Els qui som afeccionats a l'atletisme estam de sort. Una nova prova al calendari atlètic gabellí s'ha afegit a la ja nodrida agenda atlètica municipal. Tenim la Mitja Marató i els 10km del Carme, la Cursa de Sant Bartomeu, la Milla del Carme (encara que darrerament retallada en distància), el Cros de Cala Agulla, la primera San Silvestre gabellina, el Triatló Pasta Pasta... Es pot dir ben bé que Capdepera no és gens aliena a la pràctica d'aquest esport i, si això fos poc, comptam també amb un nou club atlètic d'una bona exatleta d'elit, na Claudia Troppa, que ha obert aquest club d'atletisme per a gent que es vulgui iniciar en la pràctica de posar-se unes espardenyes i malles de licra i començar a trotar fins allà on et duguin les cames. O sigui, el qui no corre és perquè no vol. I com he dit abans, n'hem d'afegir una de nova: la primera Trail Gabellina de curses per muntanya. Tot un repte per als amants d'aquest fascinant esport, ja sigui com a espectador o com a practicant.
M'agradaria donar un caire diferent sobre aquest esport. Una altra visió difícilment expressada amb lletres que es pugui trobar per qualque mitjà de comunicació de qualcú que corre de forma habitual. I és que córrer és una activitat tan plaent que el qui la practica de forma habitual no necessita expressar-ho en forma de lletres. Simplement, la sent dintre seu i surt a rodar fins que aguanti el cos, fent, això sí, els deguts estiraments com cal per no tenir complicacions. Encara que pugui semblar contradictori, Cala Rajada té carrers i zones per poder córrer més o manco còmodament. Dic contradictori perquè, malgrat els cotxes i tant de turista que camina pels carrers, així i tot es pot córrer de forma còmoda pels seus carrers. Per una banda, tenim la benedicció de comptar amb un pinar com el de cala Agulla, on trotar pels corriols d'arena i no sofrir l'impacte del asfalt als genolls, i a més poder gaudir de l'olor, tan típica de la tardor, de pi banyat; i per altra banda tenim els carrers de Cala Rajada, que són amples i plans, sense gairebé cap desnivell considerable. I precisament és això el que haurien de tenir en compte els organitzadors de curses populars. No només han de pensar en la quantitat de gent que hi vulgui participar, també haurien de pensar
en la qualitat, en el prestigi, i amb els rècords... Per idees que no sigui. La nova San Silvestre gabellina hauria de baixar a Cala Rajada i aprofitar la planícia dels carrers per apostar per la qualitat i per les marques. Tot el carrer de cala Agulla, passant per via Mallorca i enllaçant amb el passeig marítim seria una bona combinació, per donar exemples. Us puc assegurar que al passeig marítim, almanco a l'hivern, des de la plaça Castellet fins a la platja de Son Moll, s'hi pot córrer a ritme de rècord, paraula. També s'hauria d'intentar contractar qualque corredor conegut, de mitja o llarga distància; hi ha molts d'Ajuntaments que ho fan.
Les illes mai s'han caracteritzat per els rècords mundials ni per curses de prestigi, llevat l'any 1996, quan a Palma es disputà el mundial de Mitja Marató de la IAAF i que va guanyar l'italià Stefano Baldini. Correspon ara a tots els organitzadors de curses que això canviï per a bé i donar més prestigi a aquest fascinant esport. Potser aquí no tenim les condicions naturals que tenen, per exemple, els corredors africans de Kenya o Etiòpia, que entrenen a quasi 3.000 metres d'alçada. Però més enllà d'aquell "quan em pos a córrer no puc amb la meva ànima...", és molt estrany que a l'hivern no es vegin estols de gent amb malles corrent pertot arreu per lluitar contra tots els efectes directes i secundaris de la plaga de les societats modernes. El sedentarisme.
Miquel Estelrich Bestard
