La nit de Sant Joan ha tingut connotacions de nit especial, màgica. No de bades se diu que és la nit més curta de l'any  (*)

 




 (*) Astronòmicament, enguany no se correspon. Serà tres dies endavant.

 

La festa d'estiu per excel·lència és la de Sant Joan. L'església posa en mans del Baptista les creences seculars lligades al déu Sol. És la festa del foc que cremarà els trastos vells de la casa en la nit més curta de l'any. La natura esclata i el Sol, el foc, envaeix la terra, dóna vida a l'aigua i encalenteix l'aire. Els quatre elements de l'antigor es posen a disposició de la natura, dels animals i de l'home.

 

La nit de Sant Joan és una nit màgica que dóna lloc a multitud de creences relacionades amb la salut, amb l'amor, amb la pròpia vida.

Les plantes i els animals agafen un protagonisme especial i sembla que siguin els elements regidors dels nostres destins.

Totes les cultures creuen, i volen creure, en alguna cosa que les transcendeix, i, per uns instants deixen les seves vides, el seu futur immediat, en mans de follets, bruixes i bruixots, màgics, pòcimes, aigües miraculoses, elixirs, olis essencials, paraules ignotes, bellumes de foc, guspires alades ...

Només com a tast, he furgat en el Diccionari Alcover-Moll i heus ací algunes d'aquestes creences:

1. Diuen que el sol surt ballant.

2. Que en sortir el sol en tal dia, les oliveres giren les fulles de cara al sol.

3. Que la diada té propietats endevinatòries referents a qüestions amoroses: la vespra d'aquest dia, les donzelles tiren davall el llit tres faves, una de sencera i sense pelar, una de mig pelada i una de pelada completament; a mitjanit, fiquen la mà sota el llit i cerquen una de les faves; si toquen la fava sencera, això indica que la noia serà molt feliç en el matrimoni; si toca la fava mig pelada, és senyal que no serà del tot feliç, i si toquen la fava pelada, això indica que farà un matrimoni molt desgraciat.

4. Hi ha el costum de posar a la serena, dins un got o un plat, un blanc d'ou; l'endemà, dia de Sant Joan, el miren, i veuen quina forma ha pres el seu contorn, i segons la figura que fa, elles creuen veure-hi un emblema o senyal de l'ofici que tindran llurs respectius enamorats (si el blanc d'ou té forma de barca, l'estimat serà mariner; si té forma de martell, serà fuster o ferrer; etc.).

5. També diuen que si una noia posa tres ametlles de casament sota el coixí en la nit de Sant Joan, es casarà amb el jove que ella somiï; i que el primer jove amb qui topa una noia, a la matinada de Sant Joan, serà el seu marit.

6. Hi ha certes herbes que en aquesta diada adquireixen virtuts curatives especials; d'això ve l'anomenar les «herbes de Sant Joan» com a grans remeieres, principalment l'orenga, l'herba-lluïsa i la camamil·la.