per Miquel Piris
Imaginem per un moment que a Estats Units el govern de Barak Obama decideix que la llengua que es parla als territoris que presideix no és l’anglès sinó una altra. És evident que hi ha diferències de pronúncia i de lèxic entre l’anglès que es parla a les Illes Britàniques i ela d’EEUU, però ningú no s’atreviria a dir que no són la mateixa llengua. A les Illes Balears i el País Valencià, sí.
Cap al segle XIII, en fer fora de les Illes i el País Valencià la població musulmana, la major part de les persones que feren la repoblació provenien de Catalunya. Amb ells, aquells catalans hi dugueren la llengua catalana, una manera de cuinar i bona part dels seus costums. Però encara que els historiadors i els filòlegs, des de diverses universitats, apuntin en aquest sentit, els presidents del de les Illes i Valencià (ambdós del Partit Popular) fan cas omís i continuen la seva creuada per desvincular culturalment els seus territoris del català. Al País Valencià ja s'ha adoptat la denominació "valencià" per evitar la paraula "català" i a les Balears s'hi refereixen fent servir un nom per a cada illa.
Amb aquest propòsit, la darrera ocurrència lingüística que s’ha proposat el president balear, José Ramon Bauzá, és que els informatius facin servir un tipus d'articles que una part de la població identifica -de manera equivocada- com genuïnament mallorquina. Obliden o ignoren que hi ha una part de les Balears on aquest article no s'utilitza i, en canvi, és viu en la parla i la toponímia de Catalunya. Curiosament, als mapes hi surten més topònims amb aquest article "tan" mallorquí a Catalunya que a les Balears. Una vegada més, Bauzá ha fet el sord a les consideracions de la Universitat de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Catalans, que fins ara havien estat les institucions a les quals el Govern Balear havia consultat en matèria lingüística. Han adoptat una mena de "creacionisme lingüístic" com a ensenya. Per sort per a la salut dels illencs, Bauzá encara deixa les qüestions mèdiques en mans de la medicina.
Aquesta és tan sols una de les línies estratègiques que segueix el govern del Partit Popular a les Illes per confondre a la població i fer mal a la llengua i a la cultura catalana. El desprestigi i el menyspreu cap als usos de la llengua pròpia de les illes és una altra gran àrea que en els darrers anys també s'ha explotat al màxim per tornar a les illes a èpoques de la dictadura de Francisco Franco. Així, per exemple, ja no és necessari acreditar coneixements de català per accedir a un lloc de funcionari al Govern Balear. D’aquesta manera, no queda garantit que una persona de les illes pugui ser atesa en la llengua que li és pròpia i que, segons la Constitució, ha de tenir el mateix nivell d’oficialitat que el castellà.
La situació podria anar encara a pitjor en cas que Catalunya aconsegueixi esdevenir un Estat independent. Fa uns dies, un analista resumia així el que traspuen els missatges que arriben des de la dreta espanyolista: 'Si Catalunya s'independitza, els maltractaments actuals a la vostra cultura no seran res, al costat del que us farem a valencians i balears. Ens venjarem en vosaltres.' Al País Valencià s'ha tancat la ràdio i la televisió en català. A les Balears s'ha aprovat un pla educatiu (TIL) que relega el català, trencant d'aquesta manera 30 anys d'immersió lingüística. Així ha desaparegut l'única eina efectiva que existia per garantir el dret a conèixer la llengua pròpia de les Balears, un dret contemplat per la constitució espanyola, però no respectat pel govern Bauzá.
