec a Puerto Príncipe.

A les destinacions que Joan Francesc Arpí tingué a Cuba – Ingenio de la Esperanza, Guantánamo i Caney –des de 1875 a 1878, en què es llicencià, cobrava 174 pessetes de sou , més 4’30 per tabac. Ja no cita, la llibreta, ni la vestimenta ni el servei mèdic, conceptes que, sembla, anaven a càrrec de l'Exèrcit, sense implicació personal de Joan Francesc, que havia ascendit en el seu càrrec. Rebé la distinció de la Creu al Mèrit Militar, amb distintiu de color vermell, senzilla.

El Capità General director de totes les Armes i Instituts de l'Exèrcit de l'Illa de Cuba, representat pel Tinent Coronel dels Tercios de la Guàrdia Civil, Fabio Hernàndez i Delgado, va expedir a Juan Francisco Arpí Tarrassa la Llicència absoluta per a separar-se del servei i haver complit el temps reglamentari, el 30 de juny de 1878, retornant a Espanya, a Mallorca, a Capdepera, amb l’expedient on se citava al nostre poble com a “Candepera (Baleares)”, viatjant fins a Barcelona per compte de l’Estat, i des de la Ciutat Comtal fins a Mallorca amb barco amb destinació a Alcúdia. A la seva arribada a Capdepera fou atès pel batle, de signatura il·legible semblant a Joan Tous o Joan Vaquer. Desprès, passà a residir amb la seva dona a Menorca i fou contractat com a garriguer pel propietari d’una gran extensió agrícola-ramadera d’aquella illa.

A l’expedient indicat, de quatre fulls de doble cara, tamany foli, de color groc pel pas del temps, escrit a mà, deduïm que Arpí Tarrassa era fill d'Antoni i Catalina, nascut a Capdepera, veí d’aquest poble, “de oficio, campesino-labrador; cabellos de color castaño, ojos pardos, cejas al pelo, color de la cara bueno, nariz gruesa, barba clara, boca regular”. Va nèixer el 4 d’octubrede 1849. Es va presentar voluntari a l’esquadró de Caçadors de Mallorca al 1869. Jurà fidelitat al Rei Amadeo a Santander i passà a servir al Batallón de San Quintín amb el número 32, ingressant com a guàrdia civil, desprès d’uns exàmens efectuats a la Comandància del Regiment General de la Benemèrita. Des d'allí va partir cap a Santiago de Cuba. No s’ha pogut localitzar cap fotografia del nostre protagonista.

Pere Llevates i Barraca- ARXIU MEYME