Per la nova església de Calarratjada (*)
BENDICIÓ DE LA PRIMERA PEDRA
El rioler llogaret, Calarratjada, on ja hi acudeix gent de tota Mallorca a passar-hi l’estiu, enmig del cor de l’hivern ha celebrada una simpàtica festa: la bendició de la primera pedra de la nova església en projecte. Aquesta se celebrà el passat diumenge i amb aquest motiu s’hi traslladaren moltes famílies artanenques, però sobretot gabellines.
De bon dematí ja s’hi notava gran animació entre la marineria que es preparava activament per rebre, amb senzillesa, però amb cor obert i generós el Prelat de la nostra diòcesi, que havia promès assistir-hi i efectuar la bendició.
A l’entrada del llogaret, a devora el Forn, s’hi aixecà un arc que era de molt d’efecte, amb xerxes, salvavides i altres ormeigs de marineria, amb una inscripció que deia: Benvingut siau. A prop del magatzem de l’amo Antoni Ranxer, una família valenciana, en obsequi a Sa Ilmª, compongué a la vorera de la carretera una al·legoria d’un port de refugi amb una barca tripulada per un jovenet que s’esforçava en arribar a la vorera remant, en la qual hi havia, feta de copinyes, la inscripció: Viva la Iglesia. Més avall un altre arc també amb un rètol que deia: Viva la religión. En el carrer de Cas Bombu el Pòsit de Pescadors hi havia aixecat un altre arc fet amb art i bon gust, també de xerxes i altres ormeigs, del qual penjava una barca plena d’infants: nins i nines, amb una inscripció que deia: El Pósito a nuestro Obispo. Hem volgut fer menció dels ornaments principals, als quals s’hi ha d’afegir la profusió de banderes que en tots els carrers es veien, per demostgrar l’entusiasme de què daven proves d’estar posseïts els habitadors constants d’aquella Colònia.
A les 11 féu l’arribada Sa Ilmª el Dr. D. Rigobert Domenech i Valls, Bisbe de Mallorca i Arquebisbe preconitzat de Saragossa, al qual acompanyava el seu capellà d’honor, Mossèn Josep Bonet, i el Canonge de la nostra Seu i Fiscal eclesiàstic, M.I. Sr. D. Francesc Esteve.
La Banda de Capdepera tocà la Marxa d’Infants, mentre ell baixava del cotxe i era saludat per les autoritats i demés persones que l’esperaven. Immediatament i amb el cant d’un himne que executà el cor de la costura de Germanes Franciscanes, es dirigí la comitiva als trasts destinats a la nova església, on s’hi havia aixecada una portissada. Revestit dels ornamentsRevestit dels ornaments de rúbrica començà la cerimònia. La nineta Catalina Melis Sirer dirigí a Sa Ilmª una salutació adequada a l’acte i tot seguit es procedí a la bnedició del bloc de marès allà preparat. Dins ell s’hi deixà, tapada amb ciment, una botella dins la qual hi havia un plegamí i en aquest hi anava escrita en vell mallorquí l’acta de la cerimònia que abans havia llegida al públic el vicari de Capdepera Rd. D. Montserrat Binimelis, i deia així:
“En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, Amen. =El diumenge dia XXV de Janer de l’any del Senyor MCMXXV a Calarratjada –Capdepera- l’Ilm. I Rim. Sr. Dr. Eixobert Domenech i Valls, Bisbe de Mallorca i Arquebisbe preconitzat de Saragossa, beneí aquesta primera pedra de la nova església que s’ha de construir, essent present Mossèn Josep Bonet, capellà d’honor de S.S. Ilma.; el M.I. D. Francesc Esteve, Canonge de la Seu; el Rector de la Parròquia de Capdepera, Mos. Guillem Femenies; el Sr. Batle de la dita vila, i demés persones que a baix fiemen. =Déu Nostro Senyor i Maria Santíssima, Mare de Déu i Mare Nostra mos concedesca que se puga dur endavant l’obra per glòria seba i bé del poble de Calarratjada. =La nova Església es dedica a Maria Santíssima baix el títol de Nostra Senyora del Carme”.
Firmaren l’acta l’Ilm. I Rim. Sr. Bisbe i Mon. Josep Bonet, el Canonge M.I. Sr. D. Francesc Esteve, el Batle de Capdepera Sr. D. Pere Antoni Bauzà i el Rector d’aquella vila Rd. D. Guillem Femenies, el Batle pedani de Calarratjada i President del Pòsit de Pescadors D. Gabriel Reus, i els demés assistents Rd. D. Juan Pocoví de Manacor, Mn. Montserrat Binimelis vicari de Capdepera, Rd. D. Joan Melis de id., D. Joan Vicens, ànima de les festa i promotor de l’obra, D. Sebastià Blanes metge d’Artà, D. Antoni Massot mestre oficial del Pòsit, i D. Andreu Ferrer mestre d’Artà i director d’aquest setmanari. Foren padrins els nins i nines de la costura de les Germanes Franciscanes del llogaret.
Al col•locar el bloc en el seu jaç, la Banda de Capdepera tocà la Marxa Reial. Es beneí tot el contorn del trast i tot seguit la comitiva es traslladà a l’aqctual esglesieta, on s’hi cantà un Te Deum en acció de gràcies i Sa Ilmª donà la bendició a la multitud allà congregada. Cal consignar la nota simpàtica de l’amollada de coloms en diferents punts del trajecte, al pas del Sr. Bisbe, i de que els nins i nines que estaven en la barca de l’arc del Pòsit, al passar Sa Ilmª amollaren, aquells, coloms, i aquestes, flors.
Una volta acabada la cerimònia, ell, les autoritats i clerecia es traslladaren a la senyorial casa de D. Joan vicens, el qual, amb la seva Sra. Esposa Dª Maria Esteve Blanes, amb l’amabilitat i cortesia en ells característiques, feren els honors de la casa i obsequiaren els assistents amb un esplèndid dinar d’exquisit menú, en la confecció del qual demostrà especial manya el cuiner de la casa en Bartomeu Bonet.
A les tres en punt sortí novament sa Ilmª de Calarratjada cap a Ciutat.
Fou una festa molt simpàtica. Déu vulla beneir la noble família del Sr. Vicens que tant es desteixinen pel seu culte i pel bé material d’aquell llogaret i faça que dins breu temps poguem assistir a la bendició del la Nova Església.
(*) Una vegada més, l’amic i col·laborador Antoni Flaquer, ens ha fet arribar un material molt interessant, relatiu al passat immediat del poble. En aquest cas es tracta d’una crònica del gener de 1925, del setmanari “Llevant”, d’Artà, en què es dóna compte de la benedicció de la primera pedra de l’actual església de Cala Rajada. A més, ens ha proporcionat una fotografia d'aquella efemèride, que encapçala aquesta informació. Tot plegat, un document que ens apropa a l’època de gestació del que avui és zona turística per excel·lència del municipi.
Pel que fa al text, donada la gran pucritud en què va ser escrit, l'hem respectat en la seva integritat, i només n'hem corregit alguns detalls ortogràfics mínims.