No es tracta de cap record, ni molt manco. Tot plegat, i perquè les paraules són accions que provoquen esdeveniments i que, una volta pronunciades, no es poden retirar, me’n guardaré prou de discernir sobre conductes del passat ni de les provinents de representants polítics propers o de més enllà. De què em servirà fer-ho? No n’he de fer res, jo, dels seus guanys, lícits o il·lícits.

 

Més estúpids, imbècils, som tot aquells que encara els votam. Preneu-ne anotació per al proper maig i feis el que vulgueu.

 

L’aspecte personal del candidat pot ser raonablement atractiu. Moltes vegades no són  suficientment "guapos" com perquè els seus suposats atractius parlin per ells, però sí a bastament com per poder oferir una agradosa imatge a la televisió: la nova sorra per als combats,  talment de gladiadors.

 

La televisió, lloc on els que dirimeixen políticament les seves diferències, lluiten per a la mort política  del adversari. Aquests no saluden el Cèsar, sinó la gent, els espectadors, l’audiència, a qui acabaran traint.

 

Serveix per amagar el fet que, per molt sanguinolenta que pugui semblar la lluita, el polític sempre en surt guanyador. En democràcia, certs polítics, en alguns indrets, sempre vencen...

Ja ho deixat palès a títol. Això només ha estat, per part meva, una mena de "revinclada".
Insatisfacció, fàstic, per haver de tornar anar a tirar la papereta, d’aquí a poc temps.