Fent un poc d’història s'ha de dir que Medi Ambient, aleshores dirigit per la consellera Margalida Rosselló, va excloure Son Jaumell del que seria el parc de la serra del Llevant, ja que el PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) va deixar de banda aquest paratge que es troba molt a prop d’una Àrea natural d’Especial Interès (ANEI). Així i tot, la Conselleria pensava permetre la construcció d’un camp de golf de sis forats a l’esmentada finca, avui dedicada a l'agroturisme. Aquest fet va suposar una mica de descans per al PSM (ara, MÉS) de Capdepera, ja que per dur a terme un complex esportiu d’aquestes característiques es feia necessari disposar d’un mínim de nou forats. La construcció del camp de golf comptà amb una àmplia oposició popular, encapçalada pel GOB. Els nacionalistes es mostraren decebuts respecte del PORN i, sobretot, per haver exclòs una zona molt emblemàtica del municipi com és Son Jaumell.

Son Jaumell abans de l'agroturisme

Un any abans, en el 2000, la Demarcació de Costes es va fer seu un projecte del GOB per a conservar el sistema dunar de cala Mesquida, mentre el ministeri de Medi Ambient intentava contrarestar els efectes de la pressió humana. El sistema dunar al qual ens referim és el més dinàmic de quants existeixen a Mallorca, en opinió dels tècnics. Hi ha dunes de gran tamany, com el Munt Gros, antany enorme muntanya d’arena, oberta als vents de tramuntana. Però n’hi ha d’altres que no han minvat de volum i estan més estabilitzades, fins al Coll de Marina, Puig de s’Àguila i Son Jaumell, on les dunes penetren dins el pinar mitjançant dues entrades naturals, lloc d’acampades i activitats d’oci, temps enrere. S’estima que unes cent persones de mitja passegen diàriament per les dunes, trànsit que va deteriorant gradualment la morfologia i la comunitat vegetal. Durant molt de temps s’hi feren expedicions turístiques amb cotxes-safari i carreres de motos. Entre 1998 i 2000 es varen realitzar en aquest sistema dunar extraccions d’arena sense autorització per empreses dedicades a la construcció, a les quals l’autoritat hagué de posar fre.

Gràcies al projecte d’un equip redactor d’arquitectes i biòlegs, per un cost de set milions de les antigues pessetes, es va poder realitzar el tancament de distintes zones de cala Mesquida, amb tanques de troncs d’uns 16 centímetres de diàmetre, en uns 300 metres lineals de platja, units en un extrem per una corda de 40 mil·límetres, armats amb un nucli de filferro galvanitzat. Entre el tancat i les dunes s’hi troben una sèrie de pantalles d’interferència eòlica formades per canyís i filferro, que eviten el deteriorament del sistema dunar. Sistema molt semblant a l'existent a cala Agulla, que han facilitat la regeneració artificial. La diferència amb cala Mesquida radica en els passadissos de fusta que permeten als visitants travessar la platja, evitant erosionar l’arena.

Com es sabut, MÉS Capdepera vol obrir el debat per tornar a introduir zones de Capdepera en el Parc Natural de Llevant. Tal volta, una nova enquesta com l’efectuada al 2001 donaria llum i amb la deguda informació als encara escèptics sobre aquesta delicada qüestió d’ampliar el Parc i de tornar per enrere davant del que alguns poders fàctics pogueren impedir, considerant-ho una victòria, i en uns moments, els actuals, en què es fa necessària una deguda protecció de certs entorns abans que sigui massa tard.