__” Ens eduquen per a moltes coses. Pots realitzar màsters i cursets. Inclús tutorials per Internet. Millora professional, tècniques plàstiques, música, mecànica…, però ningú no ens ensenya res sobre una de les assignatures més importants de la vida: la gestió dels nostres records. Si féssim una investigació profunda, veuríem fins a quin punt la memòria del passat ens condiciona a totes hores. Molts de cops, de forma inconscient, com un teló de fons; d'altres, directament. Quan el pes del que hem viscut acaba inclús per igualar el dels esdeveniments del present, els records ens marquen la vida. Ens encenen els llums de colors que produeixen la felicitat, o creen les ombres pinya-ratades de la desgràcia. Formen part substancial de nosaltres, igual que aquests paisatges tan precisos i detallats que apareixen com a fons en els quadres del Renaixement. A vegades més importants que la mateixa figura “. ( “Memorabilia”, de Carles Garrido)

Llegia, l’amu d’en Croquet, el precedent article, el qual entroncava directament amb la seva forma de sentir i pensar , des de sempre, respecte a tenir en compte els records, el passat. Molt a prop de l’amu d’en Croquet, s’hi trobava en P.A. de can Tronc, que es queixava de la mania que tenien alguns escrivents locals de retreure situacions ja passades, fets pretèrits, records, a la fi. Semblava censurar aquests contadors d’històries que tenim per devers Capdepera, i posava la seva mirada incisiva cap a alguns d’ells allí presents. En Croquet i l’amu, més endavant, s’adonaren de per què en P.A. o en J.A. de can Tronc, o el que es digui – tampoc, ara, anirem a cercar na Maria per sa cuina – insistia tant sobre el tema: que una frase apareguda en l´única revista de paper del municipi, en un reportatge sobre l'assemblea anual dels hotelers, hagués produït tant d’enrenou. La ressenya resava, textualment,: “Por su parte, el alcalde de Capdepera, Rafel Fernández, después de anunciar “en tono de broma” que “Capdepera es un municipio turístico”, apostó para que éste sea sostenible”.

Idò, el que no entengué en J.A., O en P.A., ni tampoc en Croquet ni el seu amu, fou això de “en tono debroma”, ja que costa creure que, a tot un batle, li faci gràcia això de “municipio turístico” quan parla de Capdepera, a no ser que, d’ara endavant – com publica la premsa regional per encàrrec de CVIG, a tota plana – “el nuevo amanecer del lujo en Mallorca”, amb el Castell i la muntanya (difuminats) a la fotografía, el nom passi a ser – com queda palès a l'anunci (que reproduïm per als lectors que no l’hagin pogut veure) – “Park Hyatt Mallorca” .

Croquet s’exclama: ” Un no guanya per ensurts! Però, aquesta empresa de CVIG ha donat tanta feina a molta gent de Capdepera, que, tal volta, si al municipi se li ha de canviar el nom, idò…, quin remei!

Tal volta devia ser per això que feia broma, el batle? Chi lo sa? El senyor Fernández, quasi sempre, porta la sonrisa a flor de labios…