Així ens ho con taren…
i talment us ho contam (SILEM)

Els assidus lectors amb què comptam habitualment es troben que els fundadors dels dissabtes al turó es troben avui de viatge. A nosaltres dues ens diuen que els agrada més riure amb aquesta secció que haver de llegir coses serioses, critiques o indirectes com les de les darreres aparicions. Nosaltres hem contestat a qui això ens ha dit que de tot hi ha a la vinya d’aquell Senyor i al turó de na Bagassa (on tambè n’hi ha, de vinya) tot hi té cabuda. Vosaltres què opinau? Avui volem convertir la trobada, no més de quatre, en un dissabte rioler, amb permís de l'oncle Miquel (amb ell ja som cinc).

DOLORS.- Recordances dels temps d’estudiants. Vamos a veure!, com deïa aquell professor meu. Vet aquí el que denomino perles de batxillerat (extractes provinents de diferents exàmens. I enmig de parèntesi els comentaris dels “profes” que adverteixen de tenir molta cura perquè no hi hagi errors de transcripció, o sigui…, afarrau-vos -hi!):

** “Antigament, els xinesos no tenien ordinador i comptaven amb les seves bolles”. El mestre responía: ¡Home, quina habilitat, no? Cero patatero.

** ”Les faules de La Fontaine són tan antigues que s’ignora el nom del autor.” (Mira tu, un altre zero!)

** “Els pintors més famosos són Mickey Angel i Leotardo Da Vinci…” (La darrera de Disney: Mickey i el leotardo!)

** “El ca, quan engronsa la cua, expressa els seus sentiments com ho fa l’home.” ( A la fi, una veritat…)

** “Els conills tenen tendència a reproduir-se a la velocitat del so…” (Et recomano que els observis millor, fill meu!)

** “Per fer ous, la gallina ha de ser fermentada per un gall...” (Fermentada al vi, clar!)

** “Gràcies a l'estructura del seu ull, l’àguila pot llegir un diari a 1400 metres”. (No sabia que les àguiles fossin tan llestes. Avui en dia, la informació ho és tot!)

** ”El calamar gegant agafa la seva presa entre els seus gegantins testicles”. (Estic terroritzat just d'imaginar-ho!)

** “Els caragols són tots homesexuals” (Alguns fins i tot han sortit de l'armari!)

** “La carxofa conté fulles i pels, atapeïts a la part del darrera”. (A mí no tornaran a glapir-me menjant carxofes, ho juro!)

** “El cervell de les dones es diu cerebel”. (El pla d’igualtat, idò, a porgar fum!)

** “Després d’un accident de cotxe, et pots quedar minusvàlid del motor”. (Atenció, idò, si et diuen que ets un “màquina”...)

** “Els egipcis transformaven els morts en mòmies perquè continuassin vius”. (Clar!, per això encara fan pel·lícules!)

** “Els emperadors romans organitzaven combats de radiadors”. (Calentets devien ser, aquests combats…)

** “Cèsar va perseguir els gals fins a Alesia perquè Vercingetórix seguía poseïnt la Gàl·lia”. (Viva Astèrix!)

** “Clovis va morir al final de la seva vida”. (Inaudit això de Clovis, no?)

** “Els nins naixien, normalment, a una edat primerenca. La mortalitat infantil era molt elevada, excepte entre els ancians” (Vaja una “potra” que tingueren els ancians!)

** “L’armistici és una guerra que s’acaba cada any l’11 de setembre“. (Salvats, estam salvats!)

** “Els núvols amb una major càrrega de pluja són els gruixuts cunnilingus…” (En aquestes edats tenen les hormones revolucionades i això ha de sortir per qualque costat).

** “La Xina és el país més poblat, amb mil milions d’habitants per metre quadrat”. (Clar!, per això són tan primets, tots ).

** ”Per conservar millor el gel, s'ha de congelar”. ( Naturalment, tothom ho sap, això…)

** “El pas de l'estat sòlid a l'estat líquid es diu follifacció”. ( Més hormones en efervescència…)

** “Un quilo de mercuri pesa pràcticament una tona“. (Gram més, gram manco!)

MARGALIDA (Nova al turó, companya de Dolors).- Frases argentines que poden servir per a altres països. Mirau :

** “Les inundacions no es produeixen perquè els rius creixin, sinó perquè el país s'enfonsa“.

** “Prohibit robar, el govern no admet competència!“

** “Les p… al poder, perquè amb els seus fills no ens va anar gens bé”

** “Aquest govern és com un biquini, ningú no sap com se sosté però tothom vol que caigui“.

** “Tenim els millors parlamentaris que els doblers poden comprar“.

** “El deute que té el país no és extern, sinó etern“.

** “Aquest és el final de qualsevol nació. No es pot multiplicar la riquesa i no es pot governar dividint el poble“.

** “Les paraules de més usança referint-se a les dones esportistes son edat, fadrina o embarassada; per a ells, ràpid, fort o fantàstic!. D’una jugadora de voleibol algú va escriure: No solament és bonica sinó que també és molt bona jugadora. De jutjat de guàrdia, vaja!”

** “Les persones vagues són més intel·ligents i qui té un coeficient mental menor és físicament més actiu“.

– Què us sembla, amigues?

XIM (Un altre “nuevo en la plaza”) .- Tot aixó, amigues, són el que s’anomena “memeces” (bajanades), però ja ho val per tal de fer una rialla, com l’oncle que no atura de riure i de donar-nos sobrassada amb mel. Parlant d’estudiants i d’aquestes anècdotes d’exàmens que na Dolors ha posat enmig, he recordat una tal Desirée Beaujuan que creu – ha dit a un canal de televisió francès – que “el motiu del comportament dels estudiants, especialment de secundària, referint-se a la moda dels selfies, és que quan s’aferren tant el pèl d’un o una entra en contacte amb el de l’altre i això permet que els insectes passin d’un cap a l’altre cap. A Holanda, el nombre de joves pollosos ha augmentat espectacularment i arriba ja al 28% dels alumnes de primària. Pel que fa a un cert temor de dir, publicar, frases com les apuntades per na Margalida, he de dir que tots tenim opinions o idees que no ens atrevim a manifestar. La qüestió no resideix en el fet que existeixin coses que no es puguin dir, més bé té a veure amb que hi ha coses que si les deim, originen conseqüències. No és que l'ordre sigui el silenci. És que ens ensenyen a tenir por de les paraules, poques vegades profitoses, de la nostra queixa.

Na Dolors comenta que no creu que els agradi molt aquest resum del present dissabte, als companys que no hi són, però que a ella, que també és fundadora i avui fedatària quant a aixecar la corresponent acta, li sembla bé deixar constància de la trobada de pa amb oli, olivetes, sobrassada amb mel i vinet dolç, d’aquest dissabte 12 de novembre.

A punt de tancar la referència de la trobada, s’ha presentat na Joana Gomila (a la qual podeu veure a la fotografia aguantant la tortada ), amiga de na Margalida i na Dolors, que ens sorprèn amb la celebració del seu 34è aniversari. Llàstima que no hi pugin ser tots!

Molts d’anys, Joana! Humm, humm, que deliciosa la tortada! Torna un altre dia, Joana, a les nostres trobades. Felicitacions!

 
Dolors Vaquer/ Margalida Beltran/ Xim Monjo/ SILEM

“Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.”