Estimada Tia:

Ara que es parla tant de l’independentisme degut a que una part del clan familiar ha dit prou i vol gestionar els seus propis recursos, han sortit veus i clams de tota mena en contra de les aspiracions d’aquesta gent. Alguns polítics estan fent pinya per aturar el seu moviment, tot i ser de partits posicionats (teòricament) en extrems ideològics molt oposats. Però no, no deuen estar tan oposats: uns i altres amollen unes proclames plenes de falsedats i segueixen enganyant a la gent. Alguns mitjans de comunicació també s’hi han afegit al carro de les mentides.

Jo, us ho confesso, estic a favor d’aquesta petita part de la família que ha dit prou. Però això no vol dir ser independentista, sinó tot el contrari. Significa desitjar una forma de societat solidària, equitativa i raonable respecte als recursos existents i als que se’n generin, on les oportunitats de futur dels ciutadans siguin millor distribuïdes. I no acaparades per uns pocs o malbaratades per altres, com està passant ara.

En canvi, independentisme és una altra cosa. És anar per lliure, mirant-se el melic un mateix i menyspreant els altres.

L’independentisme aglutina tota una sèrie de situacions de diversa consideració a les quals el denominador comú és l’egoisme. Independentistes són els polítics que creen una situació de suposada democràcia on no tots els partits tenen les mateixes possibilitats degut a una llei electoral que només beneficia els grans. Els mateixos polítics que s’atribueixen uns privilegis impensables per a qualsevol altra persona. I també ho són els polítics que s’aprofiten dels recursos públics en benefici propi. Els corruptes i els mentiders que enganyen al ciutadà aprofitant-se de situacions privilegiades abusant del seu poder, com senyors feudals. Aquests polítics són uns autèntics anti-sistema, bel·ligerants contra tot allò que redueix la quota de poder absolut que s’atorguen a sí mateixos.

Independentisme és també deixar de pagar impostos, diners que permeten tenir un sistema públic correcte i equitatiu per a tots els ciutadans en justícia, seguretat, salut i educació. Independentistes són els empresaris que exploten treballadors amb sous ínfims per no perdre els seus guanys quan la responsabilitat de la gestió mal feta és cosa seva.

Independentista és aquell conductor que circula per espais públics fent el boig posant en risc la vida dels altres. I també ho és l’empleat públic que fa veure que dóna l’atenció correcta al ciutadà per amagar la seva incapacitat, inutilitat o manca de ganes de fer la feina que li és assignada i retribuïda. I tothom qui fa absentisme laboral o qui agafa baixes mèdiques amb causa fraudulenta.

També ho és qui no vol respectar unes normes de convivència cívica, creant situacions de conflicte entre ciutadans.

I els responsables dels sindicats que reben partides milionàries per a cursos de formació per als treballadors, partides que no sempre arriben completament allà on haurien d’arribar.

Independentistes són tots aquells qui fan la guerra a cultures i llengües que els són alienes perquè els fan nosa.

Els ciutadans que volen una estructura equitativa amb igualtat d’oportunitats no són independentistes. És evident que difícilment aconseguirem la igualtat absoluta, pràcticament impossible; però això no ha d’implicar que alguns, aprofitant les divergències, se n’aprofitin amb interessos particulars, siguin ciutadans de carrer o caps d’estat, i que tothom pugui fer el mateix perquè aquells ho fan. Aquests són els autèntics independentistes, els qui no respecten la llibertat d’oportunitats dels altres ciutadans, els qui volen imposar la seva causa particular a la de tota una comunitat i els qui estafen a la comunitat. Les societats que volen mantenir-se al marge d’aquells irresponsables no són independentistes: tenen esperit de supervivència, però no només individual com els independentistes, sinó també col·lectiva. Són col·lectivistes perquè creuen que és possible una comunitat saludable de ciutadans respectuosos.

Jo crec que la salut de la comunitat serà beneficiosa per a mi, crec en la convivència dins un col·lectiu i, per tant, estic a favor d’aquells qui volen mantenir-se al marge de tots aquests independentistes egoistes. I Vós, Tia, sou independentista o col·lectivista?