El Canadian Guitar Festival (CGF) és l'event musical més important de Canadà i un dels més reconeguts de Nord Amèrica dins el món de la guitarra acústica i de totes les parts del món. Enguany encetava la seva dotzena edició i l'han guanyat guitarristes de renom com per exemple Don Ross, Callum Graham o Antoine Dufour, entre d'altres.L'esdeveniment es celebrà els dies 22, 23 i 24 de juliol de 2016 a la ciutat canadenca de Kingston.

El matí del 24 de juliol de 2016, res feia suposar que Jaume Cabalgante s'alçaria amb el 3r premi del Canadian Guitar Festival, un dels millors festivals de guitarra del món i el més important del Canadà. El lloc on es celebrà el CGF, era a un entorn natural immillorable, enmig d'una devesa, a prop del llac Loughborough. Amb un total de 24 participants de diferents parts del continent americà (Ontario, Indiana, Connecticut, California, New York...), de països del continent europeu com Espanya (Mallorca, amb Jaume i Tenerife, amb Tanausú) o Turquia (Ali Deniz) o fins i tot d'Àsia (Japó, amb Goh Kurosawa ), i de totes les edats (el jove de 16 anys i el més major passava la seixantena).
 

Seguidament, començà el sorteig i an Jaume li tocà actuar en posició número 10. El segon concursant, Dupuis, un jove guitarrista d'Ontàrio, va fer una excel·lent actuació i ja apuntava maneres. El sol cremava sobre l'alta lona que ens cobria: una nau singular, on el vent en feia sonar les teles. Els espectadors americans, pacients, s'asseien a les seves cadires plegables i es deleitaven amb la música de les guitarres. No obstant, l'alt nivell dels participants, alguns concursants es feien pesats, d'altres, en canvi, el temps passava aviat en escoltar-los. L'ambient era relaxat entre el públic i tens entre alguns concursants. Posteriorment, el desè participant era a punt de pujar a l'escenari: Jaume Cabalgante Guasp havia estat esperant aquest esdeveniment des de feia molt de temps. Però, abans i inesperadament, el poeta i presentador Holmes va proposar un brake, és a dir, una aturada per a donar descans als assistents.
 

Després, Jaume, va pujar a l'escenari per a interpretar dos temes seus; saludà al presentador formalment i amb un somriure s'adreçà al públic. El primer tema va ser Frizzy hair, que desenvolupà amb lleugeresa, i el segon, més treballat, Knights of Balafia, amb el que acabà l'actuació.

A l'ambient es respirava un vertader esperit americà, però no de l'Amèrica consumista i prepotent que ens venen a la televisió o la dels tòpics, sinó l'esperit profund i d'entranya canadenca. L'espectador, tranquil i observador, era un melòman d'una tècnica que ja és habitual entre ells, com una havanera per a un mariner. Posteriorment, sonaren alguns guitarristes pesats, americans.

Finalment, només quedaren cinc finalistes: Ali Deniz, de Turquia; Jamie Dupuis, d'Ontario; Marc Bayer, d'Indiana; Joel Saunders, també d'Ontario, y Jaume Cabalgante. La tensió era present entre els competidors i la calor feia suar les mans i les guitarres.

Després d'una aturada, començà el concert final: tots els concursants ho feien molt bé: Joel, amb només 25 anys d'edat, va tocar amb tota l'essència de l'american country, una guitarra que sonava molt neta, amb una lluentor incomparable; Marc Bayer va optar per una cançó lenta, interpretada amb molt de sentiment, d'execució fantàstica. Jaume va interpretar la peça Neptune's caprices, un clàssic dins el seu repertori, una havanera amb reminiscències de waltz que va agradar molt als assistents.

Seguidament, sonà Alí Deniz, que va saber captivar el públic amb un freestyle d'arrels arabesques. Semblava que seria un clar vencedor. Posteriorment, Jamie Dupuis, va sonar de manera més que excel·lent i com a local va deixar clar que el freestyle encara és de dominació canadenca, concretament d'Ontario.

En definitiva, el CGF, és com la Copa Davis de tenis, però en guitarra. Una competició per l'èlit americana de la guitarra. Aquesta vegada, una mica més europea, una mica més gabellina. Enhorabona, Jaume!