Documentació Gabellina i Oriental (36)
Aquestes darreres setmanes cercava documentació per a acabar un treball que feia molt de temps que m’ocupava. L’atzar (per culpa del meu mal cap, tot s’ha de dir) em va posar al davant el document que presentam avui i que m’ha fet fer un parell de reflexions que vull compartir.
La primera és que tot és provisional i, per tant, aquesta mena de feines mai no s’acaben (Gloriosus aquells que tot ho acaben i ho acaben bé!). Així les coses, quan menys ho esperes apareix un document nou, i després un altre, i vas afegint i afegint, fins que un dia dius: «Prou!». Tanques l’ordinador i te’n vas a fer una volta i a trobar-te de cara amb l’«ara i aquí». Perquè de sobte te n’adones: has fet un viatge en el temps i no hi ha temps per a entendre aquest viatge, no hi ha temps, ni paraules, per expressar la complexitat que passa per davant els teus ulls en forma de papers vells i rebregats, i molt manco tens «temps» i paraules per a expressar el que diuen els documents que no has trobat i tal vegada no trobaràs mai. I aquests documents són les «partícules elementals» que formen un univers que hom creu poder recrear. Però segurament no és així, perquè a moltes d’aquestes partícules o no les veus o potser no són tan elementals com pensaves, i les pots dividir i subdividir fins déu sap on!
Així ens trobam «jugant» amb un trencaclosques meravellós, fet amb una mescla explosiva d’ignorància i d’honestedat, les peces del qual ens guien per un laberint on hi ha de tot, excepte la «veritat».
Per a la segona reflexió cal parlar directament del document en qüestió. Es tracta de la resposta del batle de Capdepera a un qüestionari del Jutjat de Manacor sobre un dels personatges més importants del socialisme gabellí. Em referesc a Miquel Ferrer Alzina Gallu (1881-1934), casat amb Magdalena Coll Alou Fornera, dels quals ja en vaig parlar a El metodisme a Capdepera i dels quals en tornaré a parlar en el futur.
Tot sembla indicar que aquesta resposta podria estar relacionada amb el Tribunal de Responsabilitats Polítiques creat pel Règim feixista amb una Llei de 9 de febrer de 1939, poc abans del final de la Guerra Civil. Aquesta Llei és una més de les mesures repressives que va exercir la justícia [sic] militar no tan sols contra l’esquerra, sinó contra els demòcrates, i que va intentar un extermini físic i/o moral de tot el que representa una democràcia, cosa que sembla que van aconseguir.
Però el que més crida l’atenció és la data en què el Jutjat demana aquesta informació depurativa: 1943. I ho és perquè Miquel Ferrer havia mort el 1934, dos anys abans del cop d’estat militar que va provocar la guerra.
Aquesta és, per tant, una prova més que l’enfrontament no va acabar el 1939, sinó que va continuar i continuar, i que la repressió no va perdonar ni tan sols als morts com Ferrer, que va tenir la «sort» de no morir assassinat per les tropes perquè una malaltia se’l va endur abans. Però així i tot, el seu «record» va passar pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques, on aquells feixistes torturaven econòmicament els demòcrates i els seus familiars, fossin vius o fossin morts.
Tot això ens du a una pregunta inquietant però pertinent! La Guerra Civil, realment va acabar o encara dura?
A vegades cal una resposta simple a una pregunta complexa i, com un ninet innocent, puc dir que si la bandera de Franco encara penja al balcó de la casa del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, confiscada poc abans del seu assassinat, això vol dir que la guerra no ha acabat. Que el feixisme ha penetrat tan profundament dins la societat, que no és cap escàndul veure la mateixa bandera que duien els botxins d’un batle demòcrata presidint la casa on aquest va viure molts anys i que li fou robada i mai retornada a la seva família.
Façana de la casa d’Emili Darder ocupada per la milícia.
En podríem posar fins al cansament, d’exemples, i tots ells ens confirmarien que la guerra no va acabar mai. La persecució que pateixen els republicans encara avui en dia n’és, però, la prova més gràfica i més entenedora. Perquè ara sabem que una policia política dirigida pel ministre de l’interior i sense control judicial, es dedica a perseguir els republicans, en aquest cas catalans, d’una manera tan barroera, que fa feredat pensar fins on poden arribar. I també sabem que els republicans, especialment si som catalans, podem acabar tancats i torturats en una txeca, afusellats i cremats a Son Coletes o assassinats a traïció per un llunàtic qualsevol, mentre la «societat espanyola» es dedica a caçar Pokemons.
Val més riure que plorar! I així ho farem, riurem per les butxaques de tots aquests banastres que s’han proposat acabar amb la democràcia i fer-nos la vida impossible.
Talment com ja ho feren amb un mort, Miquel Ferrer Gallu, el qual va demostrar que és possible de viure i de morir amb dignitat en un món de cada cop més aliè a qualsevol rastre d’humanitat, on el capitalisme ara s’autonomena «financer» i on la democràcia ha deixat senzillament d’existir.
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
18 juliol de 2016, a 80 anys del començament de la guerra inacabada, i dia en què la televisió pública espanyola programa la pel·lícula El santuario no se rinde.
* * *
El document en qüestió es troba a: AMC Correspondència 228 / 1129 - 13/08/1943 - Antecedents conducta M. Ferrer Alzina. També publicat a La memòria escrita de la llata.
El funcionament del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a les illes Balears ha estat estudiat per Francisco Sanllorente.
En contestación a su escrito de 5 del actual, relativo a Miguel Ferrer Alzina, tengo la distinción de informar a V.S. lo siguiente:
a) Figuró en el partido socialista hasta su fallecimiento, ocurrido aproximadamente en 1934. Fue el principal organizador de dicho partido en esta localidad y su presidente.
b) No aparece desempeñara cargos en entidades administrativas en representación de partidos políticos.
c) Figura aun a su nombre y al de su cónyuge una finca rústica de media cuarterada (35 a. 51 ca.) que satisface 1’22 ptas. anuales de contribución. Mientras vivió explotaba un comercio de ultramarinos y de industria de palmito.
d) Por haber fallecido con anterioridad no pudo realizar actos a favor ni en contra del M.[ovimiento] N.[acional].
e) Entre sus correligionarios gozaba de consideración social y ejercía sobre aquéllos un notable ascendiente.
f) Era natural y vecino de esta villa. Su viuda reside en la misma, calle General Franco, 12.
g) No consta fuera condenado por la jurisdicción militar.
Dios guarde a V. S. muchos años.
Capdepera, 13 de Agosto de 1943, El Alcalde.
Sr. Juez de 1ª Instancia e Instrucción del partido de Manacor.
