– Diuen que Calvià és un dels municipis més rics d’Espanya, però jo crec que Capdepera li trepitja les sabates, almanco potencialment. En els anys 60 i busques no existia, encara, el desenvolupament turístic en termes absoluts que hi ha a Calvià. Però, per desgràcia (no per a Calvià sinó per a Capdepera), no trigarà a superar-lo. El tros de litoral entre cala Torta (més o manco) i cala Mesquida i la platja de Canyamel és un dels més bonics de Mallorca; particularitat, aquesta, que és especialment  favorable pel turisme.

En Pere Sureda i en Biel Fuster parlant camí de Capdepera

El diàleg és entre Pere Sureda, l’inefable dibuixant del típic Calafat, i en Gabriel “Gafim”, dintre la camiona, abans d’arribar a Capdepera:

- Però aquest desenvolupament no serà per ara, que estam en crisi; serà per a més endavant. Tu i jo, segurament, ja criarem vaumes (gràcies a Déu) i no ho veurem (gràcies també a Déu). Però no hi ha dubte que la costa de Capdepera no ha arribat més que a una part petitíssima de les seves possibilitats. Ja veuràs quan les coses, per desgràcia, es converteixin en la destrucció de Mallorca, que no trigarà molt, i que ja camina a passes de gegant… Aquesta successió de cales, platges, pinars, muntanyes, muntanyoles, bellíssims camps, la topografía, tan moguda i variada, serà presa fàcil de la indùstria més important de l’illa. Però nosaltres podem estar tranquils, perquè és molt probable que ja no ho vegem…


Sa Pedruscada plena d'alga

- Pere, no som tan vells, tampoc!

- Sí, Biel, ho som. I ho som perquè ja, en certa manera, ens en fotem, o sigui que ja li hem donat pedaç. Tanmateix la pell ja és del llop. Ara els llops tenen mala premsa. Tothom va contra ells. Tot això es fa per fer la punyeta a Rodríguez de la Fuente, que és amic dels llops i ho ha proclamat. Com que ha fet bitllets i té molt d’èxit amb les dones, se li té molta enveja. I ara li volen fer la guitza anant contra els llops o cans salvatges, dels quals han volgut dir que anaven mesclats amb xacals americans. Amb una paraula, que  vivim a un país on l’enveja i la mala llet predominen per damunt tot.


Hi ha poques persones vives que hagin pogut conèixer així la platja de Son Moll

- Un llop a lloure, igual que els cans que van de carn, s’han de llevar d’enmig. Això està clar. Però no importa armar tanta bulla. Quatre facinerosos que per televisió veren en Rodríguez de la Fuente jugant amb els seus llops, la hi han promesa, i això és tot. No debades són barbaritats els ramats d’ovelles que per fora vila han estat víctimes dels cans salvatges, escampant la mort dels animals pertot arreu. Diuen que per devers Capdepera hi ha un “municipal” que els porta més drets que un fus, als cans assassins d’ovelles, sobre tot si són propietat d’estrangers…

 Antic dibuix des de Sa Torre Cega

- I ja que anomenes Capdepera, que és cap on ens encaminam, parla'm del poble, dintre aquest habitacle ambulant farcit  de variada i tafanera fauna…

- Idò, aquest poble, amb la gola de cercar l’alçada defensiva i estar aixoplugat pel Castell, està encastellat damunt un coll que té vistes privilegiades (com ha fet palès aquell d’allà darrere, d’es Claperàs) per la part d’Artà, i per la de Cala Rajada. Si una és deliciosament hermosa i fina, l’altra ho és més. De tal forma que el mateix poble, tot i el seu complex de formigueta agrícola i mercantil, no té per què varar damunt la vorera de la mar, perquè la seva situació (aprop i dominant-la) és molt més avantatjosa. Dos quilòmetres, si arriben, no son rés. I si els gabellins volen banyar-se o rentar-se a la mar les carns tapades, agafen la moto o el cotxe i no ho paga parlar-ne!


Canyamel, any 1914

- Que no hi havia un cert antagonisme, un temps, entre Cala Rajada i Capdepera? Em referesc a aquella gelosia, natural entre la gent de la mar i els “cucs de terra”, que ara s’ha exacerbat amb el progrés de les riberes.

- Hi havia quelcom més que gelosia, i no ja en el cas de Capdepera i Cala Rajada, sinó en tots els casos similars – parl en general. Els pobles que tenen ports o platges turístiques varen pensar que havien tret a la loteria amb això dels banys de sol i de sal. I un sentiment colonitzador o imperialista va ofuscar certs esperits cavernícoles, d’aquells que un temps no podien sentir parlar de les marines ni dels arenals. I començà l'explotació de la nova colònia, que tingué poca durada – si és que va existir en termes d’una certa entitat –, el temps que “sa colònia” va igualar o superar en importància econòmica a “sa metròpoli”. Una volta haver fet una sèrie d’abeuradors, posar llum pertot, asfaltar tots els carrers del poble i més n’hi hagués, va augmentar la burocràcia i la policia municipal. S’ha anat pensant que si no cuidaven la vinya així com cal, la vinya deixaria de donar vi. I d’aquesta manera les coses s’han anat component fins aconseguir el desitjat i harmònic equilibri.


Platja de Canyamel, any 1928

- Segurament, idò, en aquests pobles on encara això no hi és poden estar tranquils que no trigarà molt a ser-hi. Aquestes fregades i tutups i esclats amb obres, reformes, plusvàlues, ordenances, millores i tuberies han estat freqüents, pintorescs i, qualque vegada, escandalosos. No conec cap poble que se n'hagi alliberat, d’aquesta pesta, que ha estat general a Mallorca… i a la Península i pertot arreu de la Mediterrània. En temps d’Aristòfanes i altres grecs molt més il·lustres que aquell genial escriptor de teatre, però tant o més pocavergonyes que ell, la mentalitat mediterrània ja era propensa a aquesta casta de contubernis.

- Em sembla molt interessant el fenomen que dius que ha passat als pobles amb litoral turístic. Però m’has de permetre que et digui que tinc dubtes que això sigui real. La teva imaginació va massa de pressa. No neg que l’assumpte tengui un fons de versemblança que el faci creïble, però d’això a que realment sigui  així, a aquestes alçades, que existeixen zones encara no urbanitzades que no compten amb enllumenat públic, amb faroles sense estrenar, que han de pagar contribució con si fossin urbanitzacions consolidades, em costa de creure. Bé, ens atracam a Capdepera…

Continuarà…..