EL BALL DE BOT A CAPDEPERA
La postguerra (2)
Acabada la Guerra Civil el panorama era desolador: l'economia enfonsada, fam, misèria, malalties i una forta repressió. En aquelles circumstàncies l'Església fou l'encarregada de la qüestió cultural, de recuperar els bons costums i d'imposar una estricta moral catòlica.
En aquesta època l'ecònom i el vicari no tenien cap inconvenient a assenyalar aquells joves que per les festes patronals entraven a la “verbena”. A altres pobles la imposició d'una estricta moral catòlica s'exercia sobre tota la ciutadania, depenia de la força del clergat. Antoni Flaquer Solleric em contà que a l'any 1941, ell i la dona, na Maria Gelabert, anaren a Petra a les festes patronals de Santa Pixedis. El vespre anterior hi havia hagut “verbena” i es degueren ballar balls moderns. L'endemà, tot just començar l'ofici, el vicari, des de la trona, demanà a tots els feligresos que es posassin de genollons; era la penitència, tant si hi havies participat com no, per l'atreviment de ballar danses proscrites.
L'any 1943 fou destinat a Capdepera l'ecònom Melcion Llull Mesquida, el qual de seguida reorganitzà l'associació parroquial d'Acció Catòlica. Dins aquella institució es formà un grup de músics i balladors encapçalats i dirigits per Joan Vaquer de sa Posada. Comptà amb els guitarristes Tomeu Vallespir i Sebastià Prats, el violí de Mateu Orpí Xerubí i un grup de balladors, entre els quals hi havia na Francisca Tous Cetra. Ballaven un repertori format per mateixes, qualque copeo, el parado de Selva i la jota mallorquina que na Francisca Tous havia après de la mare. Després aprengueren el Bolero Nou, ensenyat per Pere Joan Llabata, i la Jota Aragonesa, amb el mestratge de Bàrbara Gayà Monja. L'agrupació es va mantenir durant 4 o 5 anys. Foren uns anys en els quals s'intentà aprofitar els brins que hi havia en el poble per promocionar el ball de bot com a alternativa als balls moderns que tant denigraven.
L'agrupació sempre va actuar a benefici de l'Acció Catòlica; els assajos i els festivals sempre es realitzaven en el seu local, situat davant el convent de les monges franciscanes. Comptava amb escenari i una capacitat per a unes dues-centes persones.
Melcion Llull era un enamorat de la música i, segons Llorenç Tous, era deixeble de Joan Maria Thomàs (1896-1966), prevere, músic i musicòleg que dirigí el Conservatori de Música de Balears.
A principi dels anys cinquanta sortí en antena un programa de ràdio “Fiesta en el aire”, que tengué un gran èxit d'audiència i es féu molt popular. Estava dedicat a la recuperació i divulgació del ball, la música i la cançó tradicional de les Balears, però dins un format més general que incloïa tot Espanya. Com no podia ser d'altra manera, seguia les consignes polítiques del falangisme; és a dir, destacar les particularitats regionals dintre de la unitat de la Pàtria i qualificant-ho de balls o cançons típiques d'un determinat indret. Aquell tipisme promocionava i posava l'accent en aspectes com la coreografia, l'originalitat o vistositat de la indumentària, l'espectacularitat de la dansa. Una estratègia oposada a aquella que havia desenvolupat el regionalisme, que destacava les particularitats com l'essència d'uns valors ancestrals que havien sobreviscut gràcies a la cultura popular i que explicaven les diferències regionals.
La popularitat d'aquell programa radiofònic féu que na Francisca Tous Cetra s'animàs a posar en marxa el seu projecte: formar una agrupació de ball de bot però que anàs més enllà, seguint el model de “Fiesta en el aire”.
Aleshores començà una intensa tasca de recerca de balls, música i cançons per les diverses agrupacions de l'illa. Entrà en contacte amb en Llorenç Galmés Camps, un bon compositor i concertista, i amb en Bartomeu Calatayud Cerdà, amb el qual va mantenir una llarga amistat. En Bartomeu (1882-1973) fou un notable compositor i guitarrista. Entre altres treballs recopilà i interpretà la música folklòrica autòctona i dirigí diverses agrupacions folklòriques a Sóller, Valldemossa, Palma i Binissalem, entre d'altres. En Bartomeu va compondre per a na Francisca la mateixa Castell de Capdepera, una adaptació de la tonada de l'Oferta, a la qual posà lletra en Pere Orpi. Era l'any 1968. S'estrenà deu anys més tard.
La feina de recerca i aprenentatge de noves danses i cançons donà els seus fruits: Dels Aires de Muntanya, de Selva, aprengué el ball de l'Escandelària, Na Margalideta i el Gallet jove; del Parado de Valldemossa, incorporà el Parado; del Cofre Antic d'Inca, el bolero de Sant Pere i la mateixa Brotet de taronger. Altres danses que recollí foren: la Mateixa del figueral, Bolero d'es vermar, Copeo matancer, Mateixa d'es vermar, Jota pagesa o Copeo de muntanya, entre d'altres.
Amb part d'aquest repertori l'any 1954 oferiren un festival al teatre Principal de Capdepera. Feia poc temps que s'havia bastit sobre les runes de la capella del convent dels ligorins; doblava en capacitat el teatret d'Acció Catòlica i disposava d'un escenari més espaiós. En temps de l'ecònom Joan Dalmau sortiren per primera vegada de Capdepera per anar a actuar a Artà. Durant la vicaria d'Andreu Julià, als anys seixanta, ja actuaren a Manacor, Bunyola i Felanitx.
A principi dels anys seixanta una cosina del menescal Pascual, que ballava amb l'agrupació Coros y Danzas de Madrid, els ensenyà balls tradicionals de la península. Amb aquest repertori tan variat formà l'agrupació Pincelada Española. El seu programa d'actuació tenia dues parts: una de balls mallorquins i una altra de balls d'altres comunitats espanyoles. Pincelada Española va organitzar festivals durant uns vint anys. La darrera actuació fou l'any 1982 per a recaptar doblers per comprar un equip de so.
El gran mèrit de na Francisca Tous Alzina Cetra ha estat mantenir viu el ball de bot durant la llarga postguerra cultural, ampliant el repertori local.
Josep Terrassa Flaquer
