El 25 de març l'església catòlica celebra la festivitat de l'Encarnació, o sigui el moment que l'Àngel fa l'anunci a Maria.



 Aquesta data, si fa no fa, coincideix amb l'inici de la primavera. Aquesta data fou considerada com l'inici de l'any durant segles abans que s'imposàs la festa de la Nativitat i l'Any Nou (Any de la Circumcissió), conegut com a Annus Domini o Annus circuncisionis.

Entre el 25 de març i el 25 de desembre (data de la Nativitat de Jesús) hi ha nou mesos que corresponen al temps de la gestació de Maria.

Durant l'Edat Mitjana, tal com hem apuntat, l'any començava en aquesta data i es coneixia com Anno Domini, Anno Incarnationis, Anno ab Incarnatione Domini o Anno Dominice Incarnationis.

Segons els territoris aquesta data es calculava de manera diferent. El càlcul florentí era emprat a la Toscana, Florència, Aragó, Catalunya, entre els anys 1180 (Concili de Tarragona) i 1350 (Corts de Perpinyà), Regne de València (1130-1358)  i el Regne de Mallorca. Segons Joan Amades, “el rei Pere el Cerimoniós, amb la finalitat d’honorar més la festa de Nadal, va manar que als seus dominis l’any comencés per Nadal, i per aquest motiu des de 1350 al realme d’Aragó van coincidir i fusionar-se els dies de Nadal i de Cap d’Any ”.

Segons el càlcul florentí es començava a comptar l'any a partir del 25 de març posterior a l'1 de gener del primer any de l'era cristiana, o sigui que no es tenen en compte els dies que van desde l'1 de gener al 24 de març de l'any 1.

El càlcul pisà s'emprà a Pisa i a algunes ciutat de la Toscana (que en general emprava el càlcul florentí) i per alguns papes del segle XIII. Més lògic que l'anterior, però menys emprat, l'any començava el 25 de març anterior a la Nativitat de Jesús de l'any 1, o sigui que s'avançava un any sencer al càlcul florentí i nou mesos i set dies al còmput de l'era cristiana.

Un bon embolic pels estudiosos de l'època, que encara es pot complicar un poc més si tenim en compte que també s'ha considerat com a inici d'any l'1 de març, posterior a l'1 de gener (Càlcul Véneto) o el moment de la Pasqua cristiana (càlcul variable cada any perquè Pasqua és una festa mòbil), el de la Nativitat (25 de desembre) i el càlcul Bizantí que fa començar l'any el dia 1 de setembre anterior a l'1 de gener.