”Desprès de 27 anys des de la darrera vegada que varen guaitar al carrer, en aquest 2016 els podrem tornà gaudir “. Així ens ho digueren i no ens ho acabàvem de creure, aquells al·lots del Centre Jove, el vespre del magnífic espectacle de focs artificials del “correfoc” (per què, idò, més focs al Cavaller?), els quals ens donaren la feliç nova, del tot segura, que els “caparrots” i els “gegants” tornarien a fer-se presents, el dia de Sant Bartomeu. Pensàvem que els caparrots s’haurien tornat fer els “caparruts…”

Els “caparrots” daten dels temps en què les deien “cabezudos”, de quan en Mateu Xerubí, aleshores “concejal del Magnífico Ayuntamiento de Capdepera” –que traduït a l’actualitat vol dir “regidor”– , era l’encarregat; o sigui fa uns 50 anys. Pel que fa a la parella representativa del nostre poble, en Roc i n’Esperança, també ens havien assegurat la seva compareixença, com cal a tota festa patronal que s’apreciï, malgrat en Climent i en Pau no en volguessin saber gaire cosa. Clar que, en Climent, ara que acaba de complir el seu primer mig segle de vida, deu considerar que, malgrat haver-se fet gran, ho paga la pena rescatar la parella de gegants. Felicitacions!

– Tant els caps grossos com els gegants s’havien de traginar muntats sobre unes plataformes, talment com es fa a les processons de Setmana Santa amb la Verònica, per exemple, i així no hi hauria perquè els haguessin de passejar uns joves, caminant ficats sota els faldons dels personatges, contemplant les seves vergonyes –li explicaren en Julio, en Sergi i en Patrici a Miki, l’amo del cafè-bar on van a berenar, abans de festes.

– Si ells ho diuen, es capaç de ser veritat – replicava en Martí de Lloveta, amb qui en Miki va coincidir a l'Eroski, mentre realitzava la seva compra diària. En Martí es desplaça a l'Eroski amb el seu “Aixam tot terreny de 7 marxes”, desprès d’haver fet una aturadeta al ”Savali” del carrer de la Soledat– Em costa creure, bergants, que els organitzadors de les festes s’haguessin posat en contacte amb els propietaris de les “Egües de Llevant” per a utilitzar “sa presidenta” com a força motriu per als desplaçaments de les plataformes. No crec que aquèlla egua estigui “para esos trotes… –rebentava a riure el llovetí.

– Volíem participar de la trobada de gegants per Sant Salvador d’Artà –comentaven dos membres de la comissió–, però amb la calorota que ha fet i la rivalitat existent entre els dos pobles, ho deixàrem córrer, tanmateix quasi sempre ens guanyen…Un bon disgust tingueren els artanencs quan no varen veure n'Esperança i en Roc per na Batlessa! Hi va haver qui digué que es tractava d’una innocentada, i si no fos perquè els innocents no coincideixen amb aquestes calendes d’agost, amb la quantitat de temps que en el Centre Jove es treballa per adesar i polir els set caparrots, hauríem donat per bo tot quan contau. I vos puc assegurar que aquell canet, en “Croquet”, estava ben disposat a vestir-se de “cabezudo” i ja s’havia pentinat sa cresta per a aquesta finalitat, i havia sol·licitat permís a l’autoritat competent. Però els “civills” se l'emportaren, pobret!

– Saps què? Jugarem al “Pokemon Go”, situant-nos aprop del Teatre, per veure si caçam “bitxus” amb la cara dels caps grossos que enguany, al passacarrers del pòrtic de feste ens han tornat delmar, i els fotrem la pilota roja pel cap per a deixondir-los i alleujar-los de la pardaleria que porten, desprès de tant de temps dormint i, així aconseguir almanco que puguin estar a punt el dia de Sant Bartomeu –gremolejaven els esmentats Juli, Sergio i Patricio (més conegut, al poble, com a Patri).

– Una gran notícia, una sorpresa en tota regla (sorpresa per als veïnats, ja que no s’anunciava al programa), aquesta de la presència dels tan nostrats Gigantes y cabezudos. Enhorabona i per molts d’anys!

I amb aquesta extraordinària nova –a no ser que ho impedeixi una allau amb nodrida, nombrosa, representació de lectors, amics o simpatitzants que sol·licitin la nostra continuïtat a qui comanda– pensam que cap ocasió millor que aquesta per fer el nostre…

COMIAT - Nosaltres, els dos homes i la dona, sense ca, posam punt final a aquests articles, perquè sense “l’amu ni en Croquet”, els escrits no surten ni divertits ni trempats. Idò sí, amics, es tracta d’un comiat. Us agraïm, estimats lectors, les 3427 visites que ha rebut el nostre serial compartit d'“Un home amb un canet”. La veritat és que no ens hi havíem posat per tant. Moltíssimes gràcies!

Acabau bé l’estiu!

Salutacions cordials,

La redacció de “Un home amb un canet”