I els joves, què?
per Jaume Fuster
Fa unes setmanes, vaig assistir a la festa de presentació de la nova delegació de l’Obra Cultural d’Artà. Bé, ja sabeu com son els artanencs: participatius al cent per cent. De manera que el teatre, el gran teatre d’aquella vila, era ple de gom a gom, després de tota una jornada de festa.
Ha costat molt fer arrelar una delegació de l’Obra en la vila veïna, però, si més nos pels seus inicis, les expectatives són molt encoratjadores. Un grup heterogeni, amb els joves estirant del carro, està decidit a treballar per la nostra llengua i la nostra cultura, en un poble on els problemes d’aquesta naturalesa són com un gra d’arena comparat amb el desert en què s’està convertint el nostre municipi (Cala Rajada, especialment). És a dir, els artanencs semblen disposats a treure les ungles per tal de defensar la idiosincràsia d’aquell poble i de retop la de Mallorca, abans que el viatge no els passi davant.
A Capdepera fa estona que existeix una delegació de l’Obra, que funciona de manera intermitent, quan funciona, que és gairebé mai. De tenir-ne, en tenim, però es nota a faltar la implicació i la iniciativa dels joves del poble. Quan és que es tenen energies i il·lusions? Quan és que es creu en utopies? Quan és que es vol canviar el món? Si quan s’és jove ja no s’hi creu, en aquestes coses, no s’hi creurà mai.
Quants en varen comparèixer, a l'Acampallengua de Son Servera? M'agradaria rebre una allau de contestes, dient-me que vaig errat, que n'hi anaren un fotimer. Res em faria més feliç que haver de rectificar. Però crec que això no passarà.
No sé si el nostre jovent dóna la batalla per perduda o si, simplement, no sap ni que hi hagi guerra. La cultura i la llengua mallorquines de gairebé 800 anys ençà són a punt d’anar-se’n en orris i els nostres joves s’ho miren des de la més lamentable indiferència.
Em sap greu haver-m’hi d’adreçar en termes tan durs, però ells representen la generació a la qual la història atribuirà la renúncia, la defecció, la deserció, la infidelitat i la traïció definitives a les pròpies arrels, i seran acusats d’haver contribuït, amb la seva negligència, a la mort de la pròpia identitat. Si més no pel que fa a Capdepera i Cala Rajada.
Quan la seva empenta i la seva revolta fan més falta que mai, quan el seu esperit de rebel·lia és imprescindible per a demorar el naufragi, la joventut del nostre poble seu tranquil·lament davall la porxada, esperant que el cadàver passi cap al cementeri.
Que s’ho facin mirar.
Ha costat molt fer arrelar una delegació de l’Obra en la vila veïna, però, si més nos pels seus inicis, les expectatives són molt encoratjadores. Un grup heterogeni, amb els joves estirant del carro, està decidit a treballar per la nostra llengua i la nostra cultura, en un poble on els problemes d’aquesta naturalesa són com un gra d’arena comparat amb el desert en què s’està convertint el nostre municipi (Cala Rajada, especialment). És a dir, els artanencs semblen disposats a treure les ungles per tal de defensar la idiosincràsia d’aquell poble i de retop la de Mallorca, abans que el viatge no els passi davant.
A Capdepera fa estona que existeix una delegació de l’Obra, que funciona de manera intermitent, quan funciona, que és gairebé mai. De tenir-ne, en tenim, però es nota a faltar la implicació i la iniciativa dels joves del poble. Quan és que es tenen energies i il·lusions? Quan és que es creu en utopies? Quan és que es vol canviar el món? Si quan s’és jove ja no s’hi creu, en aquestes coses, no s’hi creurà mai.
Quants en varen comparèixer, a l'Acampallengua de Son Servera? M'agradaria rebre una allau de contestes, dient-me que vaig errat, que n'hi anaren un fotimer. Res em faria més feliç que haver de rectificar. Però crec que això no passarà.
No sé si el nostre jovent dóna la batalla per perduda o si, simplement, no sap ni que hi hagi guerra. La cultura i la llengua mallorquines de gairebé 800 anys ençà són a punt d’anar-se’n en orris i els nostres joves s’ho miren des de la més lamentable indiferència.
Em sap greu haver-m’hi d’adreçar en termes tan durs, però ells representen la generació a la qual la història atribuirà la renúncia, la defecció, la deserció, la infidelitat i la traïció definitives a les pròpies arrels, i seran acusats d’haver contribuït, amb la seva negligència, a la mort de la pròpia identitat. Si més no pel que fa a Capdepera i Cala Rajada.
Quan la seva empenta i la seva revolta fan més falta que mai, quan el seu esperit de rebel·lia és imprescindible per a demorar el naufragi, la joventut del nostre poble seu tranquil·lament davall la porxada, esperant que el cadàver passi cap al cementeri.
Que s’ho facin mirar.
