Aquesta és el títol d’una cançó ( http://card.cat/2013/08/24/la-canco-de-la-setmana-81/) de David Bowie i Trent Renzor (líder de Nine Inch Nails) i traduït al català vol dir “Jo tenc por dels amiercans”. I jo puc dir més o manco el mateix després d’haver recopilat una sèrie de fets històrics tràgics que posen en dubte el tan publicitat “somni americà”.

 Amèrica del Nord, la terra coneguda sovint com la de les llibertats, els somnis i la igualtat, no pareix que admeti gaire bé les revolucions, almanco aquelles que puguin anar contra els seus interessos, o això es desprèn del final tràgic que han tengut allà figures revolucionàries com Malcom X, Luther King, molts dels Kennedy, Harvey Milk… Si els ajuntam tots i reflexionam què pot representar això se’t posa la pell de gallina.

Malcom X

Ser de l’islam i afroamericà no era fàcil a l’Amèrica del 60 (i malauradament actualment tampoc, així que hem avançat ben poc) i si  a més ho clamaves al cel amb discursos públics i pretenies defensar els seus drets encara pitjor. Així les coses, van cremar casa seva (per sort la família en va sortir indemne) i mentre feia un discurs va ser abatut amb set trets.

Martin Luther King

Igualment defensor dels drets de la gent de color, també va acabar assassinat mentre estava en la balconada del motel Lorraine de Memphis, mentre es preparava per participar en una marxa. Posteriorment es va saber que l’assassí havia rebut una bona quantitat de diners per matar-lo.

Els Kennedy

Diuen que una maledicció sempre ha seguit la nissaga  dels Kennedy, però si examinam cas per cas veim que més que això potser hagi existit una conspiració perquè les seves idees revolucionàries no arribassin a la Casablanca.

El cas més famós, descrit perfectament al film JFK, d’Oliver Stone, és el del president  John Fitzgerald Kennedy, assasinat (encara no es té molt clar per qui, a pesar que la versió oficial apunta a Lee harvey Oswald) mentre feia un viatge oficial a Dallas amb el seu cotxe. Entre altres coses Kennedy pretenia acabar amb la desigualtat racial i canviar el mal rumb colonialista de la política exterior nord-americana.


Robert Francis “Bobby” Kennedy

Amb uns ideals parescuts als del seu germà John Fitzgerald, el petit dels Kennedy, Bobby, va ser igualment abatut a trets per un home en un hotel mentre estava en plena campanya per ser el candidat demòcrata a la presidència. El film Bobby, d’Emilio Estévez, també relata molt bé aquest tràgic succés.

Abraham Lincoln

Un altre president mort a trets. El bo de Lincoln entre altres coses defensava l’abolició de l’esclavitud (tema polèmic en aquell temps) i va ser abatut a trets mentre presenciava una obra de teatre per un espia confederat que no desitjava que el tema de l’esclavitud canviàs. També està perfectament retretat al film  Lincoln, de Steven Spielberg.

Harvey Milk

 Va ser un polític que va promoure els drets dels homosexuals a la ciutat de San Francisco i també va ser assassinat, aquest pic per un antic membre del Govern que volia recuperar el seu lloc. Igualment va rebre dures pressions i amenaces durant la seva carrera i després de la seva mort va ser considerat un màrtir pels drets dels gais.

Com podem veure, idò, molt de coratge cal tenir per intentar dur a terme una revolució al país del Mcdonald’s, la terra que ens venen com la de les llibertats i els somnis. Segur que és així? Jo ja ho pos en dubte…

Frase destacada: 

 Aquest és el final, bell amic.

Aquest és el final, únic amic meu,

dels nostres plans elaborats, el final

de tot allò que es manté, el final

sense salvació ni sopresa, el final.

Mai tornaré a mirar-te als ulls.

(Jim Morrison, The Doors, cançó This is the end)