Infracròniques neocolonials (2)

Sobre la inutilitat del vot en blanc

Bé, i també se sent xerrar molt del vot en blanc, gent emprenyada que vol votar en blanc per expressar el seu rebuig a qualque cosa que, evidentment, amb el vot en blanc no acaba de quedar explicitada.

Encara més, en una part del nostre país, fins i tot un expresident del Parlament, Heribert Barrera, i un expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, han demanat públicament el vot en blanc. Cadascú a la seva manera i cadascú per motius diferents.

Heribert Barrera demana el vot en blanc per protestar contra la divisió del catalanisme que, segons ell, ens afebleix davant els colonitzadors. Els Fets de l’Estatut en són una bona mostra: cada partit català ha volgut actuar pel seu compte per veure què en treia de bo. El resultat, evidentment, ha estat catastròfic pels nostrus interessus, perquè la pinça espanyola, també evidentment, actua com un sol cos, encara que no ho sembli i ens maregi amb el joc del policia bo i el policia dolent.
 
Pasqual Maragall demana el vot en blanc perquè s’ha quedat sense partit. Ell, que pel que s’ha vist era l’únic federalista d’un partit que s’autoproclama federalista en els seus estatuts, ha vist com era foragitat de la presidència de la Generalitat pels seus “amics”, els suposats espanyols federalistes. L’han enganyat, vaja! Li varen fer creure que farien una cosa i després en feren una altra. En aquestes altures hem de convenir que PM és un ingenu, que realment es creia que era ciutadà d’un estat amb cara i ulls democràtics, i s’ha trobat que això era una mentida més gran que la Sagrada Família i els seus propis correligionaris l’han apunyalat per l’espatlla en nom no del federalisme, sinó d’un nacionalisme tant tronat com el de la dreta.
  
Així les coses, però, trob que a la nostra circumscripció electoral no es donen aquestes condicions. M’explic.

Aquí, per primera vegada, tots els partits que no tenen un lligam orgànic amb partits nacionalistes espanyols, es presenten junts a les eleccions. No es dóna, per tant, la divisió que denuncia Barrera en el seu alegat a favor del vot en blanc.

Del PSOE indígena no cal dir res: mai han amagat que fan i faran el que els hi diguin. Per tant, aquí ni hi ha hagut ni hi haurà un Pasqual Maragall que se senti enganyat i pugui arrossegar una part de l’electorat socialista cap el vot en blanc o cap el suïcidi.

Per tot això, trob que el vot en blanc és tudar una ocasió única per fer trontollar el sistema de partits espanyol, que es basa més en el “torn” que en altra cosa, ja que les eleccions són un simple tràmit i una escandalosa comèdia, per una senzilla raó: no els fa ni fred ni calor això que hi hagi uns quants dissidents que “només” es dediquen a tirar el seu vot cada quatre anys. Heu de pensar que el sistema polític espanyol ja ni es molesta a guardar les aparences i, per tant, pensau que es trasbalsarà per uns quants vots en blanc? Pensau que qualcun d’aquests sàtrapes se sentirà al•ludit? Ca barret! Se’n riuen dels demòcrates i més encara se’n riuran si aquests pretenen protestar d’una manera anònima.
  
Però és que a més, el vot en blanc faria el contrari del que pretén: vol castigar tot un sistema polític a través dels dos partits polítics nacionalistes que manegen les cireres de l’Estat, però qui rebrà les clotellades seran aquells altres que no combreguen de la deriva totalitària i xenòfoba que han emprés, per activa o per passiva, les direccions dels partits espanyols. I a la fi, el que farà el vot en blanc serà enfortir aquestes polítiques i afeblir la dissidència oberta i clara.
  
Bé, per tot això consider que votar en blanc és tirar el vot a les escombraries, a les clavegueres. Els rèptils (amb els seus fons ben inflats amb els nostres imposts), se n’alegrarien. I jo no els vull donar aquesta alegria.

Miquel Flaquer
Mariner i nàufrag del Golea