Cinquè diumenge de novenaAntoni Flaquer Obrador "Toni Coix"
Cambril engalanat de Festa Major, el dia de l'Esperança 1970
Estrofes originals de Joana Colom Brunet
El Castell i l’Esperança
són els símbols gabellins,
es difícil explicar-los
però tots els duim dedins.
Pujar aquí, dalt la murada,
el paisatge contemplar…,
¡ que mirada com aquesta,
en tot el món no n’hi ha!
Lo difícil per tots noltros
es esbrinar els sentiments
que s’acumulen, quan puges,
o ets a dalt del Castell.
Que ens faci sentir més poble
i estar tots ben units,
lluitar per un Capdepera
millor en tots els sentits.
dins aquest Castell tancat
el consideram com mare
font de nostre identitat.
Un dia clar es veu Menorca
és tan bell que em fa exclamar
¡Oh, quin do viure a Mallorca,
un regne enmig de la mar!
L’Esperança és una festa
sols de caire religiós
i jo trob que necessita
un caire cult i festós.
Tots els qui aquí varen néixer
o els qui han triat viure-hi,
tots junts formam un sol poble
i tots, tots, som gabellins
