L’escrivent encarregat de contar les endemeses d'en Croquet i el seu amu a aquestes pàgines de “Cap Vermell” està molt content de comprovà el ressò que aquestes cròniques croqueteres, han donat de si i es congratula pels “m'agrada” dels seguidors a Facebook. Gràcies mil, estimats lectors, malgrat desqualificacions, improperis, flastomies, amenaces de bombes fètides i altres opinions i mestrances que aconsegueixen ornamentar la trajectòria que està tenint, contra tot pronòstic, aquesta mena de serial. Almanco qualcú riu, o somriu, o se'n fot. El tema és no deixar indiferent el personal. I, ara a l’estiu, on tota cuca viu, no estiguin vostès tan crispats i evitin tenir, tan aviat, la formiga al cap del tió, tenguin més sentit de l’humor, siguin positius i pensin que són dos dies i dues afaitades.., malgrat aquesta calorota que fa. Ah! I no faceu càbales sobre la identitat dels personatges dels meus representats, En Croquet i el seu amo. Perquè, per molt que ho demaneu a la direcció col·legiada de “Cap Vermell” o als seus col·laboradors, tanmateix, ells, els que comanden, us diran el que voldran –no en traureu ni suc ni saó (ni sabó)– per tal de sortir-se'n amb la seva, clar…
¿I no trobau que, en aquest temps, es de guillats enfilar-se per devers ses Penyes, el trio, en Croquet, l’amu i aquest escrivent, per tal de fer una reflexió, uns exercicis espirituals, allà d’alt, molt a prop de l'esclata-sang i del cel, fent una mena de recapitulació, mirant cap als dos pobles, de tot el que hem escrit des del 20 d’abril ençà? Idò, ens ha pegat per aquí, i amunt estam i més que hi voldríem estar… I el Castell, amb la Purissimeta que ens guia, enfront de nosaltres… Alabat sia Déu!
Tot va començà quan un que anava a la missa del Rocío va coincidir amb en Croquet i el seu amu que s’empatxaven dels castissos que a la plaça hi havia. Més endavant es ficà, el canet, amb els gais d’aquella mateixa plaça, per tal de reivindicar el que ens comentava, a tota pàgina, una revista en paper local, un capdavanter de les NN.GG del P.P., que jurava i perjurava que la majoria del seus integrants son homosexuals. Bé, i què? Ells exhibien, a tota plana, el seu potencial físic com si de metrosexuals es tractàs.
També els vitralls que ben prest seran inaugurats foren motiu d’aquesta mena de cadufs dels quals PJ de can Cruia acusava en Croquet i l’amu, i fixau-vos com ambdós no devien anar gens ni mica descaminats quan pronosticaren que els de l’església de Cala Rajada estarien col·locats molt abans que els de la parròquia de Capdepera. Però ara ho entenem, quan hem llegit l’entrevista que Matias Vallés ha fet a Alfred Miralles, exrector de Sant Sebastià, a Diario de Mallorca. El polèmic capellà ve a dir que abans que acabi setembre l’actual Bisbe de Mallorca serà substituït. D’aquesta manera, el rector de Capdepera deixarà de tenir el dilema d’haver de posar o no l'efígie de Xavier Salines al vitrall de l’església i, ben segur, hi podrà col·locar almanco l’escut d’armes del gabellí que fou prelat del Papa, mossèn Pere Ferrer, fill insigne del poble i “non sancto”. Apoteòsics els vitralls de Gustavo, sí senyor!
“Ui,ui,ui!, ja hem contrapassat el foli “holandesa” que tenim pactat amb la redacció. Ja no podrem acabar de recapitular!“, avisa en Croquet a l'escrivent, que no sa n’havia adonat. ”No fa falta, Croquet”, li respon l’escrivent, que no vol acabar sense donar les gràcies per les 2.796 visites de lectors rebudes per la totalitat de les 15 entregues, fins ara, d’aquest serial. I com que un no sap ni sabrà si aquests seguidors d'en Croquet i el seu amu ho han fet de gust, interpretant l’estrany humor amb què volem impregnar aquestes històries croqueteres, idò intentarem seguir, amb l’esperança que l’actualitat, les notícies que vagin succeint-se arreu del nostre terme, i més enllà, ens procurin tema i argument (sempre sense ànim d'ofendre ningú, sols mancaria!), com fins ara hem fet, confiant que vostès, benvolguts lectors, sabran dispensar certes “boutades “ que, tal volta, més d’un no voldrà compartir.
– ”Gràcies a Déu i a Cap Vermell digital siguin donades, des d'aquestes altures de ses Penyes. Amen!”. En Croquet dixit.
