Bartomeu Alou i l'església de Capdepera
(TERCERA PART)

Josep-Lluís Carod-Rovira
Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra

 -escrit preliminar del llibre EL METODISME A CAPDEPERA-

 

El protestantisme té, a tot arreu, ciutats o regions senceres que, a causa de l'arrelament social d'aquesta confessió religiosa, han acabat esdevenint tot un referent geogràfic de fe, com a sinò­nim d'indret-castell, a l'interior del qual la religió reformada hi ha trobat el refugi adequat. Sense menystenir la importància real de molts d'aquests casos, és cert que, de vegades, s'ha atorgat a alguns municipis un pes específic superior al que en realitat tenien i un percentatge destacat, però, tanmateix, minoritari de ciutadans protestants, ha acabat adquirint una significació de gai­rebé presència hegemònica. Sigui com sigui, llocs com Marín (Galícia) Besullo, Pradejón o Villaescusa (Espanya), la regió de Cévennes41 o el poble de Chambon-sur-Lignon (França) o en el nostre país, L'Escala, Terrassa, Torís o Elx, en són un bon exem­ple. I, òbviament, Capdepera.

Amb el pas del temps, el municipi costaner mallorquí anirà convertint-se en un veritable símbol de dissidència religiosa, en un municipi on altres dissidències de caràcter espiritual, social, econòmic i polític ja hi havien també arrelat, enfront del mono­poli ideològic tradicional. Per als protestants gabellins i per als de fora del poble, Capdepera és una veritable icona protestant i així ha quedat, instal·lada confortablement en el propi univers de referències socioculturals del protestantisme, malgrat que, amb el pas dels anys, la manifestació religiosa de la dissidència hagi perdut suport social, coincidint amb tot un caramull de factors condicionants negatius, entre els quals no ha estat menor el pro­cés de secularització intensa i accelerada de la societat contem­porània, al costat d'altres vicissituds històriques.

Els diversos autors d'aquest llibre ja s'ocupen en els seus capí­tols, amb encert, de tractar tant aspectes biogràfics de Bartomeu Alou i d'alguns dels seus correligionaris més destacats, com de l'evolució de l'església gabellina fins a la mort del seu únic pas­tor, en el període que va des del naixement de la congregació fins a la mort del mestre Forner. Per aquest motiu tan sols ens referi­rem a alguns aspectes que poden complementar els seus treballs, tan documentats i innovadors alhora, amb aportacions que puguin contribuir a contextualitzar l'experiència de Capdepera en un marc més ampli o bé amb informacions que, si bé d'im­portància per ventura menor en qualque cas, no són mai sobre­res en una visió global del tema.

Als vuits anys de la fundació de l'església gabellina, la premsa protestant de l'època recull que, a l'estiu de 1886, a Capdepera hi ha tres punts oberts d'activitat evangèlica: al carrer de Sant Pere, amb capella evangèlica i escoles de nins i nines; al carrer de Palma, on tenen lloc reunions d'evangelització cada dijous, dissabtes i diumenges i, finalment, al carrer del Pou, local actiu dis­sabtes i diumenges.42 Aquest avenç espectacular s'havia aconse­guit tenint en contra, ultra l'oposició aferrissada dels conservadors locals, sobretot quan arriben a dominar-hi l'ajun­tament, tota l'ofensiva del monolitisme catòlic, representat molt en particular pel bisbe Jacint M. Cervera, el qual considerava que estava en guerra amb els protestants locals i s'hi referia com a sectes (de l'error, secta malvada, maleïda llavor i, fins i tot, morfi­na, el 1888, any de la mort a Barcelona, del maonès Francesc Tudurí de la Torre. El 18 de juliol de l'any següent, Cervera tra­met una circular sobre la propaganda protestant, adreçada als rectors, perquè estiguin amatents i els recomana de recollir els lli­bres i escrits que siguin contraris a la fe catòlica. Els incidents repressius es multipliquen: Artà, Campos, Capdepera, Inca, Pollença, sant Joan, Valldemossa, a qualsevol lloc on la presèn­cia protestant fa algun pas endavant o, simplement, s'hi fa conèi­xer, topa d'immediat amb una reacció irada de l'integrisme catòlic. El 1889, a Pollença, és negada sepultura al forner Josep Bonnín i Bonnín, pel fet de pertànyer a l'església metodista i, a Capdepera, integristes catòlics provoquen incidents amb motiu de la inauguració de les escoles nocturnes protestants. L'any següent, el matrimoni de l'alemanya Clara Hammerl, protestant luterana, amb el mallorquí Guillem Cifre de Colonya, alimenta les crítiques dels sectors integristes de Pollença contra les inicia­tives socials i educatives del marit, de caràcter laic, acusant-les de protestants, en particular l'escola on farà de mestra Hammerl, la qual hi promourà l'ensenyament de les llengües vives, pràctica habitual en totes les escoles auspiciades pels protestants,43 però també en publicacions seves.44

El 1891, el vicari Gabriel Artigues, denuncia davant el bisbe de Mallorca un enterrament protestant al cementiri civil gabellí, així com el seguici fúnebre pels carrers de la vila, amb els pastors B. Alou i J. Castell, amb la voluntat d'impugnar-lo davant les autoritats. La difunta, Catalina Ferrer Verger, membre de l'es­glésia metodista local, havia estat un temps insepulta pels entre­bancs de l'autoritat civil i religiosa catòlica a autoritzar-ne el soterrament. El bisbe de Mallorca, de novembre de 1892, denuncia al governador civil que B. Alou ha escarnit el pas del viàtic, davant les germanes de la Caritat, fet que, uns anys abans, el governador ja havia sancionat amb 20 pessetes quan un pre­sumpte protestant no havia retut honors al pas del viàtic, al barri de la Vileta, a Ciutat. Les denúncies per no llevar-se el capell davant del viàtic culminaran amb multes, detencions, arrestos i empresonaments a tot el país. En el cas de Francesc Albricias,45 li comportarà el desterrament de Rubí, on havia fundat escoles, un setmanari i un casino republicà.

Cal consignar que, en aquelles dates, ben pocs municipis mantenien oberts un nombre tan destacat de punts de trobada com Capdepera. La rellevància de la dada és encara més gran si tenim en compte que parlem d'un lloc amb una demografia modesta, amb una població que just superava els 2.600 habi­tants i en un emplaçament geogràfic excèntric, situat en un extrem de l'illa, en la ubicació més allunyada de la capital, enfo­ra, idò, de la recepció de les novetats de pensament que amb més facilitat acostumen a arribar i a socialitzar-se en un context urbà. Ho demostra el fet que, en aquella data, Barcelona tenia 14 punts d'acció evangèlica (capelles, escoles, hospital, llibreria), 3 Capdepera i també es Castell, 2 Ciutat de Mallorca i Figueres i 1 Artà, Campos, Inca, Maó, Mataró, Pollença, Reus, Rubí, València o Vilafranca del Penedès, entre altres. La importància donada per l'església metodista de Capdepera a la creació d'es­coles i a l'educació és un fet molt destacat, si es tenen en comp­te diferents dades segons les quals, en aquests anys, l'índex d'analfabetisme a les Balears afectava entre el 75% i el 86% de la població adulta. No ha de fer gens estrany aquest interès, atès que una religió que té el seu centre neuràlgic en les escriptures necessita que els fidels tinguin competència lectora per a poder-hi accedir. Per aquest motiu, generalment, l'obertura d'una esco­la precedia, sovint, o bé acompanyava, des del primer moment, el naixement de noves esglésies arreu on el protestantisme de qualsevol denominació penetrava per primer cop.46

El 1896, F. G. Smith deixa Mallorca, on treballava des de 1884, s'estableix a Barcelona i és nomenat superintendent de les esglésies de Catalunya i Balears, fins al 1916. Incorpora les esglé­sies de les Balears al Pla de Predicadors, de Barcelona estant, per afavorir els intercanvis de predicadors i i reforçar els lligams entre els metodistes d'aquests territoris, aprèn el català i compra llibres en aquest idioma per al seu ús particular,47 pràctica que havia començat a Mallorca, anima a predicar en la llengua del país i promou una escola nocturna per a treballadors i la creació d'una Lliga d'Obrers de Crist, que organitzarà conferències sobre qües­tions filosòfiques i religioses. Al Principat, hi ha, en aquest moment, 143 metodistes, pertanyents a les esglésies de Barcelo­na, Poble Nou, el Clot, Sant Andreu de Palomar, Montcada, Mollet i Rubí.

El 1898 les assemblea de germans s'estableixen a Mallorca amb capella a Palma, al carrer dels Oms, 18, domicili particular de l'eivissenc Antoni Agustín, el seu promotor, el qual dos anys abans havia conegut a l'illa Mr. Lowe, propagandista anglès dels germans. Agustín viatja sovint a Barcelona, on contacta amb el comerciant vinater mallorquí Gabriel Albertí, amb qui promou l'obra evangèlica al Principat i al País Valencià. El 1903, cons­truirà una cripta al cementiri civil de Palma per a enterrar-hi els protestants de les diferents denominacions evangèliques, amb els quals des de les assemblees de germans manté bona relació. Agustín era homeòpata, especialitat en què també destacaven Barto­meu Alou i Miquel Pascual Morey, els quals la practicaven amb pacients molts dels quals catòlics, sense fer qüestió en cap moment de la seva religió.

El 1910 té lloc, a tot l'estat, una campanya per la llibertat de cultes, amb la presentació al congrés de diputats de 150 mil sig­natures de suport acompanyant un manifest reivindicatiu. A Ciu­tat de Mallorca se celebrarà un míting a la Porta de Sant Antoni, a favor de la llibertat religiosa i criticant la tebior de Canalejas en la seva política crítica amb l'església catòlica. Actes similars van tenir lloc en altres punts del país, com Barcelona, València o Novelda. Però per al pastor Alou, el 7 d'agost d'aquell any devia ser un dels dies de més satisfacció particular ja que va ser la data de baptisme del seu nét Juli Ben Hur, fill d'Amadeu Alou, en un culte a la capella de Capdepera on se celebrà també el sant sopar i que fou oficiat pel reverend D. J. Barton.48 Llavors, l'entitat cristiana interdenominacional que aplegava els creients de menys edat era l'Esforç Cristià, fundada el 1891, a Portland, pel nord-americà Francis Edward Clark (1851-1927). A Barcelona, el 1897 hi apareixia el periòdic Boletín del Esforzador, portaveu de l'entitat juvenil, que veurà la llum fins al 1916. A les Balears, l'Es­forç Cristià hi havia arribat el 1904, a Maó, de la mà de l'evan­gelista i ex-sacerdot catòlic Miguel Longàs, i un any després el pastor anglès C. Porri el duia a Palma. A Capdepera s'hi funda el desembre de 1905 i el 1909 ja compta amb 25 joves membres. Amadeu Alou en pintarà el penó per a acudir a la convenció de Barcelona de l'Esforç Cristià, el 1909.49

A partir d'aquest moment, les xifres són canviants, però es pot dir que, en vida d'Alou, sempre va existir una presència gabellina de l'Esforç Cristià, més o menys organitzada. La secció de joves de l'Esforç Cristià compta amb 10 membres actius, 2 d'associats i 9 de numeraris, així com també amb 6 d'actius i dos d'associats a la secció infantil, el 1911.50 El mes d'agost d'a­quest any, a València, té lloc la IV Convenció de l'Esforç Cris­tià, a la qual assisteix una representació del grup gabellí, l'estendard del qual és exhibit a l'escenari del local de l'església baptista valenciana on se celebra, juntament amb el de les altres delegacions. El gener de 1912 són 16 membres actius i 6 d'ho­noraris els integrants de la secció juvenil i 9 d'actius i 6 d'hono­raris els de la infantil, amb més membres que Alacant o Palma.51 El juliol següent fan l'excursió recreativa anual a una platja prop de les coves d'Artà, on coincideixen amb un nombrós grup esco­lar dirigit per dos frares franciscans, un dels quals s'acosta a salu­dar-los i felicitar-los després d'haver-los sentit entonar un himne religiós i distribueixen tractats i fullets a tothom que s'hi atansa en sentir-los cantar. Llavors, el secretari de l'entitat és Amadeu Alou, domiciliat al carrer de Sant Pere, 3, seu oficial de l'esglé-sia.52 El 1915, compta amb 21 membres actius i 1 d'honorari, a la secció juvenil, per 5 d'actius i 1 d'honorari la infantil, amb més socis actius que els que té l'Esforç Cristià a Alacant o a Palma, i amb tants nins apuntats com els membres de què dis­posa València.53 El secretari de l'entitat continua sent Amadeu Alou, amb la mateixa adreça, mentre que el mestre Rafael Miguel Preto, domiciliat al carrer de Cotoner, 24, al barri de Santa Catalina, n'és el responsable a Ciutat, l'altre grup existent a l'illa, el qual compta amb 14 membres actius, 6 d'honoraris i 4 d'associats.54 Pel juny, els joves esforçadors gabellins van d'ex­cursió a les coves d'Artà, on canten diversos himnes que són aplaudits pels carrabiners d'Artà, Son Servera i Capdepera. Les vetllades culturals a les coves d'Artà, organitzades pel grup local gabellí, adquiriran gran anomenada, al llarg dels anys. No tot, però, és esplai i culte ja que els membres malalts de l'església són visitats i ajudats econòmicament per aquesta, de manera regular.55

Un any després, el secretari de l'entitat és Bartomeu Bibiloni, amb domicili al carrer de Sant Pere, 8, amb 18 joves com a socis actius i 1 d'honorari, mentre que la secció infantil és integrada per 12 nins com a membres actius i 1 d'honorari. A Ciutat de Mallorca, el secretari de l'Esforç Cristià, Llorenç Miguel, dóna com a referència domiciliària el carrer Cotoner, 24, a Santa Catalina, amb una secció juvenil integrada per 14 socis actius, 5 d'associats i 6 d'honoraris.56 A la capital insular, el 1922, és Joan Bibiloni qui consta com a secretari de l'entitat juvenil, ja que, des de dos anys abans, després de l'anada del mestre Rafael Miguel Preto a Barcelona, és ell qui hi ha quedat al capdavant de l'obra metodista, mentre que a Capdepera figura Bartomeu Alou com a secretari del grup.57 Dos anys després, aquesta res­ponsabilitat estarà en mans de Víctor Aguiló58 i el 1932, tro­bem com a secretari del mateix grup gabellí el jove socialista Miquel Serra, quatre anys abans del seu final tràgic, a mans de les tropes franquistes.59

Tal i com hem vist anteriorment, cada any el grup de joves protestants de Capdepera, en companyia d'altres membres de l'església, feia alguna excursió recreativa, generalment cap a algu­na de les platges properes, però en ple conflicte mundial, quali­ficat per Alou de "fraticida guerra", el 1915 se suspengué la sortida, per acord de la congregació local.60 La guerra afectà també, dramàticament, la comunitat metodista i protestant en general,61 de manera que Franklyn G. Smith hi perdé dos fills en el camp de batalla, primer el fill segon, Douglas, al front occidental62 i després el gran, amb una diferència de set mesos.63 El jove tinent italià Luigi Awersari, membre de l'església presbite­riana de Sant Pau, la més antiga de les esglésies protestants de Barcelona, morí també en aquell conflicte64 i Alexander L. Empaytaz, pastor suís a la capital catalana durant quasi quatre dècades, perdrà el seu nét Douglas, en un atac prop de Ieper (Flandes), on s'emprarà per primer cop el gas mostassa.65 La guerra s'endurà també el jove Guido Hector Agostini, de la legió estrangera francesa, fill de Luigi Agostini, vicecònsol nord-americà a Tarragona i promotor actiu del protestantisme en aquesta ciutat i a Reus.66

Allà, però, on el ressò dels combats afectava la quotidianitat i on més conseqüències negatives va tenir la deflagració va ser, lògi­cament, a Catalunya Nord, l'únic territori català que havia entrat en el conflicte. un personatge autòcton tan destacat en el petit univers protestant rossellonès com l'infatigable colportor Josep Cortès,67 d'Argelers, hi va perdre la vida i també l'evangelista Pau Landes, de Sant Llorenç de la Salanca, al Rosselló, la vídua del qual, Évodie Espaze, assumí amb decisió la direcció de la comu­nitat local. El pastor de Perpinyà, C. Leenhardt, pare de sis fills, va ser, finalment, desmobilitzat i tornà a la capital rossellonesa, després d'haver fet de capellà militar i infermer en aquella guerra que començà sent europea i acabà com a primera guerra mun-dial.68 L'esclat de la guerra i la mobilització de la població mas­culina en edat militar havia obliga el pastor Rivals, de Cotlliure, a fer-se càrrec del manteniment del culte protestant a Perpinyà.

Mentrestant, en resposta a una carta del bisbe de Mallorca, onze rectors reconeixien una certa presència protestant en els seus municipis, el 1912. A Capdepera, la vida de l'església meto­dista, no tan sols en els aspectes més pròpiament religiosos, sinó també en tots aquells que influïen en el dia a dia de la congrega­ció en altres àmbits, girava a l'entorn d'un lideratge indiscutible, com era el de Bartomeu Alou, home de personalitat forta i aspecte característic, inconfusible, i amb una imatge que despre­nia una certa duresa. Primer pastor protestant de Capdepera i únic des de la fundació de l'església el 1878 fins a la seva mort el 1938, ell n'era el predicador habitual i, alhora, l'únic. Així apa­reix en el quadre de predicació de les esglésies metodistes de Catalunya i Balears, on el seu nom figura dirigint-hi tots els cul­tes, tant els dos de diumenge, a les deu del matí i a les vuit del vespre, com en el dels dimecres vespre a les vuit del capvespre.69

El 1922 mor a Barcelona Rafael Miguel Preto, predicador evangèlic i mestre, que s'havia fet càrrec durant anys de l'església de Palma. Però el cop fort li arriba a Alou el 22 de maig d'aquell any quan, als 77 anys, mor la seva muller, la mestra menorquina Isabel Oleo i Chequi, deu anys més gran que ell. El seu decés constitueix un contratemps notable per a Alou, que perd la companya de vida i de creences, sinó també per a l'església, de la qual era membre activa, i, sobretot, per a l'escola de nines que, amb la seva desaparició, es queda sense mestra.70 L'any següent, tanmateix, Alou es torna a casar, en segones noces, amb una gabellina quinze anys més jove que ell, la també metodista Francisca Bibiloni i Rigo, vídua de Serafí Nebot, finat l'octubre de 1910 i que havia estat un dels convençuts de la primera hora i compromès evangelitzador per diferents indrets de l'illa, en el matrimoni del qual el mestre Forner havia tingut un cert paper decisiu. Alou té en aquells moments 68 anys i la seva nova muller 53. El destí els reservarà quinze anys de vida conjunta.

El 1924, quan Josep Capó és confirmat com a ajudant del nou superintendent Samuel H. G. Saunders, a les Balears hi ha una norantena de membres pertanyents a les esglésies metodis­tes. Però l'ofensiva antiprotestant no s'atura i l'any següent, a Sóller, a la porta de la parròquia, com a acte final d'una missió catòlica, es cremaran vuit sacs de llibres protestants en plena campanya de proselitisme evangèlic dels colportors, acte incívic que serà condemnat a la premsa per Gabriel Alomar. El febrer de 1927, Saunders, que és a Menorca reactivant-hi l'obra metodis­ta, fa una escapada a l'illa gran i hi dirigeix cultes a Palma i a Capdepera.71 Aquell any, mor Joan Bibiloni, als 58 anys, i deixa l'església de Palma a càrrec de Miquel Pascual i Morey, predica­dor gabellí, fins a l'arribada d'Alfred Capó, el 1932, com a pas­tor. Antic ermità catòlic i més tard carrabiner a Capdepera, Bibiloni havia estat convertit per Alou.

Per l'abril de 1930, els colportors A. Bustos i V. Oria difonen la bíblia i textos religiosos evangèlics pels pobles de Mallorca. El mes següent,72 a l'informe del vicari capitular de Mallorca sol·lici­tat pel nunci del Vaticà a Espanya l'1 de març del 1930, es pre­senta Capdepera com a porta d'entrada de l'anglicanisme (sic), justificant-ho per la seva proximitat amb l'illa de Menorca.73 La proclamació de la República, l'abril de 1931, amb tot un paquet de mesures legals institucionalitzant una igualtat de cultes efec­tiva i real, serà viscuda pel món protestant com un veritable alli­berament i, significarà, entre altres coses, la seva visualització i normalització plena en l'espai públic. N'és una mostra, el 1932, l'assistència de l'església metodista de Capdepera, per primer cop i com a institució oficialment convidada, a un acte eminentment polític, carregat de significació: l'enderrocament del mur diviso­ri entre cementiri catòlic i cementiri civil.74 Aquell any, dels 2.365 alumnes de primària matriculats oficialment en escoles evangèliques als Països Catalans, Capdepera és la setena per nombre d'inscrits, rere Barcelona, Alacant, Rubí, sabadell, Reus i Terrassa. El 19 de març, amb motiu del 53è aniversari de la fun­dació de l'església local, prop de 200 persones assisteixen a l'ac-te commemoratiu en què parla Bartomeu Alou i durant el qual tindrà lloc un concert de la banda de música gabellina.75 No serà l'únic cop que es produirà aquesta col·laboració, ja que el 6 de gener de 1933, la mateixa banda actuarà per als metodistes, amb motiu de la festa infantil organitzada per l'església, amb exercicis gimnàstics, recitació de poemes relatius al naixement de Jesús, parlaments de Bartomeu Alou i Miquel serra, secreta­ri de l'Esforç Cristià, davant de 300 assistents.76

El 1933 es produirà un esdeveniment històric en la vida del metodisme nacional. Efectivament, el pastor Josep Capó i Ferrer és convertirà en el primer superintendent metodista autòcton del país, en substitució de Samuel Saunders, que retorna a Anglaterra, a l'agost, havent fet possibles els nous temples de Rubí i el Poble Nou. Els missioners anglesos tornen al seu país i els pastors nadius passaran a continuar la tasca començada per aquests, sota ja de la seva responsabilitat. El nou superintendent, Josep Capó, farà un culte de comunió a Capdepera, el diumenge 26 febrer, amb motiu de la seva visita a les esglésies de l'illa, fet que coin­cidirà amb conferències d'Alfred Capó a l'Ateneu de Palma i un míting evangèlic el divendres 24 a Sant Llorenç des Cardassar, amb uns 400 assistents, tot i que només hi havia un sol protes­tant en tot el poble, de nom Gabriel Font.77 El superintendent Capó se'n tornà a Barcelona el dilluns 27, amb el vaixell Ciudad de Palma.78 És el primer cop que tenim dades d'un fet que, en el futur, tindrà lloc amb normalitat: la bella capella de Capdepera, amb capacitat per a 200 persones, ja es veu molt concorreguda a l'estiu, a causa de la presència nombrosa de turistes estrangers.79 La xafogor plàcida d'aquells mesos no feia preveure la tragèdia que sotjava Mallorca, el país i tot l'estat, només tres anys després: l'aixecament militar franquista contra la democràcia i el règim republicà legalment constituït. La victòria de les tropes rebels a l'illa féu retrocedir els protestants mallorquins encara més enllà de la més negra de les nits viscudes en el passat. Miquel Serra i Sancho, en Bessó, de Capdepera, membre de les Joventuts Socia­listes Unificades i, durant anys, secretari de l'Esforç Cristià gabe-llí, va ser detingut i afusellat. Un altre gabellí, Miquel Pascual i Morey, resident a Ciutat, fou també arrestat, empresonat i hagué de patir un consell de guerra, del qual, finalment se salvà, evitant així la seva més que probable execució.80

El 26 de novembre de 1937 moria, a Capdepera, Maria Alou i Pons, nascuda a Palma 76 anys abans, com el seu germà Barto­meu, el decés del qual va tenir lloc, també a la terra gabellina que ja havia fet seva d'ençà que era un nin, el 31 d'agost de l'any següent. L'ànima de la comunitat protestant de Capdepera i refe­rent històric del protestantisme mallorquí, se n'anava en hores baixes per a l'expressió de la seva fe i de qualsevol idea de lliber­tat i la seva mateixa mort va produir-se enmig d'un silenci social obligat per les circumstàncies.

Durant 60 anys ininterromputs, Alou va conduir l'església metodista local i, pràcticament, no es va moure mai de Capde­pera. Aquesta circumstància, tanmateix, no l'aïllà de les altres esglésies protestants i les seves diverses iniciatives, de manera que hi expressà la seva germanor col·laborant-hi econòmicament amb donatius regulars, durant molts anys, per a la SBBE, a par­tir de 1885,81 amb solidaritat amb l'epidèmia patida a Granada (Andalusia), el mateix any82 o contribuint a la difusió del periò­dic El Cristiano, en diverses ocasions, en nom de l'església de Capdepera o, específicament, del grup local de l'Esforç Cristià, com el 1918.

Si observem la documentació dels diferents congressos evan­gèlics efectuats a l'estat espanyol, en vida d'Alou, veiem com ell no va assistir mai a cap. En el primer, celebrat a Madrid la pri­mavera de 1919, trobem Joan Bibiloni, amb el número de con­gressista 219, Rafael Miguel Preto, llavors a Palma, congressista 507 i també Bartomeu Castell i Frau, fill del seu amic Joan Cas­tell, resident a Lleida i congressista 212. Ningú més, idò, rela­cionat amb Alou o bé amb Capdepera o Mallorca.83 El segon congrés va tenir lloc a Barcelona, del 14 al 18 d'agost de 1929, i aquí ja hi trobem uns quants gabellins, si bé no en qualitat de representants de l'església de Capdepera: Magdalena Pascual i Morey, congressista número 115 i muller de Joan Capó, llavors establerts a Rubí; el seu germà Miquel Pascual, resident a Ciutat, congressista núm. 175, amb la seva muller, Maria Bleyer, con­gressista 505, així com tota la família d'Amadeu Alou, que llavors vivia a Barcelona: Amadeu Alou i Oleo, la muller Francisca Mer­cant i els fills Aureli, Juli i Frederic, amb els números de congres­sistes 351, 352, 353, 354 i 355, respectivament. El tercer congrés evangèlic se celebrà del 25 al 28 d'abril de 1934, novament a la capital espanyola. Explícitament com a procedent de Capdepera tan sols hi consta el fill de Bartomeu Alou, el congressista 252 Benjamí Alou i Oleo,84 si bé la muller i la filla, amb els números correlatius 253 i 254, Mercè Just i Amanda Alou i Just, respecti­vament, ja consten amb la residència a Madrid. També hi trobem el jove pastor Alfred Capó i Serra, destinat a Palma dos anys abans, congressista 318 i un altre fill de Joan Castell, també domiciliat a Ciutat, Antoni Castell i Frau, congressista 318.

 

 

 

 

 

 _______________________________________________

 

NOTES:

41 Aquesta regió donà nom a l'himne La Cévenole, amb text de Ruben Saillens i música de L. Roucaute, considerat com La Marsellesa dels hugonots, els protestants reformats francesos, i va ser cantat per primer cop a Saint-Roman-de-Tousque (Llenguadoc), en un acte de commemoració de la revocació de l'edicte de Nantes, celebrat el 23 d'agost de 1885.

42 El Cristiano, núm. 817, 14 agost de 1886.

43  Salas Vives, P., Guillem Cifre de Colonya. Un sant que no anava a missa, El Gall Editor, Pollença, 1999.

44  La Aurora de Gracia, periòdic fundat a Barcelona pel missioner gal·lès George Lawrence, incloïa regularment lliçons d'anglès, francès i alemany a les darreres pàgines de la publicació. D'altra banda, seran molts els pastors i evangelistes que, a més desconèixer llengües clàssiques, sobretot els que havien estat sacerdots catòlics, dominaran també l'anglès, el francès i l'alemany, idiomes en què estaran escrites bona part de les obres més destacades de literatura protestant, en contrast amb el monolingüisme o, a tot estirar bilingüisme, ambiental de l'època.

45 El 1886. Gràcies a aquest desterrament forçat, acabà per establir-se a Alacant on féu possible l'obra magnífica de l'escola Model.

46  L'afirmació és vàlida, en general, per a totes les denominacions: luterans, calvinistes, congregacionalistes, metodistes, baptistes, assemblees de germans, anglicans, etc.

 50 Esfuerzo Cristiano, febrer de 1911.

51  Esfuerzo Cristiano, núm.170, febrer de 1912.

52  Esfuerzo Cristiano núm. 178, octubre de 1912.

53  Esfuerzo Cristiano, març de 1915

 

 

47  Alguns d'aquests llibres personals en català de F. G. Smith es conserven encara a la biblioteca de l'Arxiu de les antigues esglésies metodistes de Catalunya i Balears, de Barcelona, amb la signatura autògrafa del pastor anglès en els primers fulls.

 

48  El Cristiano, núm. 2071, 22 de setembre de 1910.

49  Esfuerzo Cristiano, núm. 134, febrer de 1909.

 

54Esfuerzo Cristiano, octubre de 1915.

55  Esfuerzo Cristiano, febrer de 1916.

56  Esfuerzo Cristiano, maig de 1916.

57  Espana Evangèlica, núm. 144, 26 d'octubre de 1922.

58  Espana Evangèlica, núm. 248, 23 de desembre de 1924.

59  Espana Evangèlica, núm. 637, 14 d'abril de 1932.

60  Esfuerzo Cristiano, febrer de 1915.

 

61  En el fronts de batalla, la YMCA, organització internacional que aplegava els joves protestants disposava de barracots per a reunió i descans dels joves soldats protestants.

62  La escuela dominical, núm. 2432, 30 d'agost de 1917.

63  La escuela dominical, núm. 2467, 2 de maig de 1918.

64  La escuela dominical, núm. 2486, 12 de setembre de 1918.

65  La escuela dominical, núm. 2435, 20 de setembre de 1918.

66  El Cristiano, núm. 2442, 8 de novembre de 1917.

67  Madeleine Souche, "La foi d'un Catalan protestant, le colporteur biblique Joseph Cortès", Etudes roussillonnaises, tome XXXII, desembre de 2006, pàgs. 183-187.

 

68  Madeleine Souche, L'Eglise Réformée de France en Roussillon, ses origines et son implantation dans les Pyrénées-Orientales au XIXe et au début du XXe siècle (1830- 1920). Église réformée de Perpignan, 1998.

69  El quadre de predicació coincideix amb els anys de la guerra europea.

70  Espana Evangèlica, núm. 126, 22 de juny de 1922.

 

71  Espana Evangèlica, núm.371, 3 de març de 1927.

72  4 de maig de 1930.

73  José Ramón Hernàndez Figueiredo, "El protestantismo en la Espana de la II República a la luz de los informes del archivo secreto vaticano", a Hispania Sacra, LXIII, 127, gener-juny 2011.

74  No fou l'únic lloc. El 12 de novembre de l'any anterior, l'ajuntament de Terrassa convidà l'església baptista local a la cerimònia d'enderrocament del mur de divisió entre catòlics i "heretges", existent al cementiri, amb una comitiva festiva amb banda de música i estendards. S'hi llegiren textos del Nou Testament i el primer tinent d'alcalde, Samuel Morera, fill de protestants de Monistrol de Montserrat, féu els primers cops de mall per a la demolició de la paret.

75  Espana Evangèlica, núm. 637, 14 d'abril de 1932.

76  Espana Evangèlica, febrer de 1933.

77  Els mítings evangèlics eren actes públics, amb un format similar a un míting polític, però de propaganda protestant i foren habituals en el període republicà a tot el país. El primer va tenir lloc al Teatre del Bosc de Barcelona, el 14 de juny de 1931, amb més de 2.000 assistents i un servei d'ordre integrat per joves amb un llaç amb la senyera quadribarrada envoltant el braç, amb la inscripció Joventut Evangèlica. Una setmana més tard se'n celebrà un altre al Teatre Líric d'Oliva (la Safor) amb més de 3.000 assistents i, el mateix any, un altre al Gran Teatre de Xàtiva (la Costera). El març de 1932, 600 persones acudien a un acte d'afirmació protestant a Maó i al voltant de 250 as Castell (Menorca). El mateix mes tenien lloc altres mítings al Teatre Pinazo de Burjassot,a Massanassa i a Aldaia, totes tres poblacions de la comarca valenciana de l'Horta i a Gandia (la Safor). I durant la primavera de 1933, més de 500 persones, en cada ocasió, eren presents en els actes d'afirmació protestant organitzats a Carlet (Ribera Alta) i a Castellar del Vallès.

78  Espana Evangèlica, març de 1933.

79  Espana Evangèlica, agost de 1933

80  Com que, llevat de Mallorca, la resta del territori nacional amb presència protestant romangué fidel a la legalitat republicana, no es produïren represàlies personals. Però la germana de L. Hombre Ponzoa, pastor baptista d'Alacant, fou afusellada pels sublevats per la seva condició de mestra protestant, malgrat trobar-se en evident estat de gestació, a la seva Andalusia natal.

81  El Cristiano, núm. 769, 9 de setembre de 1885.

82  El Cristiano, núm. 769, 9 de setembre de 1885.

83  El Cristiano, números d'abril i maig de 1919.

84  La menció a Capdepera a l'hora d'inscriure's, per part de Benjamí Alou, si bé ja residia a Madrid, deu poder interpretar-se com un gest testimonial, de caràcter pura- ment simbòlic, fins i tot sentimental, probablement d'homenatge filial al seu pare, Bartomeu. Va ser l'única vegada que el nom de Capdepera apareixia en un esdeveniment d'aquestes característiques.