És aquest cronista dels qui pensen que les festes són de guardar, que celebrar-les quan convé i no quan toca no duu res de bo, per inconfessables que siguin els motius que ho provoquen, que es comença canviant les dates i s’acaba en el caos, l’anarquia i abjurant de la fe vertadera.

No... volveré

te lo juro por Dios que me mira.

Te lo digo llorando de rabia,

no volveré.

No... pararé

hasta ver que mi llanto ha formado

un arroyo de olvido anegado

donde yo tu recuerdo ahogaré.

No vol dir el cronista, amb aquest cant, que no tornarà assistir als concerts de Santa Cecília, sinó que aquest és el que inaugura la vesprada de la mà de la Coral Gabellina, que segueix amb “Vi grec” i el “El còndor passa”, que popularitzaren en Simon i en Garfunkel allà pels anys 70 del segle passat, per acabar amb “Aures d l'Ebre”, que ve a dir quelcom semblant a “de Pilarica no hay más que una y a ti te encontré en la calle”.

Continua la Coral s’Alzinar “encadenant melodies” i fent pujar a l’escenari els Platters, als quals el cronista ha vist per primera vegada en color ja que els recordava de les seves actuacions a la “Televisión Española” en blanc i negre.

La Banda de Música Nacional de Capdepera (a dir del sector independentista) ens delita amb el “Caprici espanyol” de Rimsky Kórsakov. Poca broma, la banda ha assolit un nivell estratosfèric i l’adaptació és magnífica.

-Ay que zaragatero es usted!

 -¡Yo soy un caballero español!

 -¡Yo no soy extranjera...!

 -Y abra usté el quitasol,

para que no se muera de celos el Sol.

-A la sombra de una sombrilla de encaje y seda,

con voz muy queda canta el amor.

 -A la sombra de una sombrilla son ideales

los madrigales... a media voz.

 -A la sombra de una sombrilla son ideales

los madrigales…a media voz.

Finalment passejam per la “calle de Alcalá con la falda almidonà” i com a punt i final l’”Himne a Capdepera” de Pere Orpí i Enric Pastor emociona el nombrós públic assistent.

I tot baix la batuta de la incombustible Elionor Gómez-Quintero i del director Miquel Gayà.

Visquen les musiciens gabellins!

Visca Santa Cecília!