Capdepera en festes






Aquesta revista  s’ha avançat, fent públic el programa de les festes patronals del nostre poble. Un sempre sent com una mena d’il·lusió abans de conèixer el que ens depararà el contingut dels esdeveniments festius.

 

Una volta haver llegit el programa de cap a peus, hom resta bocabadat quan comprova la gran capacitat d’inventiva i imaginació, el savoir faire (com diuen els francèssos) de la Comissió de festes a l’hora d’endegar tots i cada un dels actes que allí es troben relacionats.  I hom s’adona que encara,podria ser més formidable el programa en qüestió si a la Comissió de festes s’hi hagués integrat algun grup de gent major de 60 anys, un segment importantíssim que fa acte de presència a la plaça del Sitjar i que, almanco una volta al any, surt de casa seva per fruir de les verbenes, del sopar a la fresca i, sobre tot, de la rigorosa estrena de la representació teatral, ja tradicional, de la nit del patró.

“Waiting room”.- Perquè, segurament, no em voldreu discutir, amics que perdeu el vostre temps llegint-me, que a la vetllada central de les festes, la del dia de  Sant Bartomeu, sempre (o quasi sempre) hem tingut a Capdepera una obra de teatre d’envergadura per oferir als respectables gabellins, que tot s’ho mereixen.  N’estic molt content per n’Arnau i el seu “Waiting Room”.  Sóc coneixedor que el  jove director se sent  molt orgullós i satisfet;  si segueix així, la tradició del teatre a les festes patronals s’anomenarà “Arnau Serra”, malgrat que es tracti, enguany, de la reposició d’un sainet -- no és altre cosa --, presentat el passat hivern al teatre Municipal.

Hi ha gent que m’informa que els tres vespres que es posà en escena “Waiting Room” l’aforament de públic es va desbordar, no n’hi hagué per a tot hom i, per això, manca encara molta gent que no ha pogut veure aquesta peça riolera de n’Arnau;  d’altres (gent molt propera als organitzadors) asseguren, comenten, que si ara a les festes la repeteixen és perquè es tracta de l’obra teatral més adient per a aquesta nit. No sé si hi estareu
totalment d’acord, però és el que hi ha. I, a més, gratuïtament.

Idò, endavant, cap al Sitjar manca gent…

Tradició.-  No, no em cauen els anells – que no porto – quan deman a “sant Tomeu, Tomeu, Tomeu!”  que continuï conservant la imaginació  i la inventiva dels programadors (o es diu programistes?) de les nostres festes. Amb aquest afany consistorial per reduir, per retallar despesa, malgrat  l’augment dels impostos als que hem de fruir de les festes anuals, de ben segur que Capdepera, en breu temps, tornarà a ser  un dels  municipis més rics de l’illa.

                                                            Xeremiers a les festes

Quan deim que tal volta manca la implicació de gent gran a la Comissió, no pensàvem en la g gimcana d’Ona Verda (que pertanyia als joves, entre d’altres actes) sinó a tradicions que es volen perdre com les carreres de cavalls – ara que comptam a Capdepera amb campions equins de primer nivell –, també el ciclisme (actualment Capdepera assorteix d’excel·lents ciclistes diferents competicions nacionals i internacionals), o, malgrat el que hem deixat escrit més amunt, el teatre local – que hi hauria de tenir el seu lloc, naturalment, però arrodonint el programa amb un espectacle que donàs vertadera lluïdesa  i categoria a les nostres festes patronals...

Qui sap!, tal volta l’any que ve – que segons tots els auguris dels que porten el timó de comandament, la crisi ja serà història –  algú tendrà en compte aquests “cadufos” somiatruites, una nit d’estiu, d’aquests homes i dones de més de 60 anys, disposats a invertir la meitat de la seva paga de jubilació  per a la consecució del seu imaginatiu planning de festes.

Alguns membres de la Comissió de festes del millor Ajuntament que tenim ara mateix, als quals hem entrevistat i amb qui hem parlat dels comentaris vessats pels sexagenaris, protesten indignats: ”I què vol aquesta genteta, ara? Però si ens hem passat un parell de pobles, amb aquestes festes… Hauran de reconèixer que, malgrat que les comparacions quasi sempre són oioses, parlant de pobles, almanco als de més a prop enguany els n’hem donat amb una cullereta (petita, això sí...)”, manifesten els jovenells.

Idò, si així és, enhorabona a la Comissió, ja que sembla – segons les seves pròpies paraules –  que el  programa de festes “és massa” i difícil de millorar.


Cap al Sitjar, manca gent

Veïnats,  amics, el meu desig que us ho passeu d’allò més bé. Especialment vosaltres, els de més de 60. Que són dues afaitades. Per molts d’anys!