Sembla que hem entrat – de fet potser fa anys que hi navegam- en una etapa d'abúlia persistent, com aquests dies plujosos, tan externs a la mediterrània, que et deixen cinc o sis dies sense veure el sol. Tant de bo només fos una percepció des l'atalaia pre-senil d'un escèptic. Però l'assumpte ha merescut ja l'atenció d'homes de prestigi. Aquest és el cas del sociòleg polonès Zygmund Bauman que ha de publicar un llibre que durà per títol, pam envant pam enrere, retrotopia. Segons el meu col·lega Antoni Janer, aquest concepte estaria a les antípodes del d'utopia, que Tomas More va teoritzar. Segons Bauman a Alemanya ara hi ha la primera generació, des de la Segona Guerra Mundial, que creu que no assolirà ni mantindrà les condicions de vida dels seus pares.
No seguiré desgranant les tesis de Bauman perquè duc camí de ser denunciat per plagi pel professor Janer. Tanmateix, ell acabà el seu article – la mort de les utopies?- apel·lant a l'esperança i, enfront del pessimisme de Bauman, girà els ulls vers Einstein a qui atribueix aquesta frase “El món no serà destruït per aquells que fan el mal, sinó per aquells que s’ho miren sense fer res”.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona
