Personalment crec que ara, en aquest moment clau que vivim, hi ha coses que fan més por. Fa més por la beneitura que s'espargeix pertot arreu, fins i tot la que ve d'aquells que suposadament tenen més coneixements i estudis que la majoria dels mortals, i que en realitat no és més que estultícia emmascarada. Fa més por que quan els nostres polítics diuen la veritat dins un Parlament la resta de partits es bolquin en bloc per a desacreditar-los en nom de la pròpia supervivència com a partit polític. Fa més por que es publiqui des de les institucions que la vidriola de pensions en un any s'haurà exhaurit. Fa més por veure la mar Mediterrània que es comença a omplir de vaixells de guerra russos sense saber què fan a la nostra mar, exactament, ni saber com acabarà la cosa. Fa més por veure un expresident del govern que digui en una entrevista a un diari estatal, "...eso que hicimos en Euskadi..." i que hagi estat el principal instigador perquè un partit suposadament socialista no pugui formar un govern alternatiu que reconegui les diferents sensibilitats identitàries i socials. Fan més por tantes de coses en aquest moment que vivim que no sabria per on començar. Però no mirem les coses tan negatives, mirem-les amb esperança que també existeix. Allà on hi hagi una glosa ben feta, hi ha alegria. Per aquests dies d'aflicció, per als qui ja no són entre nosaltres, parlar d'espiritualitat és una bona idea. Perquè parlar d'espiritualitat és parlar de l'ànima humana, tan poc coneguda i tan llunyana.
M'agrada recordar escenes de pel·lícules, quan expòs els meus escrits per aquí. En aquest cas vull recordar la pel·lícula "Contact", de Jodie Foster. Concretament són dues. Una quan era petita i li pregunta al seu pare on era la seva mare morta i ell li respon: "Ni la màquina més potent podria arribar fins allá on és..." I l'altra és quan ja és una dona, amb la carrera d'astrofísica, treballant a l'observatori d'Arecibo en el projecte SETI a Costa Rica. Després d'haver aconseguit l'ajut estatal per a les seves investigacions, finalment és "enviada" a l'espai i es troba de nou amb el seu pare, mort quan ella era nina. Després de xerrar una estona en aquella platja, el pare li diu: "Sou una espècie tan rara. Sou capaços de les coses més horribles i també de les coses més bones alhora. Us sentiu tan sols, però no ho estau. Durant molt de temps l'espai se'ns ha fet suportable perquè ens tenim els uns als altres..."
Quan acaba el març
ja és primavera,
per a alguns de noltros
serà la darrera,
però no t'aturis
que el vaixell no espera.
Compon la maleta
ben plena d'amor
i cosa ben neta
per donar al Senyor,
i en arribar a la meta
te rebrà amb honor.
El darrer viatge
tots l'hem de fer,
no facem el beneit
preparem-lo bé
i endavant les atxes
que això ve quan ve.
Sa vida avança
a pas de gegant,
cada dia passa
un poc més envant;
però tu no t'aturis,
segueix caminant,
camina lleugera,
xalesta i cantant,
que la vida avança
a pas de gegant.
Que no ens asusti la mort
que és acabar de sofrir;
viure molt bé, és sort,
però no sempre és així
Mai d'aquest món he entès
com es poden conformar
sabent que mos n'hem d'anar
creient que anam al no res.
En Crist podem confiar;
diu que així no succeeix,
sempre mos cap esperar
que es nostre viure segueix;
quan anam al més enllà
viurem amb Déu, que existeix
per amor mos va crear.
També seguirem visquent
dins sa sang dels fills i néts,
mentre segueixi present
es coret d'un descendent
recordant es nostres fets,
això és viure eternament
diferent de lo que ara ets.
Per sa festa de Tots Sants
solem dur flors en es morts
guardant nosaltres records
d'així com eren abans;
joves, vells, fadrins o xorcs;
padrins, pares i germans,
és com si no fossin morts.
Res acaba, es veu ben clar;
tanquem els ulls sense por,
anirem a descansar,
no sofrirà més es cor
fins que Crist tornarà
per dar vida al qui mor,
llavors sempre viurà.
Les persones som éssers espirituals per naturalesa, no som éssers religiosos. A continuació expòs una llista de diferències, a parer meu, entre religió i espiritualitat. Tal dia com avui, el de Tots Sants, és bona la reflexió que es decanta de lo habitual.
La religió no és només una, sinó centenars.
L'espiritualitat és només una.
La religió és per als adormits.
L'espiritualitat és per als desperts.
La religió és per a aquells que necessiten que qualcú més els digui què han de fer, volen esser guiats.
L'espiritualitat és per als qui donen oïdes a la seva veu interior.
La religió té un conjunt de regles dogmàtiques.
L'espiritualitat et convida a raonar-ho tot, a qüestionar-ho tot.
La religió amenaça i intimida.
L'espiritualitat et dóna pau interior.
La religió xerra de pecat i de culpa.
L'espiritualitat et diu aixeca't i aprèn de l'error.
La religió ho reprimeix tot, et fa tornar fals.
L'espiritualitat ho transcendeix tot, et fa vertader.
La religió no és Déu.
L'espiritualitat és el Tot i per tant és Déu.
La religió inventa.
L'espiritualitat descobreix.
La religió no s'endinsa ni qüestiona.
L'espiritualitat ho qüestiona tot.
La religió és humana, és una organització amb regles.
L'espiritualitat és Divina, sense regles.
La religió és causa de divisió.
L'espiritualitat és causa d'unió.
La religió et cerca perquè creguis.
L'espiritualitat l'has de cercar tu.
La religió segueix els preceptes d'un llibre sagrat.
L'espiritualitat cerca lo sagrat en tots els llibres.
La religió s'alimenta de la por.
L'espiritualitat s'alimenta de la confiança.
La religió et fa viure en el pensament.
L'espiritualitat et fa viure en la consciència.
La religió s'ocupa del fer.
L'espiritualitat s'ocupa de l'Ésser.
La religió t'alimenta l'ego.
L'espiritualitat te'l fa transcendir.
La religió et fa renunciar al món.
L'espiritualitat et fa viure en Déu, no renunciar a Ell.
La religió és adoració.
L'espiritualitat és meditació.
La religió somia amb la glòria i el paradís.
L'espiritualitat te'ls fa viure aquí i ara.
La religió viu en el passat i en el futur.
L'espiritualitat viu en el present.
La religió és un tancament dins la teva memòria.
L'espiritualitat és llibertat en consciència.
La religió creu en la vida eterna.
L'espiritualitat te'n fa conscient.
Miquel Estelrich Bestard