Sisè diumenge de novena

                                                                      Autor:  PERE ORPÍ

Del cel baixada vengué la Mare
que el món trauria de tot gran mal,
la Mare Verge que els fills empara,
dolça esperança del trist mortal

Llum infinita que nit i dia
guarda la fosca d’un Sol ponent.
Vos sou l’estrella que nom Maria,
que prengué forma d’un ser vivent.

Escoltau l’eco de cançons mil
que canten àngels, flors i oronelles,
fonts i ventades del mes d’abril. 

Estrelles i ones, camps de roselles
cantant adoren la verge humil,
tota harmonia de gràcies belles.

Cada fill vostre que vos venera
un nom vos dona, Reina de pau,
i en aquest poble de Capdepera
és l’Esperança vostre palau.

Teniu per temple l’ànima pura
és vostre ceptre hermós ramell.
Mirau el poble des de l’altura
de vostre trono que és vell Castell.

Sou barca eterna que mar endins
estén el manto, com vela mansa
que de verd tinyen ones i pins.

Sembrau les cases de fe i bonança,
que Mare i Reina del gabellins,
sou Vos, ¡Oh, Verge de l’Esperança!